En aquesta horta on “nosotros alisamos con la plana del legón los camellones como no los alisa nadie” (Azorín) es troba l’ermita dedicada al Crist de les Ànimes. El caminant ha d’iniciar el camí cap al mar seguint la CV-311, i la trobarà a la partida del Miracle, abans de travessar la via fèrria. En
ESPANYA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ (% PIB): 4,58 HORAS DE CLASSE EN PRIMÀRIA: 875 SOU BASE D’UN PROFESSOR: 30.000€ anuals NOMBRE D’ALUMNES PER AULA: 25-34 DESPESA PRIVADA SOBRE EL TOTAL DEL PAÍS: 12% BRASIL INVERSIÓ EN EDUCACIÓ (% PIB): 5,8 HORAS DE CLASSE EN PRIMÀRIA: 900 SOU BASE D’UN PROFESSOR: 15.000€ anuals NOMBRE D’ALUMNES PER AULA:
Des del meu xicotet poble de la Vall d’Albaida, del País Valencia (PPCC), m’unisc a la celebració de la Diada d’enguany. M’haguera agradat formar part de la gran V (de VOTAR), però les meues obligacions m’ho han impedit. Sí hi estic amb totes i tots vosaltres. Us deixe el poema que va escriure Joan Maragall
Dimarts, 9 de setembre del 2014 Victus és una exitosa novel·la d’Albert Sánchez Piñol sobre la caiguda de Barcelona l’any 1714. Una novel·la. És a dir, centenars de pàgines en què l’autor ha vessat exactament el que la seva voluntat i creativitat li dictaven. A ningú ha de retre comptes. La interpretació dels fets que
FINLÀNDIA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ: (% PIB): 6,8 HORES DE CLASSE EN PRIMÀRIA: 683 SOU BASE D’UN PROFESSOR: 30.000€ anuals NOMBRE D’ALUMNES PER AULA: 20 DESPESA PRIVADA SOBRE EL TOTAL DEL PAÍS: 2,4% FRANÇA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ: (% PIB): 5,68 HORES DE CLASSE EN PRIMÀRIA: 847 SOU BASE D’UN PROFESSOR: 25.000€ anuals NOMBRE D’ALUMNES PER AULA:
Extret del Magazine del 7 de setembre de 2014 COREA DEL SUD INVERSIÓ EN EDUCACIÓ (% PIB): 5,2 HORES DE CLASSE EN PRIMÀRIA: 703 SOU BASE D’UN PROFESSOR: 39.000€ anuals DESPESA PRIVADA SOBRE EL TOTAL DEL PAÍS: 27,3% EEUU INVERSIÓ EN EDUCACIÓ (% PIB): 5,2 HORES DE CLASSE : 958 SOU MITJÀ D’UN PROFESSOR: 34.300€
L’autosostenibilitat del planeta no depén solamemt de tècniques agrícoles, sinó de justícia. Mentre la desigualtat seguesca com va, parlar d’humanitat ausoastenible és quelcom irrealitzable. La tècnica de simple ajuda a països empobrits és molt deficient. S’ha d’aconseguir el que en aqueixos mateixos llocs s’afavoresca l’autoproducció. Per a això cal fer inversions reals doncs, en cas
Les primeres setmanes d’agost, els diaris i uns altres mitjans de comunicació n’han anat plens, no dels missioners en general i de les seues funcions i institucions, sinó d’un missioner particular, víctima d’aquest virus diabòlic anomenat Ebola, desfermat, sense control entre països i pobles que no tenen mitjans per controlar gairebé res. S’ha parlat molt,
Pies descalzos en la tierra roja. La miniserie de dos capítulos de una hora ”Descalzo sobre la Tierra Roja”, basada en el libro homónimo del periodista catalán Francesc (Paco) Escribano, es una co-producción de TVE (educativa de España), de TV3 de Catalunya, de la productora Minoría Absoluta, de la TV Brasil y de la
És solitària, en mig de la partida del Miracle, pròxima a la sèquia de Rascanya, qui des de la nit de la memòria col.lectiva conta la història següent, narrada el 6 de maig de 1962 per un camperol a Luis B. Lluch Garín: “On està l’ermita hi havia abans una casa de camperols; que tot
Tenim el cor dividit, per un costat estem contents que s’hagi allunyat el perill, remot, però cert, que Cañizares vingués a cobrir la seu de Barcelona. Era el candidat de la dreta espanyolista, eclesiàstica i política, i tenia el recolzament de destacats polítics i membres del govern espanyol. Però per un altra banda estem entristits
Molts fidels de la diòcesi de Solsona seguiu amb interès els esdeveniments socials i polítics que està vivint el nostre país. Us sorprenguéreu de l’anunci de la data i la pregunta d’una consulta per al 9-N. Seguíreu amb atenció la petició del permís al Congrés dels Diputats per a dur-la a terme i la negativa
Aprofitant que és estiu i la gent va desprevinguda, el Papa li ha donat bitllet al gairebé etern cardenal en cap de l’Església espanyola, monsenyor Rouco Varela. És lògic. Rouco no sintonitzava gaire amb els nous aires del Vaticà i, el que potser sigui pitjor, mantenia difícils relacions amb el seu paisà Mariano Rajoy, famós
M’encanten i m’ensenyen molt els comentaris senzills de la gent a propòsit de les coses que passen en aquests vaticans i que coneixem per la tele, i en concret sobre el canvi de Papa. Són perles del sentit comú adornat amb un puntet d’humor de poble. Primer el Papa “que va ser”. “Doncs clar, és