Deflagra el motor i el gas-oil acabat de consumir fa una gran fumera. Lo tractor antic avança de nou. Javier i Antonio se’l miren, asseguts a un marge. Lo sol no acaba de vore’s, però la llum és clara. Jo m’entretinc escrivint això tot collint figues i menjant-me-les tranquil•lament. Ara mateix,
Fer net, per motius higiènics i per una qüestió d’estricta física del benestar. Cal, és necessari. És just. La biologia és sàvia perquè, al cap i a la fi, som Biologia i tota la colla de ciències més que no sabré resoldre mai per manca d’interès o d’aptitud, tampoc enganyaré a ningú. Brillo.
‘Tinc ganes, unes ganes horribles, d’olorar això: el fem dels estables amuntegat en un camp d’aquells que recorde de sobte a Beniferri. Una olor que m’indica aquells camins, finíssims, que feien, en les caixes de sabates, els cucs de seda per damunt de tomellos ben secs. La caixa de sabates amb un forat damunt. I mon pare venia amb un