m’omplo els peus d’aigua
m’omplo el cos de sal
arreplego grans de sorra que vull comptar
-i em descompto-
miro a l’horitzó blau que tinc al davant
-buscant respostes,
cercant silencis-
voldria dormir-me mentre el mar em fa arribar cançons
-com la cançó desesperada de Neruda-
la sal que m’ha embolcallat i uns cabells despentinats
viure descalça i amb el cos nu
es tastar la llibertat que es trenca al tornar d’un somni,
contemplar la vida sobre una roca sentint les suaus carícies de la brisa
-i els petons del sol sobre la pell-
-i les paraules d’amor de les onades-
tot encadenant aquells versos que mai et diré ni em diràs
-vivim sota el paraigües del cel-
i jo seguiré essent aixopluc de pluges i tempestes
aquí descalça, nua, vora el mar, buscant petxines i pedres per olorar
montse pellicer mateu
21/06/15
imatge google
