Ulisses20

El president de la federació-associació de professors de matemàtica de l’estat és valencià. Avui ha inaugurat un congrés de matemàtica a la Corunya, i ha explicitat que cal animar les joves estudiants a fer matemàtica i ciència, a omplir les facultats més científiques, o no acabarem d’orientar bé els nous estudiants universitaris. Per cert, m’hi he trobat una jove de Bétera que també participa del congrés.

La professora Cecília Calvo ha fet la ponència principal, que ha girat sobre tres exemples concrets d’aula, com ensenyem els mestres, i tres verbs: manipular, representar i practicar: la idea principal de la conferencia és si som capaços els mestres de proposar, animar els alumnes a fer preguntes que els ajuden a créixer, perquè d’ací sabrem si fem que la classe de matemàtica tinga qualitat o no. D’allò vist ja hem proposat un canvi en la ponència que les mestres de l’escola faran demà a les nou del matí i en el taller posterior: aprofiteu els verbs i les preguntes perquè els mestres, matemàtics en la seua majoria, s’esforcen a pensar preguntes en relació a la didàctica de la matemàtica: a partir d’uns quarts aparells casolans inventats perquè els xiquets manipulen i pensen a l’aula: embuts, serpents, màquines comptadores… Hom no diria que ensenyem matemàtica, però la sorpresa i la creativitat és això, com menys ho esperes, aprenem. I ara ja tenim més idees per començar el curs a partir d’unes quantes preguntes…

Però,llavors, què fem amb la resolució de problemes? Vet ací el problema d’avui: 550 mestres s’apleguen en un palau de congressos a la Corunya per parlar sobre matemàtica i com ensenyar-la. Només que cada parella de matemàtics pensés una idea, seríem capaços els mestres de bastir un curs nou que convertís el 30% d’alumnes contraris a la matemàtica en potencials futurs matemàtics a curt termini? Almenys, alumnes que no rebutjaren aprendre’n cada dia, de matemàtica i de ciència?

A més de saludar la professora Cecília (ella ha dit en començar que el tracte que rebria tothom en la seua xarrada és el de mestre) hem saludat una altra institució matemàtica amiga, el professor David Barba, que ens diu un altre problema: ” Si un xiquet et lliura un full de 20 divisions fetes perfectament en 10 minuts, què ha aprés, realment? I què en faràs, realment, perquè n’aprenga de veritat?”

#19jaem #19jaem19

El tribunal suprem espanyol demana al tribunal europeu amb seu a Luxemburg si han d’alliberar Junqueres, per allò de la immunitat parlamentària. Ho han de preguntar perquè no ho saben. Perquè no ho volen saber o perquè són rucs de primer curs? Luxemburg es demana quina escola ensenya els jutges espanyols que, pel que fa a democràcia, no han passat el cató: es van quedar amb el franquisme, el feixisme espanyol i la repressió de totes les dictadures del segle XX, d’ací n’hi ha catedràtics i doctors, però de llibertats o de drets universals han de consultar-ho a escoles estrangeres, per por de ficar la pota i estacar-se en la merda.

De futbol i de bous, sí, d’escola i de coneixement l’assumpte va més mancat, tocant a insuficient. Mentrestant, els mitjans espanyols continuen intoxicant contra el periodisme, a veure quo la diu i la farà més grossa, en canvi de xuplar de mamella i dels fons reservats. No sé la història si farà un capítol a banda, amb espanya, però el lluïment de saviesa no els arriba. No vam tenir sort en el repartiment del coneixement, i quan els va tocar, quedaven unes quantes revistes del cor: lecturas, pronto, diezminutos, interviu, i els estatuts del psoe, potser…

Tenim uns amics camí d’Estrasburg, aquesta nit, que arribaran de matinada amb tot el coratge en favor de reclamar la llibertat a Europa, també per als valencians, que som a mans del 155 i d’un país sense senyal: la prohibició de TV3, d’IB3 i el finançament ja s’adobarà en vendre les ortaniques (seran refillets tots els espanyols que van signar aquell acord a europa contra el camp valencià, el pp, el psoe, c’s, refillets, sí, que de putes no en direm res).

Sí, els amics que van en aquells autobusos a reclamar a Europa els drets universals són ara mateix la nostra punta de llança, la nostra mala consciència, les nostres excuses, però el nostre deler també, per la llibertat i la independència dels pobles. Amunt la república, valencians! I a prendre pel sac el futbol i la mare que el parí, mentre ens tinguen lligats de mans: pa i futbol, xiquets, pa i futbol i us veneu la mare!

[continuarà]

És acabar el curs escolar i ploure tot de propostes d’estiu adreçades als xiquets: escoletes, acampades, albergs, ajuntaments, escoles, universitats fins i tot, de públiques i de privades, tenim un ventall ample i divers per entretenir, fins i tot per aprendre, amb els xiquets durant l’estiu. Però, ai, arribes, passes per la vora, els escoltes, tot de monitors i joves i gentola que ha fet dos cursos i ja veus i endevines que el pa que donen és contra la llengua, la dels valencians, com sempre. No sabem què passa, fins i tot en els pobles on la llengua a l’escola és clara i neta, i les línies en valencià han fet un paper cabdal, fins i tot ací on els ajuntaments havien decidit de prestigiar la llengua, en arribar l’estiu cauen els principis, la dignitat, i el compromís ferm: escoles esportives, campus, cursets de natació, tant se val!, el gros, el gros de l’oferta algú ha decidit que siga en espanyol. Qui?, com?, per què aquest abús?, ningú no se’n fa responsable, si ho demanes. Ai, no ho havíem pensat! Doncs no havíem caigut! Ací també ho voleu, això?

I ves que l’estiu fóra una oportunitat única per posar l’ús de la llengua en valor. Però és clar, s’ha acabat l’escola, i els ajuntaments, els responsables culturals, els gestors de joventut, qui siga, xa, tothom se’n desentén! Tothom, i ningú, del primer a últim no se’n fa responsable de la destrossa. Contra la llengua tot li val, en estiu també. O especialment.

—D’on eixiran tants inútils, xa!