ALBERT CORTES MONSERRAT

Sanchez Camacho ens adverteix de greus conseqüències pels catalans si el President Mas no acudeix a la coronació reial, i ens compara amb Cuba o Corea per la seva reprovació pel cas Metodo 3 per part del Parlament. Es curiós que qui defensa un Estat que un cop més ha vetat una portada de la revista El Jueves amb una dedicatòria a la successió monàrquica pugui donar lliçons del que es democràtic i el que no.

La líder popular, amenaça al President per cancel·lar el viatge a Califòrnia per poder assistir a la coronació del Borbó, el titlla d’irresponsable i de portar greus conseqüències als catalans. Es queixa de l’acció del Parlament de reprovar-la i demanar-li abandoni com a Senadora i ens diu que accions com aquesta contra l’oposició no son pròpies d’un país democràtic i si de persecucions il·legals i sectàries.

No hi ha dubte que quan es perden els papers, es força difícip recuperar-los, i aquest es un cas d’aquests. Que vol dir aquestes amenaces, protocols a banda, hi ha una obligació si o si d’assistir a aquest acte  sota condemna damunt el cap i de pas del territori que es representa, segur que no. Per altra banda Catalunya viu un procés per decidir el seu futur, i que vol fer de la mà de l’Estat amb la resposta que tots sabem, seria paradoxal que no es produeixi un allunyament com a mínim institucional i sentimental.

Greus conseqüències, a que es refereix, que ens portaran al Tribunal a declarar a tots, o simplement ens seguiran insultant a cop de nazis, colpistes i altres adjectius que sentim dia si i dia també, caldria que expliques aquesta nova paranoia.

Es queixa de la seva reprovació, quan ha desobeït a la seva cambra que representa que l’ha citat per declarar per un cas com Metodo 3 amb més foscors que claredats i s’ha negat repetidament, per tant no es persecució, es normalitat democràtica que s’ha saltat  a la seva conveniència. Cal que admeti que es un partit residual a Catalunya i que te la força que te, qui s’ha saltat les normes descaradament per les seves finalitats ha estat ella soleta, i les conseqüències no la poden portar a comparacions com Cuba o Veneçuela, potser es que la democràcia  nomes es pels demes.

De totes maneres, si l’exemple que defensa es un Estat que un cop més ha vist com una Revista amb el tema borbònic de capçalera ha estat  rectificat sense massa aclariments, potser si que ens acostaríem a aquests exemples que ens deia, un mal perdre. 

Joaquim Coll, cofundador de la plataforma unionista Sociedad Civil Catalana ens parla de coacció en el procés sobiranista, de consulta sempre traumática i dolenta i d’una immensa majoria de catalans que no están per la secessió.  Aquest es el tarannà d’una associació que sembla entén la democràcia com una imposició, amb aquests arguments poca cosa queda per dir.

Efectivament, en Coll, diu que els catalans fa moltíssim que som espanyols, curiosament es historiador, i parla de que el referéndum es traumàtic i dolent ja que obliga a escollir entre dues identitats. Considera la consulta una irresponsabilitat, ja que no es podrá celebrar, per tant es un engany amb un dret a secessió que no tenim, i no te ningú. Considera que amb la independència tots hi sortiríem perdent i la solución es precisament al contrari. Espanya la considera amb una textura federal que nomes li falta el nom. Defineix Catalunya com una societat malalta políticament, ja que hi ha diferents graus d’espanyolitat que no s’han reflectit a les urnes.

No hi ha dubte que qui te el pensament únic per bandera, considera una societat sense capacitat per decidir, ja que corre el  perill que la seva opinió no sigui coincident amb la seva. Per tant parla de coacció el fet d’exercir els mínims democràtics de decidir d’una societat. Ens diu que fa moltíssim que som espanyols, com si això fos un argument vàlid, suposo que fa temps que mengem amb plats rodons, però això no treu que un dia mengi amb uns plats quadrats.

Es curiós parlar d’una consulta amb termes de traumàtic i dolent. De fet suposo que Suïssa per exemple amb moltes consultes durant l’any a nivell local i nacional deuen ser carn de psiquiatra. Parla amb rotunditat de que no es pot celebrar i de drets que no te ningú, aquest baix nivell democràtic ja es preocupant, ja que qui es aquest personatge per decidir sobre tota una societat i els seus drets, això te un nom molt clar, i s’allunya molt de la democràcia.

Sembla que faci burla de la gent, quan qualifica Espanya com federal sense el nom, quan tothom sap que camina en dirección contrària sense aturador, i alhora parla dels graus d’espanyolitat que no s’han reflectit a les urnes, posant un altre cop en dubte la capacitat de la gent.

Finalment ho redueix tot a un procés identitari, cosa que demostra que no ha entés res encara. A diferencia del seu tarannà impositiu, el projecte independentista i el nou estat català com no pot ser d’altra manera respectarà cada identitat, ja que es un be intransferible individual que no canviarà.

En definitiva, un cop més veiem com es qüestiona la democràcia i els nostres drets com a poble amb arguments ridículs i sense un mínim, i una entitat amb una finalitat molt clara, el seu dret exclusiu a decidir.

Des de l’anunci de l’abandó de Juan Carlos I, i la maquinària immediata per encetar la successió amb Felipe VI, amb llei a corre cuita, i els dos partits majoritàris espanyols amb la mateixa idea, i un primer discurs amb la unitat d’Espanya per bandera, sembla que alguns ho barregen amb la independència de Catalunya, i ho considero una greu errada. De fet la Declaració de Sobirania al Parlament va encetar un camí que poc te a veure amb el debat Monàrquia o Repùblica espanyola, com es preveia un camí ple de paranys.

Efectivament, primer discurs del que serà nou Rei espanyol, i ja ens avisa que lluitarà amb totes les seves forces per la unitat de l’Estat dins de la diversitat, o sigui el típic discurs que fins ara coneixíem. De fet aquest canvi te molt a veure amb un canvi desesperat de tàctica per evitar el dret a decidir dels catalans. Una cara renovada, gestos i discursos que vindran per revifar una tercera via morta i sense tren, però que es veu a l’horitzó com únic cartutx espanyol per evitar les urnes el dia 9 de novembre, que com comencen a comprendre, la por no aturarà.

Les manifestacions a tota Espanya, i particularment a Catalunya, no ens enganyem, no han estat molt nombroses com per provocar un canvi tant important a la sagrada Constitució espanyola, on l’hereu de Franco va ser imposat per decret, i ara es erigit com a baluard de la democràcia, obviant episodis foscos com el 23 F, i una institució caduca i esquitxada amb mil i un escàndols.

Ja han avisat PP i PSOE que defensaran el model que tots dos comparteixen i no hi haurà cap canvi, cosa normal, no admeten el dret a decidir de Catalunya amb mobilitzacions espectaculars, i per tant no es podia esperar menys amb mobilitzacions molt més anècdotiques, es la democràcia espanyola, no hi ha més.

De totes maneres, i com deia tenint present que es la tàctica de la tercera via i de l’entesa que cap altre personatge podia encapçalar, a Catalunya no te cap sentit veure manifestacions amb banderes repúblicanes espanyoles al costat de banderes estelades. Com va dir el President Mas, poc te a veure el Rei que hi hagi amb el nostre procés. Els que mentalment no ens sentim lligats a Espanya, no crec que ens sigui cap prioritat la monarquia o república espanyola.

De fet crec que l’abstenció de CIU amb la llei a Madrid es la posició més coherent, de qui està pel procès, pel si si, i no per intentar modificar o influir a l’Estat espanyol, seria bo recordar que el nostre objectiu es un, i no es diu Espanya, es diu Catalunya i un dret a decidir que hem de defensar i finalment exercitar.