última ronda

r.mirabete

A LA TERRA. 30 POETES PER LA LLIBERTAT

Deixa un comentari

k.malèvitx

1-O 30 poetes per la llibertat

A LA TERRA

Res no declaro sinó que sóc afirmat.
Ni em dol ni vull. Construeixo frases al mar
dictades per algú que llegeix paraules d’altres

transmutades en sang
dels nostres avantpassats.

De tants miratges com d’horitzons en sóc nascut
—visions d’un altre groc, o vermell d’altres ulls—
que ja recordar és oblidar i tota una sola cosa:

vindràs al costat del pres i per fi caurem amb l’aigua
de l’antic torrent que fecundà la nostra presència.

Ricard Mirabete, dins el llibre col·lectiu 1-O 30 poetes per la llibertat (Alella: Vibop edicions, 2018)

Enllaç:

VILAWEB

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 29 de novembre de 2018 per ricard99

LA PINTURA EN QÜESTIÓ. PICASSO-PICABIA

Deixa un comentari

LA PINTURA EN QÜESTIÓ. PICASSO-PICABIA

 

El misteri i l’aparença són posats en qüestió. Un objecte és sempre alguna cosa que percebem o que és susceptible de ser pensat. Amb les Avantguardes europees del començament del segle XX es posa de relleu la contraposició entre el misteri del sagrat i de la transcendència amb el maquinisme de la societat industrial i tecnològica. L’art hi tindrà alguna cosa a dir i a representar. Els pintors cubistes inauguren un art que treballa amb formes pures, sense connotacions religioses; més aviat, el seu referent és una interpretació de la realitat regida per la geometria i la presència del moviment. Així doncs, hi trobem a Braque, Picasso i Picabia, entre altres. En paral·lel, l’Avantguarda russa és també una proposta trencadora i radical per a la pràctica pictòrica d’aquella època, amb les figures de Malèvitx i Ródtxenko. Els pintors avantguardistes professen una mateixa llibertat d’experimentació que es concreta en propostes singulars, que defugen l’assimilació a una sola opció artística, uniformadora o, fins i tot, castradora.

Picasso i Picabia exemplifiquen a la perfecció aquesta situació i aquest distanciament entre els pintors de l’època. Es defugen mútuament ja que l’un a l’altre es poden comprometre o perjudicar. La mostra Picasso-Picabia. La pintura en qüestió, que la Fundació Mapfre exposa a la Casa Garriga Nogués fins el 13 de gener de 2019, planteja què pot fer l’art i com ho ha de fer. Curiosament, els dos pintors sempre tenen com a referent la realitat quotidiana i no pas cap mena de simbolisme religiós. La prova és que els referents principals dels seus quadres són objectes -que són transformats en una altra cosa- o bé retrats humans. Picasso pintarà retrats tota la seva vida. En canvi, Picabia s’inclina en major mesura cap als objectes, tot i que també practica el retrat, amb els motius pictòrics de l’andalusa o les espanyoles. La proposta és clara: davant el qüestionament de la pintura com a forma d’art i de pensament davant la barbàrie que significà la 1a Guerra Mundial, els pintors accentuen la seva orientació pictòrica cap a l’art abstracte. Fins i tot és enlluernador comprovar com Picasso i Picabia poden ser referents per a la proposta molt posterior de l’art matèric d’Antoni Tàpies, per exemple. Cal destacar que Picabia conclou la seva obra amb una sèrie Points (Punts), el 1949, que és una successió de pintures monocromes amb la presència d’uns punts distribuïts als extrems del quadre. Aquest plantejament de la tela com un tauler per a les figures concèntriques (els punts) i com un quadre anterior, Cornély (1922), de Picabia, apunta cap a la diversificació de cercles i traços que se sobreposen a la tela; com tant i de quina manera desenvoluparà Joan Miró al llarg de la seva obra. Picasso també prefigura l’art matèric amb la incrustació al quadre d’objectes i teixits. L’aposta per l’art abstracte i la concepció de la pintura com a objecte visual i no representatiu, sensorial i no simbòlic, va prenent forma fins a la desaparició del referent real/humà en les creacions pictòriques. D’aquesta manera arribem a la proposta més radical, segons el meu parer, que significa la irrupció del suprematisme de Malèvitx: la geometria es menja la realitat i la matemàtica imposa l’ordenament del món per mitjà de les formes geomètriques.

Ricard Mirabete, article publicat a última ronda (21/11/2018)

Enllaç:

LA PINTURA EN QÜESTIÓ. FUNDACIÓ MAPFRE

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 21 de novembre de 2018 per ricard99

ENTREVISTA A ONA CULTURAL

Deixa un comentari

Avui al programa @OnaCultural amb la periodista cultural i professora Laura
Clemente hem parlat de la poesia d’Anna Aguilar-Amat, Pau Sif, Jordi Mas i Carles Camps Mundó. De novetats poètiques i de la funció i diversitat d’estils literaris, en concret, d’estils poètics que són tendència avui dia. Són poetes amb moltes coses a dir-vos!

A més, hem comentat l’edició del volum V de l’Obra Completa de Vicent Andrés Estellés, acabada de publicar a 3i4 i de la qual n’ha tingut cura Jordi Oviedo Seguer.

També hem fet un balanç de la 47a celebració dels Premis Octubre, de València. Premis literaris de referència per als Països Catalans, que organitza i publica l’Editorial 3i4.

No us perdeu el programa!

Enllaç: 

ONA CULTURAL

Enllaç:

EDICIONS 3i4

Aquesta entrada s'ha publicat en Diaris, General el 15 de novembre de 2018 per ricard99