0
Publicat el 12 d'abril de 2015
-perquè m’acompanya el desassossec
i em sento tant fràgil?-
perdo l’equilibri i sentint el vertigen d’un abisme
on no vull arribar
el món s’esmicola,
-i no vull pensar ara –
obriré les portes de l’amor amb la generositat
de no esperar res,
-perquè em persegueixen tantes lletres que no puc escriure?
ni descriure?, ni conec? ni reconec?-
tant senzill com aclucar els ulls
per deixar-me portar
allà on la vida giri i em faci girar
montse pellicer mateu
120415
imatge google
Publicat dins de General | Deixa un comentari