0
Publicat el 3 de desembre de 2014
m’he brodat la pell
amb el fil de les teves paraules
i l’agulla de les teves carícies,
l’he teixit de moltes paraules
cada mot un fil,
cada color fet d’un sospir
d’un esclat,
d’un dolor,
de plaer,
no em queda pell que no hagis resseguit
el temps no ha deixat espai per escriure,
els meus llavis han desat empremta
sobre cada dibuix que he esbossat sobre el teu cos,
he brodat els llençols d’una vida
d’un temps passat i present
m’emmirallo dins un horitzó embolicat entre núvols i roses,
núvols d’esponja
i roses de vi
montse pellicer mateu
3/12/14
Imatge google
Publicat dins de General | Deixa un comentari