Frankenstein de Mary W. Shelley.
Publicat el 1 de febrer de 2013 per vicent montesinos
“…He intentado que Frankenstein me cuente en detalle la creación del ser; pero sobre este punto permaneció inescrutable.
– ¿Está usted loco, amigo mio? -me contestó- ¿Hacia dónde le va a llevar su absurda curiosidad? ¿Es que quiere crear, también, un ser diabólico, enemigo suyo y del mundo? Si no, ¿ a dónde quiere ir a parar con sus preguntas? No insista! Aprenda de mis sufrimientos, y no se empeñe en aumentar los suyos.”
– ¿Está usted loco, amigo mio? -me contestó- ¿Hacia dónde le va a llevar su absurda curiosidad? ¿Es que quiere crear, también, un ser diabólico, enemigo suyo y del mundo? Si no, ¿ a dónde quiere ir a parar con sus preguntas? No insista! Aprenda de mis sufrimientos, y no se empeñe en aumentar los suyos.”
Aquesta és la resposta que dona el Dr. Victor Frankenstein, ja quasi a punt de morir al capità Walton, davant la seva insistència en saber el procès de creació del monstre. En tota la novel·la no apareix cap descripció de quins processos porten a la creació de l’èsser, res….. ni com aconsegueix la matèria prima per fer-lo. Supose que la intenció de l’autora no era aquesta sinò dedicar-se més a altres aspectes menys cientifícs sobre la creació d’un èsser viu a partir del no res, com diu al subítol de l’obre, “El modern Prometeu”. Però llavors com és que als del cinema els agrada mostrar tants efectes elèctrics, lladres de cossos, etc….?
Rellesgida després de molts anys.
Publicat dins de cinema | Deixa un comentari