Pols d'estels

Dilluns passat dia 4 d’agost, cap a les 16:46 tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. Com ja vaig dir la setmana passada, la nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.

Finalment la nau Rosetta ha arribat al seu objectiu. El cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja omple completament el camp de visió de la càmera Osiris de la nau europea. Dimecres 6, Rosetta es posarà en òrbita del cometa mitjançant una maniobra ben complicada, que constarà de 3 triangles d’uns 100 km de costat, en que anirà reduint la velocitat i arribarà a aproximar-se fins a uns 25 km de la superfície cometària.

El viatge ha estat llarg. Han passat 10 anys, des de que el 2 de març de 2004 va ser llançada des de la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa. Recorde com, uns anys abans, m’ensenyaren l’electrònica de la càmera Osiris als laboratoris de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia. En aquell moment la destinació de la nau era el cometa 46P/Wirtanen, molt més actiu, però diversos endarreriments van obligar a canviar l’objectiu, cap al més tranquil cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko.

Per a un viatge tan llarg, Rosetta ha necessitat quatre impulsos gravitatoris, un de Mart i tres de la Terra, per aconseguir la velocitat suficient per arribar on es troba el cometa. Ací es pot veure l’animació del seu llarg viatge.

Com el seu nom indica, a semblança de la pedra que ajudà a descifrar els jeroglifics, la missió Rosetta descobrirà els misteris de com el Sistema Solar es formà i evolucionà.

Cal recordar que els cometes són  considerats objectes primordials, cossos que no han sofert variacions des de l’origen del Sistema Solar i, per tant, estudiar-ne un de ben a prop, ens permetrà conéixer com va ser la formació del sistema del Sol i els planetes.

Per arribar a aquest objectiu, la missió se situarà en òrbita del cometa demà dimecres i, una vegada aconseguit, es dedicarà a cartografiar amb molt de detall la superfície. A més a més, mitjantçant diversos sensors determinarà la composició de la superfície, la seua dinàmica, el desenvolupament dels dolls d’emissió de gas a mesura que el cometa s’aproxime més al Sol, la formació de la coma i de la cua. I ho anirà fent mentre acompanya el cometa en la seua òrbita al voltant del Sol. Això inclourà moments apassionants quan en aproximar-se al periheli, el punt més pròxim al Sol, els dolls de gas comencen a sortir per formar la coma i la cua.  I ho faran trencant la fosca capa de pols que les primeres mesures de temperatura a distància semblen mostrar.

A més a més, el novembre d’enguany, Rosetta deixarà anar Philae, una nau que es posarà suaument sobre el cometa, s’anclarà fortament a ell, i farà anàlisi in situ, com ara sondatges acústics, estudis magnètics, dels gasos, de la superfície i interiors, etc. Serà aleshores que podrem “tocar” realment el cometa, i, per tant, els nostres origens.

L’arribada de Rosetta a 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja ens ha reportat alguna sorpresa com ara l’estranya forma del cometa, formada per dos lòbuls, no mai observada abans en un objecte d’aquest tipus. Tot fa pensar que 67P/C-G s’ha format per agregació a baixa velocitat de dos cometes menors.

Aquests pròxims dies poden ser apassionants. La càmera Osiris ja mostra estructures d’uns 100 metres a les fotografies. Encara veurem més meravelles quan Rosetta se situe a només 25 km d’alçada sobre els gels i la pols i quan Philae ens mostre la vista sobre el cometa mateix.

Imatge 1: Vista de 67P/Chuyrumov-Gerasimenko el 3 d’agost 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/NAVCAM

Imatge  2: Il·lustració artística de Rosetta i Philae junt al cometa. Crèdit: ESA – C. Carreau/ATG medialab

Divendres passat, primer dia del mes d’agost, estiguerem en la Pobla de Benifassà, al bell mig del Parc Natural de La Tinença de Benifassà, per parlar de la problemàtica de la contaminació lumínica i de la plaga del canvi d’enllumenat públic amb LEDs de color blanc.

Convidats pel Parc, i presentats per Alejandro, el seu tècnic, a les 8 de la vesprada ja estavem preparats per explicar com enllumenar de manera conscient, amb sentit comú. Una cinquantena de persones, la major part del poble i de la comarca, però també molts visitants de les comarques veïnes, estigueren pendents de la nostra xerrada amb diversos vídeos, i explicacions de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana. Una conferència per alertar del problema de la contaminació lumínica, l’anomenat costat fosc de la llum.

En acabar la xerrada el programa incloia una observació astronòmica per contemplar els objectes celestes. La Tinença és un lloc privilegiat per a l’observació del cel nocturn a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn. Observar per un telescopi atrau molt a la gent i els assistents a la xerrada en tenien moltes ganes. Tanmateix unos grossos núvols negres tapaven ja des de mitjan vesprada el cel amb l’amenaça de pluja i la previsió era bastant pessimista: núvols i pluges intenses durant la primera part del cap de setmana. Així que l’observació prevista no es va poder realitzar.

Com a compensació i sucedani, després de sopar,  vaig realitzar una observació virtual sobre una pantalla a la mateixa sala del vespre utilizant el programa Stellarium. Amb una gran presència de públic també, vaig fer un recorregut per les diverses constel·lacions, les seues històries, els planetes visibles, els moviments del cel i vaig acabar amb la mitologia del cel com ara les històries amoroses de Zeus amb Leda, la saga de Cassiopea i Andròmeda i el corb rebel a les ordres d’Apol·lo.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es troba al nord del País Valencià. Es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprén les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. Per accedir-hi la manera més directa i fàcil és a través de La Sènia, el Montsià.

El dia següent, dissabte, vàrem fer una petita excursió pel Parc, pujant per sendes envoltades de pins negres sota l’amenaça constant d’una pluja torrencial. Però això ja ho contaré un altre dia.

Foto: Un moment de la xerrada a la Pobla de Benifassà.

Just al bell mig de l’estació de l’estiu, acabant projectes i feines diverses abans de tancar la paradeta i agafar vacances, el cel s’entesta a romandre clar i seré, tacat de tant en tant d’algun núvol fugisser. Ja sé que a Catalunya els núvols i les tempestes s’ensenyorejaran dels cels els pròxims dies però, això és un afer del qual no puc fer-hi res. Tant de bo, pugués portar-ne unes poques pluges cap al meu País Valencià, a hores d’ara tant assedegat.Mirant cap al Sud, només fer-se fosc, aquest mes podrem gaudir de la vista de les constel·lacions zodiacals, l’Escorpi, Sagitari i Capricorn. De l’Escorpi dir que va ser el monstre que envià Zeus per acabar amb el pesat i repel·lent gegant caçador Orió, assejador de les belles Plèiades. L’ull rogenc del monstre rivalitza en brillantor i color amb el planeta Mart, Ares per als grecs. D’aquí que el nom de l’estel reba el nom d’Antares, és a dir l’anti-Ares.Si seguim la figura de l’Escorpi des d’un lloc elevat i fosc i amb l’horitzó sud ben lliure d’obstacles, podreu endevinar la seua forma corba amb l’agulló enrollat al final del cos. Just al costat de l’agulló, un observador normal en bones condicions d’observació podrà endevinar a ull nu una boireta difusa, que amb el telescopi es revela en tot el seu esplendor. És el cúmul obert de Ptolomeu, M7, ja que la descobrí l’astrònom grec allà per l’any 130. El cúmul consta d’unes 80 estels i es troba a uns 980 anys llum de distància.Els planetes continuen fent els seus moviments errants pel cel.Saturn, prou estàtic, en la constel·lació de la Balança, continuarà sent el planeta més interessant d’observar durant l’agost. Al telescopi la seua visió és espectacular aquests dies. Els anells ben dibuixats encerclen el disc planetari on s’hi poden endevinar núvols, tot acompanyat per la lluna gegant Tità i les més menudes Rea i Dione.

Però l’últim dia del mes podreu gaudir d’un interessant fet. La nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà força a Saturn. A les 21:59 del 31 d’agost serà a només 0,4º (distància centre-centre), per tant a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes!

El planeta Mart continua amb la cursa esborrejada pel firmament. El planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Si a meitat de juliol es trobava al costat de Spica (Virgo), ara al principi del mes d’agost es troba a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim, situant-se a 3,4º l’un de l’altre, Saturn dalt i Mart baix.

A més a més, els primers dies d’agost, de l’1 al 4, la Lluna s’anirà situant entre els planetes i Spica. Per tant, serà un bon referent per trobar-los al cel.

Els altres planetes s’hauran de veure a la matinada. Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí, a primeries de mes o més tard en passar els dies, podreu veure la lluminaria de Venus, com a estel del matí. Cada dia que passe anirà eixit cada vegada més tard  mentre va aproximant-se al Sol. El dia 18 d’agost, a partir de les 6:30, s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter. Serà com dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i de fotografiar. Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

La nit del 12 al 13 d’agost la Terra travessarà l’òrbita del cometa Swift-Tuttle i des d’un lloc fosc es podrien veure fins a 100 meteors per hora. Serà la tradicional pluja d’estels de les Perseides. Tanmateix enguany la Lluna plena haurà sigut només dos dies abans i, per tant, el cel estarà molt brillant, amb la qual cosa la visibilitat dels meteors serà molt dificil. Caldrà esperar un altre any.

La Lluna serà més interessant. El 10 d’agost podrem gaudir de la  segona “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 10 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà només 26 minuts després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 10 d’agost a les 19:43 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 356896 km, 1364 km més prop que la SuperLluna de juliol. Així que veurem la Lluna una mica més gran encara. A fixar-s’hi.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart creixent	Agost	4	02 49
Lluna plena	Agost	10	20 09
Quart minvant	Agost	17	14 26
Lluna nova	Agost	25	16 12

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.