No sé per què, fent feinetes que no requereixen cap mena de concentració, seguesc de fons el debat de la moció de censura que a Madrid ha presentat Pedro Sánchez i que sembla que, contra tot pronòstic, guanyarà perquè li fan costat tots els partits amb representació parlamentària llevat del Partit Popular i Ciutadans. Pocs
El seny és patrimoni del constitucionalisme, sembla que diguin els que converteixen la Constitució en un búnquer i en facinerosos els que la volen superar. No s’adonen –o no ho volen veure- que l’Estat està en fallida; que el poder judicial, en no haver passat per cap mena de transició des que morí el dictador,
A Can Gazà, ben d’hora, hi trob el coc en cap i síndic general, Jaume Santandreu, afectat per una bronquitis furibunda. La tos l’ataca sobretot en estar allitat i anit no ha pogut dormir el que la raó reclama. Va alís, naturalment, i per això m’estalvio de dir-li que a Palma s’acaba d’instituir la secció
Cap finestra no s’obre als braços de mare, sols als trens que no aixequen pols però sí l’olor del desvari, de la desídia, del temps que no vol recular. El sol no ens estalvia la nit ni el silenci dels ocells, raó per la qual no cal saber morir per fer-ho, de la mateixa manera
L’Obra Cultural Balear d’Inca ha decidit d’atorgar-me el primer Premi d’Honor dels Premis de Maig que des de fa vint-i-un anys organitza, que he recollit anit en el claustre de sant Domingo d’aquesta ciutat. Com he dit en el parlament, aquesta distinció ha de ser necessàriament compartida primerament amb les persones associades a l’OCB, les
De sempre ha dormit poc, però des de fa una setmana, des que se sent un avenc al cap i una cavorca immensa a l’indret de l’estómac, el seu son no sedimenta ni fa paret; el sent surar com un grapat de plomes i endevina quan tocarà el dos. Fa vuit dies que morí sa
No és dia de celebracions, avui, no, si hom no pot dir tot d’una quin ha estat l’invent més transcendental per a la humanitat. La roda empaita el foc i la lletra la màquina de vapor… A més, hom s’adona que molt aviat hem oblidat que la mar ens oferí la vida i, lluny d’agrair-li-ho,
Cervells enganxats a la mà menga que escriu amb coneixement i amb causa: la dels derrotats sense refugi. Els desterrats del llogaret global han de ser els nous pous negres de llàgrimes verdes, com l’esperança de morir udolant com els llops quan van eixits. I eixida va la veu de l’aborigen que vol dir ben
Maria Salom Coll, la virreina, ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el decret que incorpora el requisit de coneixement de català en les proves selectives per al proveïment de places a Sanitat. Fa no-res, també presentà recursos contra els ajuntaments de Pollença i Capdepera per les
L’estafa de la Transició (Cap on es transitava? En quin temps? Com?) passà de llarg –interessadament- pel sistema judicial, raó per la qual aquest pilar essencial segueix instal·lat en el llimbs o en els aiguamolls pudents del franquisme. Aquest sistema, avui ha fet vaga; millor dit, els jutges i fiscals, n’han feta de vaga, demanant
Cremen les ales i els versos res no diuen si l’ombra parla. de gambirot ve la mort dansant damunt dels calius. Besa’m i calla, que l’odi cortès empeny. Pren-me la llengua, ensaliva’m la boca, excita’m l’esperança Paga la pena seure en terra i esperar tots els crepuscles, sentir com la llàgrima llenega i es fa
El meu preceptor assisteix curull d’emotivitat i seny a la mort d’una de les dues repadrines que ha pogut conèixer i que li han aviciat els quatre anys i set mesos esplendorosos que té. És la primera mort que viu de prop i en vol saber tots els detalls, del traspàs i del cerimonial que
La mar atrau i meravella, reconverteix danys i complantes en sediments força abundosos, i per això es fa necessària quan envaeix la terbolesa els panorames dels arbitris. I desenutja més encara la mar de malvasia i marges que la vetllen i honren sempre. Aquesta mar malvasiada que vol ser mirall i s’hi mira a l’hora
Hi ha molt poques coses que superin el goig indescriptible que una criatura de cinc mesos i setze dies s’adormi a la teva espatlla mentre li cantusseges fluixet i a cau d’orella cançons revoltoses d’un temps que sembla retornar. I més, si véns d’acomiadar-te d’una persona que estimes tant o més ara que ja no
En certs jocs infantils, tocar mare vol dir que estàs salvat, que ja has trobat el recer i el refugi que t’estalvia penes. En sentit figurat, vol dir comparèixer a un lloc determinat on ens esperaven, on calia o convenia anar. Avui hi pensava, en aquesta expressió i més en el sentit figurat, just davant