0
Publicat el 7 d'octubre de 2014
jo que jugava a ser onada
per eriçar-me enmig de les aigües marines
-a l’estiu-
i la seva sal embolicava el meu cos d’una segona pell
-a l’estiu-,
ara arriba la tardor vestint el bosc de colors
desvestint la platja de sorra
-i jo sense la pell de sal-
encisada prenc glopades de llum
cerco una nova pell per revestir-me i desvestir-me,
per quan arribi el fred no m’agafi despullada,
-a l’hivern –
em vestiré amb una pell feta amb la teva pell,
romandré davant del foc per mirar espurnes d’encens
dibuixant sobre vidres entelats,
-a l’hivern-
la foscor fa olor a casa
el carrer és un lloc solitari on les rialles són ressò de la primavera,
a la primavera em desprendré de la pell
montse pellicer mateu
imatge google
Publicat dins de General | Deixa un comentari