Pels anys 70 amb l’aparició dels llocs de venda ambulant dels “peluts” o “hippies” arribats a l’illa la dècada anterior estenent, tant la seva filosofia d’amor i pau, germen de la cultura antibèl•lica i antisupremacista dels nostres dies, com el “drap” a terra o improvisades tauletes plegables, exponent i oferint, per subsistir econòmicament, peces d’orfebreria
Utilitzaré el mes d’agost com finestra fotogràfica d’una estada de repòs laboral a l’illa d’Eivissa el juliol del 1975. Una dona pagesa eivissenca, especialment les de més edat, no era estrany veure-la arreu de les cases de camp amb la característica vestimenta de gonella negra i gran barret de palla. Amb somriure encisador, no escatimaven
Et posarem el nom de ta mare: MUR, no en coneixies d’altre i ja tenies sis mesos. Apartar-te d’ella tard va ser pel trasllat a la casa de poble amb pati, qüestió imprescindible que va salvar-te de l’exterminació prematura com la soferta per algun germà de camada que abans de néixer no tenia destí. La
Sí, tot un luxe i un encert demostratiu que per les dècades dels seixanta i setanta, l’analfabetisme cultural de l’època franquista, va veure’s mitigat pels qui tenint un nivell alt apostaren per la recuperació integral del vell Teatre de Comèdies d’Almagro. Tanmateix, és probable que amb tossuderia i força lluitarien per implicar a les autoritats