m’he trencat
– i he fet un trencadís-
sentint l’angoixa de la buidor
a cada cop em trenco
sóc fràgil
a cada desencís em buido
sóc una caixa de vidre
que al caure és fa mal,
– i si em refaig vibro
sento i m’apassiono-
visc encesa de passió
– m’encenc i deixo anar guspires-
somio per no viure desperta
– tal vegada fugir és la millor manera
d’oblidar, entre copa i copa i un ball que no acaba-
sento l’onatge que em crida a l’abisme
– si em llenço no tornaré a viure-
crida’m a ballar la resta de la nit
– mentre em mossegues les orelles
i em mires per abraçar-te-
no hi ha res més destructiu
que la rosa que no existeix ni el niu dels ocells
– miro el meu cos entre restes d’espill-
– aquell que he trencat-
– per oblidar-me-
montse pellicer mateu
240415
imatge de google