Anit, en el Centre de Cultura de “Sa Nostra” s’ha presentat el llibre “Déu meu”, de Jaume Santandreu, editat per Lleonard Muntaner en la seva col·lecció Jericó. Hi han pres part Maria Muntaner, editora i moderadora; Mateu Matas, “Xurí”; l’autor i servidor. Aquest és el text de la meva presentació. Bon vespre. Primer de tot
Anit a Bunyola, a les 20h, s’hi ha fet una concentració a favor dels nostres presos polítics i del seu alliberament immediat. Coincidint amb l’inici del judici contra el procés, s’hi ha fet aquest primer acte de suport als acusats que no serà l’únic, segons que ha comunicat l’organització. En el decurs de la concentració,
Togats amb punyets impecables que confonen carrerons que no passen amb la senda de la independència prenen els palaus de justícia per pegar el cop de gràcia a la veu que avia, a la paraula lliure al dret que no vol cap rebaixa. Volen que la llum esporugueixi, que la por no se senti sola,
Aina Moll ens ha dit adéu deixant-nos com a llegat tot el que va fer per prestigiar els nostres mots; una deixa immensa i incalculable que ens compromet a tots els que volem viure plenament en català. Aina ha dedicat gran part de la seva vida a l’estudi i a la promoció de la llengua
Rere la llum i la pedra, algú que s’afanya a descriure allò que es podreix en les nits en què no venç el son ni la pregària. Viure pendent de les hores no permet el curs imprescindible del desig, es reprèn, ni veure com l’aigua es fa cos amb la rialla als pits, les mans
El meu preceptor menor té ganes de bany abans de la fosca i ben aviat em ginya perquè l’hi prepari. M’ho diu amb la seva llengua ben esmolada i a través d’un vocabulari que no entén ningú més que ell, però que no li importa gens: el problema és nostre per ser tan closos de
Agraeix l’aigua de pluja i la tempesta, la mar quieta, la que miralls infanta, la que la mort deplora. Diuen els peixos que somnien la veu inalterable dels infants que s’acaren a les ombres dels corbs. Per què no callen els serfs de dictadura, els fills de l’odi, els sapadors del règim que persegueix la
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s’ha cobert de glòria en la valoració dels casos d’abusos sexuals comesos pels rectors de Constantí i la Canonja, Xavier Morell, i el d’Arbeca, Josep Maria Font que, segons sembla, voluntàriament han deixat el càrrec per aquest motiu. Considera l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Jaume Pujol i Balcells (Guissona, 1944), prelat
Fa cosa veure la reproducció de “La vergine in Adorazione”, de Fra Filippo Lippi, a la intempèrie, deixada entre males herbes i altres abandonaments pels ravals d’una urbanització de la capital que se sent elegant i gairebé elitista. Hom no sap si qui l’ha deixada allí ho ha fet amb la intenció que algú es
Lluís Servera em va fer a mans el dia de la inauguració de l’exposició sobre Bernat Vidal i Tomàs a La Misericòrdia, el número 10 de la revista Superna (tardor-hivern 2018), de poetes i traductors, de la qual n’és el coordinador. Em sent superní -nom que rebien els qui vivien a la vall de Superna,
Avui és sant Blai, un metge i bisbe armeni que va ser martiritzat amb les eines de cardar llana, que ja són ganes de fer una malada. Per això és el patró dels cardadors, la qual cosa no deixa de ser una mofa. Mentre estava pres, abans de ser torturat i mort, s’hi apropà una
“Quadern del port”, d’Hilari de Cara, pot ser un passeig ran de mar preferentment en la nit que més s’estima (si pogués capgirar la roda i el fus / de la nit i el sol que t’avanç que no vull) per carrers estrets en coma profund que volen fugir del dolor per trobar l’amor que
Abans de l’alba, a l’hora de les execucions i de les primeres pregàries, el primer dia del mes de febrer, han sortit cap a Madrid els nostres presos i les nostres preses polítics. Abans de l’alba els han traslladat a la capital de la metròpoli per ser jutjats d’uns delictes inexistents, raó per la qual