PLUJA DE MILIONS A QUATRE GOTES AMB SORT
La presentació dels Pressupostos espanyols ha confirmat allò que tots sabiem, el discurs i les promeses de Mariano Rajoy a Catalunya, ja de per si tristes, queden amb paper mullat i una nova presa de pel en marxa per Catalunya.
Efectivament, la realitat son 30 milions menys previstos que el passat exercici, vora un 13% percentual, quan l’aportació catalana al PIB espanyol frega el 20 %., Si analitzem una mica, el 70% d’inversions pel Corredor Mediterrani no es farà fins el 2020, sort que era una obra prioritaria. La connexió del Port de Barcelona 4 milions aquest any dels 75 totals. Trista aportació també a Rodalies, un dels punts més urgents i on nomes es pressuposta el 45% del promès inicialment. Podríem seguir i arribarien a les mateixes conclusions. Tot això sense comptar que parlem de pressupostat i no de fets reals que fàcilment es poden quedar en un 60% del previst inicialment.
Per contra partides com la Casa Reial, l’exercit o alts càrrecs reben un augment en els mateixos comptes. Una nova presa de pel amb majúscules que suposo no quedarà reflectida en aquells mitjans afins com La Vanguardia o El Periodico que van correr a anunciar la bona nova per Catalunya en forma de grans inversions que ja eren una mentida en si veient les xifres i el periode en que havien de ser realitat i que ara es mostren novament sense novetat com en la resta d’anys. Una nova bufetada a tots aquells catalans votin si o no en un referèndum d’independència i que comproven que el maltracte al territori català es per tots igual. Alhora es veu la voluntat de seguir prioritzant infraestructures deficitaries com el TGV, aeroports oficials per decret o per exemple mirant el detall Museus com El Prado a Madrid comparat amb altres de Barcelona i on el concepte radial segueix sent prioritari.
Aquesta es la realitat, el nostre paper reservat dins l’Estat, no esperem cap pressa pel Corredor Mediterrani, per molt que la UE hagi donat la seva prioritat i sigui el que seria eficient en qualsevol Estat normal, de fet l’arc mediterrani, motor econòmic, es el gran perjudicat d’aquest pressupost en benefici dels de sempre. Es un mal estructural de difícil solució, ja que es el mateix moll de l’os de l’Estat i la seva concepció colonial de certs territoris.
En definitiva, la decisió esta a les mans dels ciutadans.