Perdre la por
Dissortadament eixa por fa anys, massa anys, que està arrelada en una bona part de la societat valenciana instigada de dalt a baix per la dreta amb unes xarxes clientelars perfectament bastides durant dues dècades i que han comptat amb la connivència i col·laboració necessària de bona part de les èlits empresarials. En un sistema democràtic com el nostre, la política n’és part de la solució als problemes de tots, i per a fer la política que tu vols i que el teu país reclama, necessites la implicació de la gent. I la gent, particularment la gent que està activa tant a una gran organització com a una pime; la gent que té un petit negoci; o inclús la gent que treballa a les administracions, segueix mantenint en ple segle XXI un grau de neguit i de por intolerables en una societat presumptament civilitzada i democrática de l’Europa occidental.
De vegades sobta trobar-se amb amics o coneguts que pensen exactament com tu i que n’estan tips de la situació que pateix el País Valencià des de fa anys, però que malfien de participar de la política senzillament perquè l’empresari per al que treballen combrega amb els posicionaments de la dreta més espanyolista i reaccionària. O inclús professionals liberals independents. T’ho diuen
sottovoce: teniu el meu suport i el meu vot, però no em voreu a cap míting o acte electoral perquè no puc jugar amb el futur de la meva família.Tot va començar amb grapat de persones que encara són a la memòria col·lectiva de tots nosaltres que ja hi van perdre la por a la década dels 60, i que de manera decidida apostaren per la recuperació d’un país, una societat i una cultura arrasats pel franquisme. Aquell grup de gent, amb sensibilitats ideològiques diverses, va posar els fonaments d’un edifici que encara avui estem construïnt entre unes noves generacions de ciutadans que també, com aquells, tenim sensibilitats diverses però que per davant de tot tenim un mateix projecte comú. Perquè si després de tantíssims anys encara hi perviu l’esperança de que les coses es poden canviar i de que aquest xicotet tros de terra és recuperable socialment, econòmicament i culturalment per a tots, és perquè possiblement les pràctiques infames, dissuassòries i poc democràtiques de la dreta valenciana encoratgen més i més gent cada dia que passa a rebel·larse contra elles. Solament el dia en que una majoria de valencians s’allibere i siga capaç de perdre per complet la por, aconseguirem fer la passa definitiva per a recuperar el país.
I eixa majoria de ciutadans amb ganes de capgirar la situació té una oportunitat més el proper 25 de Maig per a visibilitzar que estan tips de la dreta i del bipartidisme; i que, ara sí, és més necessària que mai la presència a Europa d’una formació que pensa en clau valenciana i que aposta decididament per anteposar els interessos generals als d’uns pocs, per defensar i protegir el territori, i en definitiva per retrobar la dignitat a les institucions. Ha arribat l’hora de tancar el cercle.
