No m’agrada aquest judici. És cert que els presos polítics ens estan deixant frases memorables. És cert que gent com l’Eulàlia Reguant o l’Antonio Baños ens estan oferint una imatge de dignitat impagable. És cert que la societat catalana ha recuperat un punt de tensió i intensitat necessària per mantenir la pressió i tractar, alhora
En l’enfermèride d’avui, comparteixo amb els meus lectors l’apartat que vaig dedicar al 23 F al meu llibre Anatomia d’una Ruptura. Espanya, Catalunya 1975-2014. El Jonc, Lleida, 2015 (el podeu comprar, encara…) 23-F: Mai un fracàs tingué tant d’èxit El 29 de gener del 1981, el president Adolfo Suárez anuncia de manera sobtada la seva dimissió. En
Ferran Aisa, Discurso Ácrata. Anarquismo y sindicalismo, teoría y acción. Calumnia Edicions, Serra de Tramuntana (Mallorca), 2018, 283 pp. Crec que alguna vegada he pensat en Ferran Aisa (Barcelona, 1948) com a un estajanovista de les lletres i les idees llibertàries. La seva producció en el camp de la literatura, l’assaig i l’assagisme és incommensurable,
L’intent de cop d’estat a Veneçuela, fruit d’una poc dissimulada ingerència exterior, ha propiciat una nova crisi internacional de conseqüències imprevisibles. Des del moment en què Hugo Chávez va arribar, via electoral, a la presidència el 1999, Veneçuela ha esdevingut una obsessió per als stablishments polítics, econòmics i mediàtics globals. Cert és que la República
Comparteixo amb els meus lectors el capítol “La vaga de la Canadenca i els inicis del pistolerisme” (de la qual se celebra el centenari) del llibre Episodis del Moviment Obrer als Països Catalans, Vol I, Edicions de 1979, Barcelona, 2017, pp. 151-178. El Congrés Confederal de Sants de 1918 representà un gran èxit polític i organitzatiu
Gonzalo Berger, Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Eumo, Vic, 2018, 235 pp. Les Milícies Antifeixistes, les primeres columnes que van sortir de Barcelona tan bon punt s’havia derrotat l’exèrcit en la Revolució del 19-20 de juliol de 1936 sempre han estat desdibuixades per la historiografia tradicional. D’una banda, s’han trobat amb
Notes de la presentació del llibre de Jaume Ferrer i Puig Josep Maria Poble: periodisme i acció. Un intel·lectual catalanista en el Monblanc d’entreguerres (1914-1936), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018, 315 pp. Per iniciar la meva intervenció, m’agradaria començar per una anècdota personal. Devia córrer el 1986, quan tot just estudiava magisteri a l’Autònoma, i
Benvolgut Senyor, M’adreço a vós, i no sé ben bé com començar. Potser podria fer-ho a partir de la constatació que els meus pares han estat votant socialistes des de les eleccions generals de 1977, i que, tot i que jo no ho he fet, he mantingut relacions cordials i de respecte amb militants actius,
Montse Solé Truyols, La flexiseguretat com a política laboral, Fundació Josep Irla, Barcelona, 2018, 124 pp. Les polítiques laborals de la Unió Europea des de Maastricht ençà es caracteritzen per una retòrica de modernitat i una pràctica de regressió. La burocràcia de Brussel·les és capaç de generar grans informes amb recomanacions, que en el fons,