El meu preceptor més jove no està gens llatí. Una enutjosa traqueïtis el fa anar malsofrit, la qual cosa aconsella un passeig llarg per distreure les molèsties que té mal de tractar. Anam al parc de sempre, que comença a fer cas a la tardor i sembla que li és medicinal. I tanmateix el menut
Mai no hem d’escondir els plaers –més o menys densos- que ocupen una bona part del temps que destinam a omplir-nos el pap i les entreteles de l’esperit de píndoles o de talls de meravelles. En el meu cas, una de les delícies més grans és llegir allò que escriuen amics que en saben la
L’alba roja i sense filtres, ambaixadora de revoltes que mai no reïxen a desgrat de pàries i sense veu, saluden la casa del pobre i son patriarca que recupera el tremp després d’una fiblada a la seva salut. L’encarnadura del desvetllament pren la seva mirada que rememora temps vells, quan la lluita era nova i
Veure la vida de qui veu, vola i mira com la mirada és far i timó, aire, mar sense port ni Ítaca. Voler la pedra pària de l’estepa freda de vidre defugint el contacte de la sang alçurada.
Anit, en el Teatre de Bunyola, va tenir lloc un acte solidari amb Esperança Mateu, que ha de fer front a una multa de 3000 euros per haver participat en un acte de protesta, ara fa sis anys, per la visita a aquesta vila de l’aleshores president José Ramón Bauzà, que finalment no va fer
El patriarca de Can Gazà, Jaume Santandreu, ha tornat a casa després d’estar ingressat a Valls durant unes setmanes per una cel·lulitis severa a la cama dreta. En frisava molt, de tornar, d’estar amb els seus, entre les dèries que no el deixen mai i que, estranyament, ocupen un lloc ben precís entre les estances
Em demanes si això que passa com un esglai o com si plogués, ben igual que una barrumbada, són els dies que es van tudant tot mascarant les mil façanes dels nostres deliris amb frases grosserotes i, de veritat, no sé què carall vols que et digui: fa tanta estona, tanta!, que no sent caure,
En penombra també es veuen les faltes d’ortografia, diu el mestre d’un temps a l’alumne d’ara que se’l mira amb més astorament que admiració. I se senten amb més nitidesa l’olor dels orins i el mal alè, segueix dient amb veu baixa, com si no volgués que el marrec el sentís. I la criatura el
Dia 28 de maig de 2012, la Guàrdia Civil va complir amb l’ordre de detenir o identificar aquelles persones que es manifestassin en contra de J.R. Bauzá en el seu famós tour per Mallorca. Cal recordar que l’impresident es va proposar foragitar dels espais públics la llengua catalana i els que la volem emancipada. Bunyola
Al “Taller Marginàlia”, la nau de Can Gazà on hi troben una segona oportunitat de ser útils mobles, roba, llibres, tota mena d’objectes decoratius i fins i tot les utopies, tal com diu el seu lema, hi has d’anar amb molt de temps per poder trescar a plaer. Si ho has així, segur que trobes
La nit s’imposa sense cap resistència. La fosca augmenta la feblesa dels xiscles del son armat que no arriba. Cavar trinxeres en els caps dels indòmit i en llurs mirades, no aturarà la lluita ni el pas de la revolta.
Si estar malalt desbarata, haver d’hospitalitzar-te per una malura substantiva apregona el desconcert. I si, per desgràcia, t’han ingressar estant lluny de casa i dels teus, la desfeta no deixa ni restes. Així li ha passat a l’amic i coc en cap de Can Gazà Jaume Santandreu que, fruint d’un descans per terres de l’Alt
Es delia per ocupar els racons dels carrers vellíssims però plens de llum de qualsevol poble de l’illa. El fascinaven, deia, les cases que entraven unes dins les altres sense cap raó aparent als ulls d’avui; o les que, diminutes, xafardegen amb la mar i sembla que no els caigui tirar les xarxes per obtenir
Avui hi ha una criatura filla del tro -respon, per tant, al nom de Jaume- que fa un any. Un infant savi amb dots pacificadors -entre molts d’altres- i que ha volgut l’atzar que fes tant de temps com porten injustament i oprobiosa entre barrots Oriol Junqueras i Joaquim Forn; i que naixés el mateix
No crec que tots (els traspassats i els presents) siguem sants però no em fa res celebrar que ho podríem ser si hi posàssim un pessic de tenacitat. I tanmateix, ben pensat, no cal assolir la santedat per poder passar amb la màxima honorabilitat possible per la vida dels altres. Cal no oblidar mai, en