
Estimat País
Però no has de tenir por. Mai més has de tenir por perquè com cantaven els Obrint Pas, no estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos, ja ningú destruirà el teu cor.Ets afortunat i ets molt sortós de que centenars de milers de persones hagen aprés a estimar-te tal i com eres, amb els teus defectes però sobre tot amb les teves virtuts, que de debò en són moltes. A estimar la teva llengua i l teva història. La teva cultura, la teva música i la teva festa. A protegir el teu territori, les teves muntanyes, la teva mar. T’estimen molt, i el més important de tot: t’estimen de manera incondicional.
Els teus enemics no acaben de pair que hages estat capaç de sobreviure a tants anys d’atacs indiscriminats, intensos i premeditats. Que t’hages refet i enfortit. Que t’estigues convertint en un país que ha guanyat molt en maduresa però també en dignitat. I que, a hores d’ara sigues capaç de mirar-los als ulls, d’aguantar-los serenament la mirada i de dir-los a la cara tot el mal que t’han fet durant unes dècades ja massa llargues.
Eixa mateixa por que un dia et tenia aterrit i bloquejat fa un temps que ha canviat de bàndol. La dreta reaccionària es troba acovardida, intranquil·la i horroritzada de pensar que la història, la seva història, toca al seu punt i final. Els entren calfreds i els esgarrifa que tot allò que han construït estiga a un pas d’anar-se’n en orris. O com diriem els valencians: la paradeta està a punt d’anar a fer punyetes. I eixa por, i cap altra cosa, és la raó per la que han acabat d’embogir amb la proposició no de llei que ha suposat el vet de la teva denominació històrica a qualsevol escrit de les Corts Valencianes.
Els qui tant d’apreci et tenen, són de l’opinió que et mereixes un futur ple d’esperança, de somriures i d’oportunitats. Un futur on els diners de tots no tornen a malbaratar-se mai més. On els teus ciutadans puguen tornar a gaudir de drets tan essencials com ara suposen una plena llibertat d’expressió i d’informació, així com també d’una educació i una sanitat públiques i de qualitat. On els teus camps tornen a ocupar-se i lluir verds, i al mateix temps el teu teixit econòmic i financer torne també a funcionar com es mereix. Perquè a la gent que t’estima li agrada emprendre, exportar, treballar, i mantindre la il·lusió de poder viure i vore crèixer els seus fills en aquest lloc privilegiat que habitem i que ens ofereixes. En definitiva, l’aspiració dels habitants del teu territori és també albirar un horitzó de vida digna i un manteniment d’un estat de benestar que és a punt de desballestar-se a causa d’unes retallades sense precedents.
Bona part de la societat civil sembla haver despertat d’un malson massa llarg i ja ha dit prou. Tanmateix però, tothom ha de ser conscient de que solament des de la política serem capaços de treballar per un futur millor i de garantir a llarg termini la pervivència de la teva llengua, la teva cultura, i els teus trets identitaris.