Però tot açò té una cosa en comú , tots ells, a més del crit de dolor, necessiten que algú els diga que el futur té sentit, que el que els passant no és fruit de la fatalitat d’un destí del qual no podem escapar, necessiten d’algú que els ajude a veure que les coses
Existeix una dita, utilitzada per tal d’expressar que algú “clava la pota” cada vegada que diu quelcom, que resa quelcom així com que “cada vegada que parla, apuja el pa”… Potser a algú dels possibles lectors d’aquest text li ha vingut aquesta expressió al cap quan escoltava alguns pronunciaments oficials de l’Església (d’aquesta Església que
I amb aquest apunt arribem al número del mes de desembre de la revista SAÓ d’enguany. Destaque, entre els articles de la primera parts, els següents: La televisió pública d’un país impossible (Vicent Josep Escartí), El sol de Grècia (Rafael Roca), La parròquia i l’encàrrec d’anunciar l’Evangeli (Josep A. Comes)i Les retallades són una vergonya
Ací us deixe el 1r dia de l’any 2014 l’entrevista que Avelino Seco li féu al bisbe emèrit Pere Casaldàlga. La podreu trobar ací: http://www.periodistadigital.com/religion/america/2013/10/07/pedro-casaldaliga-religion-iglesia-profeta-amazonia-comunidades-base-francisco-esperanza-colegialidad-corresponsabilidad-mujer.shtml Destaque solament dues afirmacions de l’entrevista: “És fàcil dur Jesús al pit, el difícil es tenir pit, coratge per tal de seguir Jesús”“Resulta dramàtic i ridícul que es vulga argumentar amb
Us penge el vídeo de l’homilia de diumenge passat, Festivitat de la Sagrada Família, dictada pel P. Emili Solano, monjo de Montserrat. A part de penjar-la pel contingut, ho faig per tal que aquelles i aquells que no heu escoltat cap persona parlant el LAPAO (ja sabeu la teoria del govern d’Aragó) ho feu. Pels