A l’amic Sergi li agrada parlar de ‘la memòria de la terra’. Això de la memòria de la terra ho diu ell. Jo prefereixo parlar de la memòria de les persones, de les seues vivències, del coneixement sobre les coses i sobre la nostra manera de percebre’l. Per això, quan ell fa anar l’expressió de
Tal dia com avui de 1898 nasqué Federico García Lorca. A Fuente Vaqueros.
Va començar a adonar-se que aquella relació acabaria algun dia, segons m’ha contat esta tarda, un dissabte del passat octubre, havent dinat. Una simple mirada va motivar aquell pensament incipient. I tot, precisament perquè van deixar que el silenci s’arrepengés en aquella mirada, en aquell instant fugisser que ambdós van copsar sense poder dissimular. Aleshores