Aquells que estiguin avesats a llegir el Nou Testament -que no deixa de ser una bona font per a treballar els valors, l’ètica, també dels i en els nostres dies- coneixeran l’animadversió que els fariseus professaven per Jesús, el predicador per excel•lència d’una universal fraternitat. Els fariseus, ‘els mestres de la Llei’ mosaica, eren aquella
Els ametlers van florir, com sempre, a mitjans de febrer. Acostumats a la sequera extrema que arrosseguem des de fa dos estius, la gent del Sénia ho comentàvem, alegres, alhora que la flor cobria la terra. El maig passat vaig desbrossar. La florida de les mel•líferes fou sorprenent, tant com l’absència d’enguany. Ha estat un
Aprendre a aprendre implica tenir una actitud i una aptitud receptives. Si educar té alguna funció jo entenc que és precisament la de pretendre uns hàbits que permetin l’assumpció d’una autonomia suficient com per entomar l’error amb la mateixa actitud que quan hom se sent protagonista d’un merescut reconeixement. Personalment, davant de l’elogi jo sempre
La tristesa dels dies comptant les hores solars. Qui no sofreix per amor, qui no espera per amor, qui es lliura a la mar blava amb els peus adolorits. Si salva una esperança, si una vesprada torna i una àguila s’apropa per deixar-se acaronar.
Vivim en una societat malalta, marcada per la violència i la prevenció. Una societat de silencis. Una societat on la informació és constant i colpidora. Dir-ho pot semblar una insensatesa, però així ho penso: Vivim en una catarsi permanent, en una precarització de la vida -material i emocional- brutal i, des del meu punt de
Encara no he plantat los melons i enguany seran tardans. L’amic Javier diu que millor, que després del sotrac de l’octubre, la gent en demanda de cara al Nadal. Però, així i tot, penso que arribaran per la Diada i n’allargaré la recol•lecció de cara a l’octubre. Antigament los melons es penjaven al lloc més
Desconec si beure cafè té alguna virtut nutricional, però és que jo bec cafè principalment per plaer, al matí i després de dinar. Bec cafè, timó i romaní, gairebé cada dia. De bon matí, a quarts de set, la cafetera ja puja. I encara me’n beuré un altre havent dinat. El romaní i el timó
Vaig escriure sobre la nostàlgia però no recordo on. Però vaig escriure sobre aquest sentiment per criticar-ne el sentit pejoratiu que ens els nostres dies se li atribueix. Suposo que aquesta mala anomenada és deguda a la seua relació -també etimològica- amb un cert sofriment. Potser amb la tristesa de la melanconia mentre dura una