moment de solitud evocant una imatge que no retorna
mentre desfullo un a un els pètals de les capes de la vida,
somnis desvetllats durant llargues nits d’insomni
exhalant davant d’un mirall per deixar-hi l’alè i dibuixar el meu nom,
m’he desvestit i engalanat tantes vegades davant teu,
avui em sento estranya de mi mateixa
em pinto els llavis resseguint cada porus de pell davant teu
em ressegueixo les línies dels ulls definint la seva forma
i em miro
em miro,
tu em retornes aquesta imatge que tant desitjo
de sensualitat i de innocència,
quan no sóc innocent, ni verge ni adolescent ni ho pretenc
però he congelat un instant en el temps per mirar-me
i vestida encara
en miro,
em miro olorant el temps present amb gust a roses
sota el sostre de la nit templada
i el temps s’ha aturat quan m’he desvestit de roba
montse pellicer mateu
24/11/2014
imatge google
