SERRALLONGA

DE SINERA ESTANT.....

ISIDRE NONELL, UN ALTRE ARENYENC….

Imatge: Arenys de Mar, 1891 d’Isidre Nonell.

Bé… l’Isidre Nonell Monturiol el pintor , no va néixer a Arenys de Mar,però si que ho va fer el seu pare l’Isidre Nonell i Torres…. i fins fa pocs anys encara a una casa del rial de Sa Clavella hi vivia l’Angelina Nonell,  una seva parenta…..
I podeu veure a la imatge que va deixar la empremta arenyenca pintant un envelat des de la tercera platja , amb el cementiri de Sinera al Fons.

I us trasllado uns apunts biogràfics:

Isidre Nonell i Monturiol va néixer a Barcelona l’any 1872.

Isidre Nonell va ser bàsicament un autodidacta. Malgrat això, també va ser alumne de Josep Mirabent, de l’Acadèmia Martínez Altès i de Lluís Graner. També va ser alumne de Llotja a Barcelona.

El treball de Nonell es caracteritza en la seva joventut per l’alegria i la riquesa de colors, juntament amb una estètica sòbria però intensa inspirada en el Modernisme i en el Impressionisme.

Aquest es el caràcter de la pintura de Nonell quan forma part de la “Colla del safrà” – en la que coincideix amb altres autors com Canals, Vallmitjana, Gosé, Torner, Torres García, Adrià Gual, Joaquim Mir i altres – entre 1893 i 1896. (El nom de Colla del safrà els hi ve de les tonalitats que utilitzaven els seus membres en les seves pintures, que recorda la tonalitat groguenca d’aquest producte).

Abans del seu primer viatge a Paris el 1886, Nonell va desenvolupar la sèrie anomenada dels “Cretins de Boi”. Nonell es va interessar sempre per la gent marginal, solitària, malalta, dones gitanes i altre gent de baixa extracció social en actituds de tristesa.

Nonell presta molta atenció a la cara sòrdida de la realitat, la cara oposada a la societat burgesa, generant d’aquesta manera l’incomprensió i rebuig dels que podien ser els seus potencials clients.

L’any 1887 va anar a Paris a on va prendre part en algunes exposicions conjuntament amb altres pintors. En la seva segona estada a Paris entre 1899 i 1900 es veu fortament influenciat per l’impressionisme.

El 1907 Nonell, seguint les suggerencies del seu amic Utrillo, fa una exposició antològica a Barcelona, en un estil diferent al que li es peculiar, retrata dones ben vestides reflexant un aspecte molt més sensual de l’univers femení. L’èxit d’aquesta exposició, malgrat tot, va ser efímer i Nonell va retornar aviat al seu estil tradicional.

Nonell va ser també un excel·lent dibuixant. Fora de la seva temàtica normal (veure els tres dibuixos d’aquesta mateixa pagina), també va col·laborar amb el setmanari satíric “Papitu” a partir de 1908.

L’any 1910 va pintar la seva sèrie de dotze natures mortes.

Nonell morí a l’edat de 38 anys a conseqüència d’unes febres tifoideés l’any 1911.