tempus fugit

de tot i de res

“com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d´altres ni ombra ni fruits”

23 de juliol de 2019

Ahir al congrés dels diputats, sessió prèvia a una investidura, sensacions: d’espectacle vergonyós, d’impotència col•lectiva, i sobretot sensació del continu greuge allargat en el temps gairebé irreparable, dia a dia, tot esperant l’esperpèntica sentència de culpabilitat que deixarà al descobert els peus de fang de la democràcia espanyola, governi qui governi. En un altre context,

Llegir més