La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Tarjeta roja. Fem fóra a Fabra, es a dir, a la obscenitat, a la corrupció i al lladrocini.

1
Publicat el 8 de març de 2014

Ahir al vespre, a la ciutat de València, cinc marxes de ciutadans organitzades en columnes temàtiques varen confluir a la Plaça de la Mare de Déu, procedents de diferents llocs de la ciutat.

La Sanitat, la cultura, la llengua, la dependència, l’ensenyament, els sindicats, les organitzacions cíviques, els partits de l’oposició i milers de ciutadans anònims vam mostrar allà milers de targetes roges al moniato de Fabra, a qui fins i tot em fa vergonya dir-li President de la Generalitat, perquè no li pot cabre més indignitat a sobre d’ell. És impossible.

Conforme avancen les investigacions judicials de les diferents trames de corrupció que han triat el País València com a centre d’operacions (l’elecció del territori no ha estat casual, perquè ací van trobar una terra abonada i ben preparada per cometre les seues malifetes), i els nostres diners com a objecte del seu desig, ens anem assabentant a poc a poc de més detalls de com aquesta gentola de corbata de seda i colls emmidonats s’han apoderat, sembla que sense massa resistència, tot cal dir-ho, de la voluntat d’aquells que van arribar a les institucions per a governar un País per i per als seus ciutadans, però que han acabat fent servir la confiança que els va donar el poble en les urnes simplement per a delinquir.

Perquè tota aquesta colla de lladres, d’obscens, de corruptes i d’inútils, tan inútils que no serveixen ni per traure el brou de l’olla (i encara em quede curt en el adjectius), no han dubtat en sotmetre a tot un poble a l’espoli, a la pobresa, a la indignitat, al saqueig i a la humiliació continuades, per tal de satisfer els seus interessos personals i els de la màfia a la qual van vendre el seu cos i ànima.

En un partit de futbol, quan un àrbitre li ensenya a un jugador una targeta, aquest s’en va expulsat del camp. Però amb aquests no anem a poder, ni tirant-les oli bullent per sobre.

Si Fabra o qualsevol dels seus capos instal.lats al (des)govern valencià, s’hagueren tret a mirar ahir des d’algun dels balcons del Palau de la Generalitat el que estava passant al carrer, i hagueren vist als milers de valencians amb les targetes roges a la mà, amb una poca de vergonya i dignitat que hagueren tingut haurien d’haver decidit aqueixa mateixa vesprada anar-se’n a cavalcar, a cavalcar, fins a perdre’s en la mar, com deia el poema.

Però està clar que de vergonya i dignitat, ni les tenen ni les han conegudes.

Els valencians haurem d’esperar a que arribe el moment de fer l’exercici de les-votacions-de-cada-4-anys, aqueix parany establert en aquesta grotesca i encotillada democràcia (o almenys així li diuen a aquesta opera bufa que estem vivint) que ens ha vingut donada, per ficar totes aquestes milers de targetes roges (i moltes més) a les urnes, i fer-los fóra del País d’una punyetera vegada.

Per davant encara ens queden 14 mesos de més desolació i oprobi, però també d’esperança en el canvi que s’albira a la fi d’aquesta llarga i fosca nit.

Patraix, València, a 8 de març de 2014.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La barba de Cotino com a paradigma del canvi que està esdevenint el País Valencià.

1
Publicat el 7 de març de 2014

Cotino i Ripoll, escridassats a Elx i Almoradí per famílies de dependents i bombers.
El conseller de Benestar Social va inaugurar ahir un centre de l’associació Aspanias en la capital del Baix Vinalopó, però no esperava trobar-se amb familiars i membres d’associacions que protestaven pel retard del Consell en aplicar la Llei de la Dependència.

Pel que fa al president de la Diputació d’Alacant, va inaugurar ahir el Parc Comarcal de Bombers d’Almoradí, Allí l’esperaven més de 150 bombers de tota la demarcació, convocats pels sindicats UGT, CCOO, CGT i SPPLB-CV, que escridassaren els polítics tot demanant més salari i més personal”

(Pàgina26.com, 30.5.2008)

—————————–

“Rita Barberá, ‘colpejada i escopida’ durant un acte al barri del Cabanyal.
Mig centenar de membres de la plataforma veïnal Salvem el Cabanyal, han increpat l’alcaldessa de València, Rita Barberá, durant un acte oficial celebrat en aquest barri i, a més de dedicar-li una xiulada, li han cridat “Visca el Cabanyal” i “fora Rita”.”.

(El Mundo 7.7.2009)

—————————————-

“El president Camps escridassat per un jove a València.

Les imatges que també tenia Canal 9 no van ser emeses per la televisió valenciana i corren ja per tota la xarxa.
El jove i el President mantenen un interessant debat en ple carrer on el Molt Honorable es titllat pel jove de “corrupte” “lladre” i “desgraciat”, mentre Camps (molt ben escoltat) intenta sense èxit que el jove s’ature a explicar-li les acusacions.”

(Llibertat.cat 19.11.2009) 

————————– 

“Rita Barberá, escridassada a un barri de València.
Els veïns de Benimaclet protesten durant una visita de l’alcaldessa a barri.
L’alcaldessa de València, Rita Barberá, del PP, va acudir ahir per la vesprada al barri valencià de Benimaclet per passejar per la fira de la tapa que organitzen els comerciants i es va topar amb una protesta de veïns crítics amb la seua gestió que van exigir que se n’anés al crit de “Fora Rita de Benimaclet!”.
Acompanyada per diversos regidors i el seu entorn, l’alcaldessa va saludar veïns que es van acostar a ella mentre se sentien xiulets i esbroncades per part d’altres assistents.”

(El País 3.6.10)
 


——————————–
 

“Nova xiulada a Rita Barberá.
Un grup de veïns del barri de Benimàmet protesta durant la visita de l’alcaldessa i reclama un col.legi.
Nova brega veïnal a l’alcaldessa de València, Rita Barberá, del PP.
Un grup de veïns ha xiulat a l’alcaldessa aquest matí durant una visita al barri de Benimàmet.
Barberá ha atribuït la protesta que la “esquerra està ja en campanya electoral” per a les eleccions municipals de l’any que ve, pel que creu que envia als seus actes un “grupet per xiular i protestar”.

(El País 15.6.10)

———————————- 

“Crits, acusacions i molta tensió van ser els elements dominants d’un acte de l’alcaldessa de València Rita Barberá convocat per inaugurar la urbanització del PAI de Patraix.
Alguns veïns li van retreure l’aturada de la subestació, la manca d’escoles i fins al cas Gürtel, crits i acusacions que Barberá va atribuir, entre aplaudiments i “vives” dels seus seguidors, a una estratègia del PSPV per boicotejar els seus actes”

(Levante 7.7.10)

————————————————- 

“Escridassada a Rita Barberà en la primera mascletada.
Centenars de persones han escridassat la batllessa de València, Rita Barberà, durant la primera mascletada, aquest migdia.
La gent havia estat convocada a través de
Facebook a una xiulada contra les retallades, la reforma laboral i la repressió policíaca, aprofitant que la primera mascletada coincidia amb l’entrada en vigor de les retallades en el servei públic.
Quan Barberà ha eixit al balcó, unes tres-centes persones combregades sota seu l’han rebuda a crits de ‘Fora, fora!’.”.
 

(Vilaweb 1.3.12)
 


————————————————–
 

“Xiulada a Rita Barberá en una pedania per les retallades en l’educació pública.
Un AMPA protesta en un acte de l’alcaldessa per la falta de pressupost per a les escoles.
L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de la pedania de Castellar-Oliveral, a València, ha protagonitzat aquest dijous una protesta a favor de l’ensenyament públic i en contra de les retallades durant un acte celebrat en aquesta pedania que han presidit la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, i l’alcaldessa de la capital valenciana, Rita Barberá.”

 (El Pais 9.2.12)

——————————————-

“Ahir de matí, el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va visitar Torrent per inaugurar el Col.legi núm.10 i, com allà on va, es va trobar amb una nombrosa multitud de ciutadans que l’escridassaren per protestar contra les retallades i els atacs que el seu govern està perpetrant”

(La Veu 16 gener 2013)

——————————————–

“El president de la Generalitat, Alberto Fabra, com ja ha passat altres vegades, va ser escridassat aquest dijous a Canals, amb motiu de la seua visita a la localitat que viu les festes de Sant Antoni.
Un grup de persones indignades va escridassar el President amb crits i pancartes de “Fabra a la foguera”

(La Veu, 18 gener 2013)

———————————————

“El vicepresident valencià ha de sortir escortat per la policia local d’un acte celebrat a Sueca.
Un grup de manifestants ha escridassat i llançat ous al conseller José Ciscar. La Generalitat Valenciana acusa els Joves Socialistes de protagonitzar els aldarulls
El vicepresident del govern valencià, José Ciscar, ha hagut d’abandonar avui un acte a la localitat valenciana de Sueca escortat per la policia local davant un grup de persones que l’han increpat i li han llançat ous, segons han informat a EFE fonts de Presidència de la Generalitat Valenciana.
El número dos de l’executiu valencià, que també és conseller d’Agricultura, estava participant en un acte emmarcat en la celebració del centenari de la creació de l’Estació Arrossera de Sueca.“

(Ara.cat 7.2.13)
 


——————————————–

“Camps, escridassat quan anava a un col.loqui sobre ‘responsabilitat política’.
Avui fa un any que Francisco Camps va dimitir de president de la Generalitat Valenciana, acorralat pel cas Gürtel, del qual va ser declarat no culpable el mes de gener passat.
Els actes que protagonitza continuen generat mostres de rebuig, com va passar ahir a Xàbia: un grup de manifestants el va escridassar i li va llençar ous quan va arribar al sopar col.loqui de l’escola d’estiu de la Fundació Xàbia. El títol del sopar era ‘La responsabilitat social en la política’.”

(Vilaweb 20.7.13) 

——————————————– 

“Alberto Fabra escridassat en la seva visita a Alcoi.
En contra de les retallades que estan sofrint sectors essencials com ara l’educació i la sanitat.
Una desena de persones van escridassar ahir el president de Generalitat Valenciana, Albert Fabra, en la visita realitzada a l’empresa Korott a Alcoi (Alcoià)  i mostrar-li la seua disconformitat per la política del seu Partit Popular, tant al País Valencià com al conjunt de l’Estat espanyol.
Es van referir al President i als seus acompanyants com a “lladres” “

(Llibertat.cat, 29.8.13)

———————————————-

“El dia que el Consell ha tancat RTVV, Alberto Fabra fa lluny de València la reunió setmanal del seu govern; concretament a Ibi (Alcoià). Però tot i amb això no ha pogut evitar de ser escridassat, a l’arribada de la reunió, per desenes de treballadors de l’ens i de ciutadans que han expressat així la repulsa, amb crits de ‘Fabra dimissió’ i ‘Fabra dóna la cara’.”

(Vilaweb 29.11.13) 

Etc, etc, etc, etc, etc, …….

Un país en què els seus governants són constantment increpats i escridassats pels seus ciutadans, no pot ser un país normal.

Fa unes setmanes vaig estar en la presentació d’un llibre del jove periodista valencià Sergi Castillo, “Terra de saqueo”, en la que participava el diputat d’EUPV, Ignasi Blanco.
En un moment de la seua xarrada, Ignasi ens va dir als allà presents: “Alguna cosa està canviant al País Valencià. I això m’ho demostra la barba que s’ha deixat recentment el conseller Juan Cotino“.
En veure la nostra cara d’estranyesa, ens va preguntar: “Sabeu per què? Doncs perquè arran de la seua aparició al programa “Salvados” de Jordi Évole sobre l’accident de metro a València, els ciutadans del carrer li reconeixen i l’increpen en públic constantment. S’ha hagut de deixar la barba per poder passar més desapercebut. Una cosa impensable tan sols fa uns pocs anys.”

Demà milers de valencians eixiran als carrers per traure targeta roja a Alberto Fabra.
Estic d’acord amb Ignasi Blanco. Alguna cosa està canviant al País Valencià.

Patraix, València, a 7 de març de 2014. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

País Valencià. Terra de saqueig i d’espoli financer.

0
Publicat el 5 de març de 2014

Fa unes poques setmanes vaig estar en una llibreria de la ciutat de València on es presentava el llibre d’un jove periodista valencià, Sergi Castillo, que té un suggestiu títol: “Tierra de saqueo”.

El títol del llibre, com fàcilment es pot endevinar, estava referit a la terra que habitem els valencians.

Durant la seua xarrada, Sergi ens va comentar als assistents que hi va haver un temps en què es preguntava tots el dies què passava al país valencià perquè esclataren tants i tants casos de corrupció política. aquesta inquietud el va portar a iniciar un ambiciós treball d’investigació periodística que va concloure amb aquest llibre, el qual s’ha constituït ja, a hores d’ara, en la més ambiciosa de les cròniques publicades fins a aquest moment en què es narra detalladament les causes, l’estructura i les conseqüències dels nombrosos casos de corrupció política existents a valència, molts d’ells ja en mans de la justícia.

“La conclusió principal és que hi ha hagut un cúmul de circumstàncies al país valencià que van servir d’imant per a tots els corruptes del món. en valència hi havia diners, es podia fer negoci fàcil, i alguns personatges com Francisco Correa van arribar a tindre una influència enorme en el PP espanyol i valencià (…) el més sorprenent de tot és que m’en vaig dedicar a situar sobre una pissarra tots els casos de corrupció i vaig veure que tots estaven relacionats, que la trama té dimensió estatal i fins i tot internacional“, va comentar Sergi durant la presentació del seu llibre.

“Hi havia diners, el sector immobiliari estava a l’alça, no hi havia transparència en els expedients i la sorprenent facilitat de com certes persones operaven en l’administració“. aquests varen ser els “ingredients” de la “tempesta perfecta” que es va desencadenar sobre valència, i que tots barrejats van possibilitar que una trama delictiva, empresarial i política, saquejara de manera continuada les arques públiques valencianes durant quasi dues dècades ininterrompudes.

Quin és el resultat (momentani) d’aquest saqueig perpetrat, amb traïdoria però sense nocturnitat, per la trama Gürtel i el PP al país valencià?. les xifres parlen per si mateixes: cent vuit càrrecs polítics del PP imputats per la justícia, més altres aproximadament tres-cents càrrecs imputats no polítics, però vinculats al partit popular valencià.

Passats uns dies d’aquesta conferència, vaig tindre l’oportunitat de llegir als diaris que l’informe patrocinat pel ministre Montoro, en què es canvia la metodologia de càlcul de les balances fiscals, constata que els ciutadans valencians són els estem pitjor finançats de tot l’estat, situant-nos al voltant del 93%, és a dir, set punts per sota de la mitjana per habitant.

Àngel de la Fuente, un dels tres acadèmics que van dissenyar la aquesta metodologia dels comptes públics territorialitzats, reconeixia en una entrevista a El Periódico que els valencians tenen «fundats motius de queixa».

Aquest informe espanyol arribava a les mateixes conclusions a què van arribar tant el comitè d’experts encarregat pel Alberto Fabra, com l’altre comitè creat amb una idèntica funció, i que comptava amb la participació dels experts d’economia dels premis Jaume i. es a dir, a la conclusió de què els valencians patim un espoli financer en tota regla que, malgrat haver segut denunciat públicament en els últims temps pel president Fabra (a causa probablement de la pressió que té per la forta reivindicació existent des de la societat civil valenciana), els diputats del PP valencians, tant a les corts valencianes com en el congrés espanyol, s’han negat diverses vegades a canviar, en votar en contra sempre de totes i cadascuna de les proposicions presentades per l’oposició sobre aquesta qüestió.

curiosament, alguns d’aquests que varen votar en aquest sentit són alguns dels que la justícia ha imputat per estar implicats en la trama de saqueig de les finances públiques valencianes. es a dir, que no només no en tenien prou amb saquejar el diners públics dels valencians, sinó que, a més a més, van impedir amb els seus vots a les càmeres que s’acabara amb el saqueig econòmic perpetrat per l’estat espanyol contra els valencians.

Axioma evident: partit popular valencià = saqueig (al quadrat).
Patraix, València, a 5 de març de 2014.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública davant la Llei Gallardón.

1
Publicat el 4 de març de 2014

Em sembla d’interès reproduir íntegre i traduït al català el comunicat que acaba de realitzar la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública sobre la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón:

La Interrupció Voluntària de l’Embaràs i el Dret de Salut

La reforma de Gallardón sobre l’avortament, junt a altres mesures preses pel Ministeri de Sanitat com la privació de l’accés als tractaments de fertilitat a dones lesbianes o sense parella masculina, o el no finançament de determinats anticonceptius i la inexistència de recursos i polítiques per a la prevenció d’embarassos no desitjats des de la Sanitat Pública, mostren el calat ideològic ultraconservador i la voluntat d’imposar a les dones i al conjunt de la societat la seua idea de la sexualitat al dictat de la seua moral.

Els Drets Sexuals i Reproductius, i entre ells la Interrupció Voluntària de l’ Embaràs, són drets humans internacionalment reconeguts per les conferències del Caire i Beijing i el Consell d’Europa (2008), que insta els estats membres a que garanteixin que la interrupció de l’embaràs siga una pràctica accessible i segura.

Formen part integral del concepte de salut definit per l’OMS, i com a tal s’han d’abordar des del sistema sanitari i desenvolupar-se com prestació dins de la sanitat pública, garantia d’equitat en l’accés superant discriminacions per situacions socioeconòmiques o geogràfiques o de qualsevol altre tipus, i garantia de qualitat i seguretat en la prestació que s’ha d’oferir en les òptimes condicions sanitàries a què la sanitat pública està obligada. Només si es normalitza l’avortament com a prestació sanitària en la xarxa pública, aconseguirem superar l’estigma que acompanya les dones i els professionals que ho realitzen. 

No obstant això, la majoria de les IVE es deriven a clíniques concertades. Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, el nombre d’avortaments que es fan a la Sanitat pública a tot l’Estat van ser el 6,5%, i en la CM d’un ridícul 0,13%. Es pot dir que tota la Comunitat de Madrid és objectora.

L’últim cas que ha saltat a la premsa ha estat a l’Hospital La Paz. Una dona amb embaràs de 20 setmanes amb fetus inviable per trencament de borsa i risc per a la seua pròpia vida per infecció, va ser donada d’alta i va haver de buscar una clínica privada que li practicara l’avortament. Segons reconeix l’Hospital, tot el servei es va declarar objector, contravenint la llei vigent que estableix que l’objecció és individual. Que això passe ha estat possible perquè l’objecció de consciència no s’ha arribat a regular. El cas il.lustra com per la intolerància s’arriba a la negligència, i que a més no es tractava d’una interrupció voluntària. 

En l’avantprojecte del PP hi ha una gran indefinició sobre aquest assumpte. Hi podria acollir-se qualsevol professional sanitari, no només els que estiguen implicats directament en la realització dels avortaments. N’hi hauria prou amb que es comunique per escrit a la direcció del centre en els cinc dies següents a començar a treballar. No figura en cap tipus de registre, per tant podria objectar-se en segons quins centres. No s’estableix que puga haver-hi el suficient nombre de professionals no objectors per garantir la realització de les IVE en els centres. 

Un altre motiu d’alarma és que es criminalitza als professionals de la salut que assessoren o realitzen un avortament fins i tot amb el consentiment de la dona, amb penes de presó d’un a tres anys i inhabilitació especial per a qualsevol professió sanitària en centres públics o privats de un a sis anys. 

La reforma de Gallardón és una carrera d’obstacles que impediria en la pràctica ni tan sols fer els avortaments que puguen acollir-se als supòsits permesos. A més de l’atac als drets i l’autonomia de les dones, els procediments afegeixen patiment i vexació. L’exigència d’informes de dos especialistes diferents (que acrediten que estem malaltes) o l’obligat assessorament “verbal” de serveis socials i els set dies posteriors de reflexió, xoquen amb la realitat de les polítiques de retallades en sanitat, les llistes d’espera i les derivacions a la sanitat privada. Cal preguntar-se si no estem davant d’una maniobra per la qual aquests serveis serien concertats amb els seus acòlits d’associacions properes als anti-elecció, traient de nou profit i lucrant-se a costa dels drets de les dones. 

Si tira endavant, vindria a aprofundir les desigualtats de gènere en la salut de les dones, ja afectades per les desigualtats econòmiques, l’ocupació precària, la càrrega de la responsabilitat no compartida en el treball domèstic, les cures a menors i dependents i les retallades en els sistemes educatius, en escoles infantils, serveis socials i la Llei de dependència. La reforma deixaria fora quasi el 97% d’IVE que ara estan dins de la cartera de serveis de la sanitat. S’afegiria la desigualtat econòmica entre aquelles que pogueren pagar-se un avortament en un altre país del nostre entorn i les dones en situació més vulnerable (especialment les que ja estan privades de l’atenció sanitària per trobar-se en situació administrativa irregular). Tornaríem als avortaments clandestins, amb els consegüents riscos per a la salut de les dones. 

Davant d’aquest despropòsit, la resposta social no s’ha fet esperar, liderada pel moviment feminista i les organitzacions i plataformes en defensa dels Drets Sexuals i Reproductius. També moltes organitzacions de professionals directament implicades s’han manifestat en contra.

Presentant aquest avantprojecte que no té cap suport social, demostren la seua forma autoritària i antidemocràtica d’entendre la vida pública. Governen a esquenes de la ciutadania, volen privatitzar el que és públic, com la Sanitat, però s’immisceixen en el terreny privat on es prenen les decisions segons les conviccions íntimes.

El dret a l’avortament és un dret de les dones que incumbeix també a tota la ciutadania. Hem d’unir les nostres forces per aturar la reforma. Experiències com la Marea Blanca de la sanitat a la CM, que ha aglutinat professionals de la salut, pacients, organitzacions sindicals, moviment veïnal i entitats socials amb plantejaments molt diversos però que han sabut posar-se d’acord en contra de la privatització i l’èxit aconseguit aconseguint paralitzar el procés privatitzador, és un exemple de que si som capaços de mobilitzar-nos en la defensa del que ens uneix: EL DRET DE LES DONES a DECIDIR, i aconseguir el suport de la ciutadania, serem capaços d’assolir els nostres objectius.

PERQUÈ SÍ ES POT. HEM POGUT PARAR LA PRIVATITZACIÓ I PODREM ATURAR LA REFORMA DE GALLARDON .

Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.
Febrer 2014.

Patraix, València (L’Horta), a 4 de març de 2014.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una matinada dominical de ruta per les icones de la corrupció i el balafiament de València.

0
Publicat el 3 de març de 2014

Corrupció, amenaces vetllades, opacitat, malbaratament, màfia, clientelisme… No, no estic parlant de les sèries televisives de Dallas o de FalconCrest, sinó d’un lloc i d’una època que ens resulta molt més propera: la ciutat de València.

Ahir diumenge al matí vaig participar en la ja coneguda “Ruta del despilfarro” per la ciutat de València. Una original idea que va sorgir ja fa un temps de la mà del col.lectiu periodístic Xarxa Urbana, format per la periodista Teresa Galindo i pel professor Miguel Angel Ferris, abans fins i tot que esclatara la crisi.

Amb aquest projecte, Teresa i Miguel Angel van voler escenificar alguna cosa que tothom s’imaginava que estava succeint, però que ningú no s’atrevia a denunciar de manera oberta.

Ells van saber veure que, malauradament, València havia esdevingut una realitat que transcendia els seus bells edificis i la seua rica i multicentenària història, una trista realitat on els seus barris patien una manca de tota mena d’infraestructures públiques, tal com ambulatoris, escoles i instituts públics, escoles bressol, biblioteques, centres per a joves i per a majors, etc….

I això no havia estat precisament perquè al País Valencià o la ciutat de València, la tercera de l’Estat espanyol, foren territoris que no comptaren amb recursos suficients com per a poder cobrir les necessitats dels seus ciutadans, sinó que havia ocorregut principalment perquè uns governants amb pocs escrúpols s’havien instal.lat a als centres de poder de les institucions amb l’objectiu de desviar ingents quantitats de recursos públics (de moment els càlculs s’aproximen als 30.000 milions d’euros, però poden ser-ne molts més) per a celebrar tot tipus d’esdeveniments i construir obres i infraestructures, a fi de satisfer el seu ego infinit i fer enriquir a trames organitzades de delinqüents, que amb l’instrucció del cas Gurtel s’ha sabut que van ser els adjudicataris de la major part dels esdeveniments organitzats pel Partit Popular a Valencià.

Aquesta “Ruta del despilfarro” va començar al Palau de les Corts Valencianes, situada al carrer de Navellos, just cantonada amb cantonada de l’edifici que va ser la seu del Tribunal de la Santa Inquisició medieval  a la ciutat de València.
Causalitat o coincidència, el cas és que l’edifici de les Corts és avui en dia la seu del govern i del poder polític valencià, un govern titella i sense idees per revertir la situació de ruïna estructural que patim els valencians. Un govern que, a més, està a hores d’ara farcit d’imputats per corrupció i de “sants” inquisidors, per exemple en temes com la llengua o la simbologia del País, tal i com estem veient en les últimes setmanes.
 

Després del Palau de les Corts, la ruta dissenyada per Teresa i Miguel Angel va passar per llocs que van ser en el seu moment icones del saqueig de la trama Gürtel i del malbaratament de la hisenda pública de tots els valencians, com ara la torre disposada per l’homilia del Papa el 2006 situada, a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (ocultes?), un esdeveniment que, esquitxat pel ‘cas Gürtel’, va costar a les arques públiques al voltant de 30 milions d’eures (només l’altar amb aire condicionat des del qual Benet XVI es va dirigir als seus fidels va costar 600.000 euros), i en què l’extingida RTVV va gastar prop de 15 milions més en només dia i mig que el Papa va passar a València.
Aquest lloc va ser també testimoni dels 1.000 banys portàtils, els 450 seients i finalment dels set milions i mig d’euros de beneficis que van anar a parar a una de les empreses lligades a la trama Gürtel,

A continuació, i al costat de la rutilant Ciutat de les Ciències que Santiago Calatrava va multiplicar per tres el seu pressupost original, xifrat en uns 400 milions d’eures, vam passar a visitar el col.legi públic 103, un paradigma del que són les polítiques d’educació en aquest País: barracons on s’amunteguen centenars d’escolars a escassos metres dels immensos i costosíssims edificis que conformen la Ciutat de les Ciències.
La promesa incomplerta des de fa quatre anys de construir un edifici d’acord amb les necessitats de l’escola, ha portat els afectats a presentar 200 denúncies per la situació d’insalubritat dels barracons, que es van instal.lar de forma provisional.

Després del col.legi, la següent parada de la ruta van ser les naus de Cross, patrimoni industrial valencià reconvertit en parcel.la privada per què l’arquebisbat de València construira un temple anomenat Parròquia Santuari dels Beats Màrtirs Valencians del 36, amb el que es va pretendre honorar la memòria dels valencians morts a la Guerra Civil “per l’odi a la fe”.
Memòria històrica, encara que selectiva, ja que centenars de lluitadors republicans assassinats durant la mateixa guerra civil i la postguerra segueixen soterrats en fosses comunes anònimes al cementiri de València, sense que les autoritats municipals hagen permés mai l’exhumació dels seus cossos.
 

La ruta va continuar després pel barri de la Punta, situat al costat de Natzaret, on 300 famílies que habitaven aquella terra durant generacions, en una de les zones d’horta més riques de València, van ser desallotjades a la força de les seues cases i camps per l’obstinació de Rita Barberá, que es va gastar 280 milions d’eures en voler fer el port de la ciutat competitiu, però que passats 10 anys roman igual, havent-se perdut per sempre una horta d’incalculable valor patrimonial i les alqueries centenàries de la zona, així com la dispersió dels seus habitants.

La depuradora de Pinedo, el circuit de la Fórmula 1 i la Marina Reial, lloc on es va celebrar la “Americas Cup”, van ser més paradigmes del malbaratament i de la corrupció dels governs municipal i autonòmics, que varem visitar a continuació.
Rita Barberá va dir d’ells que “La Fórmula 1 i la Copa Amèrica és el que ens ha permès portar el nom de la ciutat fins racons dels cinc continents”. No obstant aquestes paraules de l’alcaldessa, a la Marina Real hi han actualment centenars d’amarratges buits, edificis de les regates de luxe que estan tancats i l’edifici del ‘Veles e vents’ que va costar 30 milions d’euros, que va ser construït per a albergar les oficines durant l’esdeveniment, però que a hores d’ara s’utilitza per celebrar casaments i banquets.

Després de passar per la Marina, vam arribar al barri mariner del Cabanyal, on ferem una “aturadatècnica” per fer un bon esmorzar a un bar típic del barri.
Allà molts dels que participàvem en la ruta ens varem fer una bona ració de “xoriços de l’infern”, amb braves i all i oli (l’elecció dels “xoriços” no va ser  gens casual!).
L’elecció del lloc no va ser casualitat. El bar es troba situat just a l’edifici més emblemàtic del barri, l’antiga Llotja de pescadors, un extraordinari edifici modernista popular que els plans de l’ajuntament de Rita Barberá pretenen enderrocar, perquè està situat just al lloc on desembocaria la gran avinguda al mar que l’alcaldessa vol construir, tot i haver de fer desaparèixer 1.651 habitatges (algunes localitzades en edificis de gran valor patrimonial) i de trencar una singular trama urbanística com és la del Cabanyal-Canyamelar.

Una volta fet l’esmorçar, la nostra següent visita va ser primer la del edifici de l’Àgora, inacabat i amb goteres, de la Ciutat de les Ciències, per després marxar cap al nou macro-hospital de La Fe i la ciutat buida de Ros Casares, per acabar la ruta en el “esquelet” del Nou Mestalla, tots ells grans “forats negres” dels diners de tots els valencians.
Junt al inacabat Nou Mestalla vam recordar com el 2007, el llavors president de la Generalitat, Francesc Camps, Rita Barberá i el president del club, el constructor Juan Soler, van decidir vendre l’antic Mestalla per construir habitatges en aquest cèntric espai i aixecar un nou estadi a les afores de la ciutat.
El resultat de l’operació especulativa ha estat 300 milions d’inversió en una mola que roman sense construir i 5 anys aturada.

Periodistes de desenes de televisions de tot arreu del món, entre elles algunes tan prestigioses com la BBC, han vingut a València per fer aquesta ruta del malbaratament.
Tot i malgrat l’alcaldessa de la ciutat, que ha pretès en diverses ocasions aturar i desprestigiar els seus organitzadors sense èxit, ja que tot el que ells expliquen durant la ruta han estat informacions i xifres publicades en grans mitjans de comunicació, com ara els diaris Las Provincias, Levante o El País.

Sense cap dubte els desitjos de Rita Barberà i de Francisco Camps de col.locar a València en el mapamundi “mundial” s’han complert amb escreix.
A més d’haver estat la ciutat de la F1 i de la “Copa Amèrica”, la “marca València” representa ara el malbaratament i la corrupció a mig món, gràcies a ells i les seues ruïnoses i desgavellades polítiques.

Gràcies Rita, gràcies Camps per la vostra infatigable tasca per fer gran València i també els comptes bancaris dels vostres amics de la trama Gurtel!

Si voleu informació d’aquesta suggestiva i interessant ruta del malbaratament per València, ací teniu la seua pàg.web: http://rutadespilfarrovalencia.wordpress.com

Patraix, València, a 3 de març de 2014.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ontinyent (La Vall d’Albaida) planta cara a l’oligopoli energètic espanyol.

2
Publicat el 1 de març de 2014

Fa unes setmanes l’ajuntament d’Ontinyent, capital de la comarca de La Vall d’Albaida, va posar en marxa una iniciativa pionera de consulta a la ciutadania, anomenada “Ontinyent Participa”, en la qual els veïns de la localitat podien votar per Internet quines haurien de ser les prioritats en els projectes i actuacions proposades pel Consell de la Ciutat a l’hora de realitzar les inversions amb diners públics, en concret per una quantitat de 350.000 euros.

El resultat d’aquesta iniciativa va ser que més de 5.000 veïns de la localitat van prioritzar amb els seus vots les inversions municipals del seu ajuntament. Des de l’ajuntament es va destacar la “gran acollida” a la iniciativa i l’elevada xifra de vots obtinguda, “i més tenint en compte que és la primera vegada que es fa alguna cosa així. Els veïns han tingut la possibilitat de decidir i involucrar-se en una nova manera d’entendre la democràcia participativa, estem marcant el camí amb un procés històric que ha estat notícia a nivell estatal, i estem molt satisfets “, va dir un dels seus regidors.

Les votacions havien suposat la culminació d’una tercera fase dins d’un procés que donava continuïtat a l’aposta per la participació dels ciutadans prevista a la Carta de Participació Ciutadana presentada pel consistori municipal el gener de 2013. El treball sobre el procés de priorització de projectes havia començat l’octubre de l’any passat, tenint lloc primerament una “fase d’informació” als ciutadans, mitjançant quatre assemblees ciutadanes en diferents barris del poble, per a després en novembre tindre tingut lloc una segona “fase de formació” amb una jornada formativa en què van participar tècnics i responsables polítics.
I finalment s’havia arribat a la “fase de decisió”, que havia permès una participació directa i efectiva de la ciutadania en l’elecció de les inversions a realitzar a càrrec del pressupost municipal de 2014.

Una cosa, per altra banda, que hauria de ser normal en qualsevol societat amb fonaments realment democràtics, però que malauradament en la democràcia de “tot a cent” d’aquesta trista i fosca Espanya “una grande-y-libre”. en què donar la veu i el dret a decidir als ciutadans és motiu de persecució i d’amenaces de tot tipus, resulta sorprenent però que, malgrat la seua excepcionalitat, aporta una mica d’aire fresc en el viciat ambient pseudo-democràtic que es respira en l’estat-nació espanyola.

Però aquests dies novament l’ajuntament d’Ontinyent ha pres una decisió de profund calat democràtic i mediambiental, en la qual la aposta ha estat per allò que es considera una energia “més barata i responsable” amb el medi ambient i el territori, com és la generada per les cooperatives.

Aquesta aposta es materialitzarà en breu amb l’adjudicació del 65% del subministrament elèctric per a serveis i edificis municipals a la Unión Electro Industrial (SLU). L’altre 35% romandrà adscrit a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR).
D’aquesta manera l’Ajuntament d’Ontinyent abandona el denominat “oligopoli elèctric”, format per les grans empreses del sector (Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa), per a passar a adjudicar la major part del seu subministrament d’energia elèctrica amb una empresa del sector cooperatiu.

L’adjudicació a aquesta cooperativa de distribució d’electricitat es va fer mitjançant un concurs obert, al qual es van presentar tres empreses: Electro Industrial SLU, Endesa Energia SA i Aura Energia SL, presentant aquestes dues últimes ofertes per imports superiors.


L’aposta per la energia de les cooperatives suposarà per al municipi un estalvi directe de 70.000 eures, als quals caldria sumar-hi altres 500.000 euros aconseguits amb altres gestions de la Regidoria de Sostenibilitat. 

Aquesta iniciativa, descentralitzadora i ecològica, vol constituir-se en un exemple perquè altres ajuntaments de la comarca i del País vegen que és possible un model de consum millor i més econòmic.

Segons han reconegut els portaveus municipals, amb aquesta acció també han volgut donar un toc d’atenció a empreses que, com Iberdrola, “han tingut una actitud prepotent i han fet molt de mal a comarques” com la Vall d’Albaida.

El professor Josep Fontana, en una recent conferència titulada “El futur és un país estrany“, va dir que “Els caps d’estat i els funcionaris elegits per al congrés (parlava del EEUU, però és extrapolable a qualsevol país) són avui en gran mesura irrellevants. Són els “lobbyists” els que escriuen els projectes de llei i aconsegueixen que s’aproven. Els “lobbyists” asseguren als polítics els diners per eixir elegits a les urnes i els donen treball quan deixen la política. Els que tenen el poder avui són els membres de la reduïda elit que administra les grans empreses”.

I a l’Estat espanyol uns dels principals “lobbyists” que hi han, a hores d’ara, són precisament les companyies energètiques.

Aquestes companyies s’han constituït des de fa dècades en una “casta”, una élit de poder i d’extraordinària influència sobre el govern espanyol, que té els seus arrels en els mateixos inicis del franquisme i, fins i tot, anteriors.

Antonio María Oriol i Urquijo (Hidroelèctrica, avui iberdrola), Juan March, conegut com el “banquer de Franco”, fundador de Forces Elèctriques de Catalunya SA (FECSA), absorbida el 1996 per la multinacional Endesa (passant el 2002 a denominar Fecsa-Endesa), i Pedro Barrié de la Maza, el Comte de Fenosa, qui va crear el 1943 l’empresa d’electricitat Forces Elèctriques del Nord-Oest SA (FENOSA), avui part d’Unión Fenosa, són tres dels principals fundadors d’aquesta elit que segueix manejant els fils del poder a hores d’ara en aquest país. 

Com a pagament als favors rebuts, ací tenim la interminable llista d’expolítics influents que han utilitzat les ben greixades “portes giratòries” creades per aquestes poderoses empreses per acabar treballant com a “assessors” o amb una cadira als seus consells d’administració, cobrant-hi generosos salaris: 

ENDESA: J.M ª Aznar, Rodolfo Martin Vila, Elena Salgado, Pedro Solbes, Miquel Roca.

ACCIONA: Javier Solana, C. Espinosa dels Monteros.

IBERDROLA: Ángel Acebes, M. Amigó.

ABENGOA: Josep Borrell, J. Dominguez, M. de Vicente Tutor, R. Escuredo, R. Martinez Rico.

XARXA ELECTRICA ESPAGNOLA: Ana Cuevas Tello, Miguel Boyer, José Folgado.

REPSOL: Josu Jon Imaz, L.C. Crisser, Mario Fdez Pelaz.

GAS NATURAL FENOSA: Felipe González.

ENAGAS: Marselino Oreja.

HC ENERGIA: Ana Palacio.

ISOFOTON: Teresa Rivera. 

Són els sicaris, molt ben retribuïts, d’una casta extractiva que governa el país des de les bambolines. 

Fa poc més d’un any Muro d’Alcoi es va convertir en el primer municipi de l’Estat espanyol a aplicar dins del seu territori municipal iniciatives de govern basades en l’anomenada “Economia del bé comú“, un model d’economia més humana, que muda la competitivitat per la cooperació, i el lucre pur i dur per valors i benestar.
Ara Ontinyent, un altre municipi valencià, està apostant per governar duent a terme pràctiques profundament democràtiques, basades en la democràcia participativa i guiades per principis de sostenibilitat energètica i bones pràctiques mediambientals.

Dos paradigmes que haurien de servir de guia per estendre arreu del nostre País formes de governar i de concebre la política profundament democràtiques i allunyades de les existents en la fallida democràcia espanyola.

Patraix, València, a 1 de març de 2014.

Publicat dins de General | Deixa un comentari