Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Aula De Matemática, Tom Jobim.

Pra que dividir sem raciocinar
Na vida é sempre bom multiplicar
E por A mais B
Eu quero demonstrar
Que gosto imensamente de você
Por uma fração infinitesimal,
Você criou um caso de cálculo integral
E para resolver este problema
Eu tenho um teorema banal

Quando dois meios se encontram desaparece a fração
E se achamos a unidade
Está resolvida a questão

Prá finalizar, vamos recordar
Que menos por menos dá mais amor
Se vão as paralelas
Ao infinito se encontrar
Por que demoram tanto os corações a se integrar?
Se infinitamente, incomensuravelmente,
Eu estou perdidamente apaixonado por você.

Amor matemático. Manolito y su trabuco. Hi ha de tot en el món!

TU AMOR POR MI ES MATEMATICO
MULTIPLICAS, ME DIVIDES
Y ME HALLAS LA RAIZ
TU AMOR POR MI DA UNA SIMPLE EQUACION
QUE AL FINAL DE NUESTRO ENCUENTRO NO HALLARAS
LA SOLUCION
……………….
MULTIPLICATE POR CERO Y DESAPARECE
ESO ES PA’ QUE ME RESPETES

MULTIPLICATE POR CERO Y DESAPARECE
YA LO COMENTAN TODITA LAS GENTE

MULTIPLICATE POR CERO Y DESAPARECE
VETE, NO QUIERO VERTE (x2)

Amor matemàtic, de Pere Tàpias.

Jo a tu t’estimo un 0,15
i tu a mi un 0,20.
Si passo ratlla i ho sumo, em dóna
un amor de 0,35.
Però si descomptem l’impost d’estimar-se
que entre pitos i flautos 0,10
i si hi afegim el camí burocràtic
que entre impost de luxe, tràfec d’empreses, penals… o,25.
Passo ratlla, resto, i em dóna que… i em dóna que…
d’amor nosaltres ni cinc, ni cinc, ni cinc!

Pere Tàpies, Amor matemàtic.

Vella Xiruca.

Vella xiruca, quantes hores passades,
quanta alegria fas reviure al meu cor,
quantes cançons al teu bon pas
foren cantades
no en resta cap record.

Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el vel blau
m’has fet descobrir la joia del bon Déu
i assaborir la pau.

Text i música: Popular italiana.

Adaptació: Joan Soler Amigó.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Josep Pla, poesia i matemàtiques. “Ai, Reparada”

Ai, Reparada, que és trista la vida
quan es comencen a tenir els cabells blancs
i es descobreix que aquestes formes fines
seran d’un distret menestral!
Tu, Reparada, tens unes aparences
plenes de secrets i d’encants,
llargues, plenes, vives
com les corbes d’un corball.

Ai, Reparada, si sabessis
les combinacions que es podrien fer
amb les teves el·lipses concretes
i el meu pensament!
Si tu i jo, Reparada, poguéssim
anar un vespre, carretera avall,
et dibuixaria les premisses
de la geometria elemental.
Tu hi posaries les corbes
i jo el càlcul integral
i passaríem llargues estones
fent equacions de segon grau.

Et convenceries, Reparada,
que la geometria és important
i que, per treure el suc de les coses,
s’ha d’haver llargament meditat.
El corball és un peix negroide
que, sobre el llom esquitxat de blau,
hi té la rojor del crepuscle
entelat per un gris suau.
Però tot això són somnis i quimeres
de la cuina de Mon Amador.
Tu seràs una excel·lent carnissera
i jo un enze sense to ni so.
Però si la menestralia et fatiga algun dia
i vols una sensació rutilant,
jo vindré a ensenyar-te geometria,
mentre el retard no sigui exagerat;
posa la direcció ben exacta,
escriu-me una postal!

Serra-barranc del Marianet-Creu del Sierro.

Bònica ruta la que hem fet avui per la serra Calderona. Des de la font del Marianet hem remuntat el barranc per pujar al cim de la Creu del Sierro, una de les zones de la serra amb més vegetació. A l’inici hi ha una font on el barranc fa unes gorges petites on vos podeu banyar el peus al final de la ruta, ja que es torna pel mateix lloc. Aquesta ruta, per mi, ha estat el complement d’una que vaig fer fa dos anys per pujar a Rebalsadors i al Mirador de Mireia. Al cim, hi han bones vistes, tant de l’horta de València pel sud, com de la serra d’Espadà cap al nord.
En acabar una bona paella en un bar de Serra que hi ha prop de la font.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari