0
Publicat el 12 d'octubre de 2014
blanc negre setinat
com l’escuma de l’onada
que m’arriba i embolcalla,
i m’enduu allà on el cor frisa en llibertat.
blanc negre dualitat
com dos pols oposats que s’atrauen
i s’acosten imantats
dins d’una atracció fatal que sublima l’esperit,
m’atrau la contraposició
que conflueix per difuminar un horitzó
en el que tu i jo ens trobem dins d’una espiral
en un temps sense mesura
DIA 12-OCTUBRE-2014
Publicat dins de General | Deixa un comentari