EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Adéu, bolquers!

4
Publicat el 26 de maig de 2014
El control d’esfínters és una fita que tots els infants més tard o més d’hora arriben a assolir-la. Un primer requisit per deixar els bolquers és la maduració i desenvolupament neuromuscular

Els nadons, quan tenen la bufeta plena es buida automàticament, aquest mecanisme canvia amb el creixement, de forma en que la bufeta o els intestints estan plens, l’infant rep la sensació local i pot decidir si obre lesfínter i deixa sortir el contingut o tanca i reté els líquids i sòlids. Normalment sol passar quan l’infant té un any i mig, tot i així rebre el senyal no vol dir estar preparat per exerir el control voluntari. 

L’infant ha de poder discriminar cognitivament que és una decisió a prendre entre dues alternatives i que està al seu abast. A part, l’infant ha de desitjar emocionalment assolir el control i arriba un moment en què l’infant manifesta interès en el món adult i desig d’assolir un comportament més madur i autònom.

Hem d’observar el moment òptim per treure bolquers, no s’ha de forçar mai ja que genera molts problemes innecessaris. Una senyal de que s’ha produït un canvi és quan canviem el bolquer a un nen/a i veiem que està sec, això voldrà dir que ha estat retenint la orina.

Per portar un excel·lent control d’esfínters és molt important treballar plegats amb la família, de res serviria que l’infant estigues passant aquest canvi a l’escola però en canvi a casa no, podria causar confusió al infant.

És important treure primer els bolquers a casa durant un cap de setmana, la família ens informarà de com ho va portant a casa i les deposicions que va realitzant per portar un control. L’educador informarà cada dia com anat l’infant a l’escola, si ha fet pipí o caca. La comunicació es pot fer de forma informal (durant les entrades i sortides) o bé a través de l’agenda.

Demanarem als pares calcetes o calçotets de recanvi en previsió dels errors qe puguin haver, també aconsellarem que l’infant vagi vestit de forma còmode i fàcil de treure. El bolquer es retirarà de forma definitiva, no s’ha de tornar a posar exepte la migdiada i a la nit, que sí que el durà. 

Normalment al inici de curs es convoca una xerrada amb els pares per comunicar que durant el curs es treballarà el control d’esfínters i se’ls aconsellarà i donarà orientació, indicacions generals, resoldre dubtes…és un pas que es porta a terme sempre a les escoles bressols perquè es recomana començar el segon cicle d’educació infantil sense bolquer.

Les regressions en el control d’esfínters són molt habituals, poden ser per vàries causes, com el naixement d’un germà, separacions d’éssers estimats, la mort d’un avi…representen grans canvis per l’infant, els educadors hem de ser tolerants amb la situació i mostrar confiança i seguretat.

A l’aula farem una presentació de l’orinal, explicarem què és, perquè s’utilitza, i establirem una rutina, els primers dies cada mitja hora i després cada hora, fins que el nen/a ho demani ell mateix que hi vol anar sol. Es reservaran els moments d’abans i després de dinar i dormir, per seure a l’orinal o si ho prefereixen al vàter. Si no aconsegueix fer cap deposició no ens mostrarem enfadats, si no que consolorem al nen/a i li transmetrem seguretat i confiança, en canvi en cas de fer pipí o caca ens alegrarem però sense donar-li més importància de la que té.

Cap els 4 anys els infants ja són capaços de controlar els seus esfínters de dia i de nit, cap els 5 anys ja són independents i és molt poc probable que se’ls hi escapin excrecions, a la nit, encara pot passar i això seria enuresi noctura.

Podem trobar recursos amb els contes següents:

Tots fem pipí. Col·lecció llibresaure. Autor: Fréderique Loew. Il·lustradora: Natalie Choux

Fora Bolquers. Col·lecció Les tres bessones. Il·lustradora: Roser Capdevila 

Adéu, bolquers! Col·lecció Tris Tras Autor: Sergi Càmara

ML. 

Publicat dins de Higiene i etiquetada amb | Deixa un comentari