Matí d’emocions. Una majoria de l’arc parlamentari català, de dreta a esquerra, ha aconseguit de nou posar-se d’acord, com en les grans ocasions, en un tema de país, de nació. Ho vaig dir quan es va aprovar la declaració al Parlament després de la manifestació de l’any passat, agraint l’actitud de tothom qui va saber cedir
Té collons la cosa aquesta del Simposi “Espanya contra Catalunya”. Un tema menor i sectorial com un congrés historiogràfic, que hagués passat relativament desaparcebut pel gran públic si ningú no hagués proferit cap esgarip, s’ha convertit en el centre de les invectives unionistes. Atacs, declaracions, querelles… La fera ha despertat definitivament i ha embogit, com va
Cal esquinçar-se les vestidures per les circumstàncies que han rodejat les noces de la neboda de Laksmi Mittal a Barcelona? Doncs és clar que no, però és perfectament comprensible que més d’un aspecte s’hagi posat en el punt de mira i que hagi encetat la corresponent polèmica. Confesso que no acabo de tenir un parti pris sobre
Potser ens passem de la ratlla confiant en la infinita bondat de les noves tecnologies i en la imperiosa necessitat de la seva omnipresència. Un “gran germà”, format a parts iguals per governs, multinacionals, mitjans de comunicació i un heterogeni col·lectiu friqui-informàtic, ha lograt convèncer-nos de que la nostra societat ja és dos punt zero, que no
Deia aquella cançó de La Trinca sobre el 23-F que el cop d’estat va ser com “unes falles pel febrer”. La Feria de Abril de Sevilla algunes vegades es fa al maig, per aquelles coses del calendari. És sabut que la Revolució d’Octubre va tenir lloc al novembre, també per capricis del calendari ortodox. Bé doncs, Tarragona
Esperit Ubuntu: “Ubuntu no significa que la gent no s’hagi d’ocupar d’ells mateixos. La pregunta és per tant, faràs això per tal de desenvolupar la comunitat al voltant teu i permetre de millorar-la? Aquestes són les coses importants en la vida. I si pots fer-ho, hauràs fet alguna cosa molt important que serà apreciada.” Llibertat:
És una de les fotografies de l’any. Els convidats a la recepció de l’aniversari de la Constitució espanyola brinden alegrement amb xampany (ells també en deuen dir cava). Són, de dreta a esquerra (en tots els sentits), la delegada Lunas de Llano (o és a l’inrevés?), Alícia Camarga, Albert Rivera (el cap del Movimiento), un
Sento que vindràs aviat.Vull desfer-me de neguit,i que tu no trobis nosesquan vulguis collir les rosesque em floreixen dins del pit. Joana Raspall (1913-2013): Llum i gira-sols [Imatge: anyjoanaraspall.blogspot.com.es]
Insòlita l’enèsima amenaça que ens llança l’unionisme davant la perspectiva de la independència de Catalunya: quedaria fora de l’OTAN i per a ser admesa caldria l’aprovació de tots els estats membres. Ui, quina por. Fa gràcia que ens diguin això quan va ser Catalunya un dels pocs territoris de l’estat que es va pronunciar nítidament
Ahir parlàvem de la reobertura d’uns cinemes al Parc Central a Tarragona. Com a contrapunt a la notícia, aquesta setmana se celebra a la mateixa ciutat una nova edició del REC, Festival Internacional de Cinema. El programa inclou la projecció de catorze pel·lícules, agrupades en diverses seccions (“Opera prima”, “Eurobronx” i “My First Time”), a
No: la notícia no és de principis del segle XX, sinó de finals de novembre de 2013. “Tarragona ja té cinema”: aquest és el titular de la informació d’El Punt-Avui d’aquest diumenge. Naturalment, aquesta afirmació és relativa perquè la capital tarragonina sí que tenia ja uns cinemes, però estan situats a l’extraradi, en un polígon