0
Publicat el 21 de desembre de 2014
el silenci més fred de la ignorància
quan prenc la copa per brindar
i somric sense saber les teves intencions,
fent tot el soroll del món
m’omplo d’aire mentre l’estomac em fa un salt,
en aquest moment decideixo perdre tot aire d’innocència
deixar de banda la ingenuïtat
i afrontar que no he vingut a jugar,
ni a parlar,
ni a pensar,
deixo de sentir fred per sentir l’escalfor a les galtes
i tinc por de marxar
ara que deixat les sabates a l’entrada de la cambra,
llenço la copa sobre el terra
fent un trencadís semblant al trencaclosques de la vida
he brindat per deixar l’estupidesa a la porta de casa
per embriagar-me d’aprenentatges
sóc la teva fidel alumna
montse pellicer mateu
21.12.14
imatge google
Publicat dins de General | Deixa un comentari