Ja pensaré un títol

i un subtítol

Abans de sortir el sol, un matí d’hivern.

Un regal inesperat, de mans del Sr. Mörike (1804 – 1875). 

Oh temps avellutat de l’alba bruna!

Quin món tot nou somous a dintre meu?

Què és el que, de sobte, s’arroenta

de voluptat suau, incandescent?

Eduard Mörike, ‘Un matí d’hivern, abans de sortir el sol’.

O flaumenleichte Zeit der dunklen Frühe!

Welch neue Welt bewegest du in mir?

Was ist’s, daß ich auf einmal nun in dir

Von sanfter Wollust meines Daseins glühe?

 Eduard Mörike, ‘An einem Wintermorgen, vor Sonnenaufgang’,

Publicat dins de Lectures i etiquetada amb , | Deixa un comentari