ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DECLARACIÓ INCONSTITUCIONAL, JA HO SABIEM, I QUE

10 de febrer de 2013
Sense categoria
 

La vicepresidenta espanyola ens confirma que a l’espera de l’informe previ del Consell d’Estat, ja tenen l’aval de l’advocat de l’Estat per portar la Declaració de Sobirania catalana al Tribunal Constitucional, cosa que la deixarà suspesa. De fet han passat de considerar paper mullat i tràmit sense importància aquesta Declaració aprovada al Parlament a fer aquest pas, ja que diuen obre un proces que podria anar més enllà, i que sota la seva intolerància i manca de democràcia preveuen aturar amb aquesta tàctica repressiva, sense pensar que qualsevol intent de qüestionar la sobirania tots sabem que segons la legalitat espanyola es prohibit, però precisament per això el context ha canviat, i el proces democràtic seguirà amb la Constitució espanyola a favor o en contra.

 

El govern espanyol segueix la seva lluita contra la democràcia i el dret a decidir del poble català, i portarà el text català al Tribunal donant fe de la distancia entre Espanya i el Regne Unit. L’Advocat de l’Estat conclou que l’acord vulnera la Constitució concretament on diu que la sobirania resideix al poble espanyol, i la que parla de la indissoluble unitat d’Espanya. També perquè produeix efectes jurídics extres ja que promou que els poders catalans vagin a una finalitat inconstitucional, ja que identifica el poble català com a subjecte polític i jurídic, i això canvia la seva condició i capacitats que no son reconegudes en la seva autonomia, alhora adverteix que actuarà igual contra qualsevol actuació del Parlament que vulneri la Constitució.

Realment, aquesta decisió espanyola, no per esperada, no deixar de ser sorprenent, ja que un estat dins la Unió Europea, i amb una teòrica democràcia de més de 30 anys, actua com qualsevol vulgar dictadura amb la intolerància i la imposició com a bandera. Primer per malbaratar els diners públics amb informes que tothom ja podia saber abans de fer-se, i que ara continuara amb la comèdia del Consell d’Estat, per arribar a un Tribunal Constitucional, tot sigui dit, totalment deslegitimat per la seva politització, i actuant com un tercer poder per donar força al caràcter antidemocràtic espanyol. En segon lloc, cal dir que tots sabem que encetar el procés cap a l’Estat propi, evidentment no hi cap dins la Constitució, i per tant segons la legalitat espanyola es il·legal. El que encara no saben o no volen saber, es que aquest procés es basa en la democràcia i la participació ciutadana, i que el desitjable seria seguir la legalitat espanyola, però com la porta es tancada a pany i forrellat, queda en evidència aquelles paraules del govern espanyol en referència al País Basc “que en democràcia es pot defensar qualsevol idea”, mentida, no es veritat, i el nostre exemple així ho deixa clar. La Constitució es com una mena de presó per segons quines aspiracions, per molt pacifiques i democràtiques que siguin, i per tant un cop començat, cap Tribunal aturarà la voluntat popular engegada. Senzillament perquè les lleis son per servir les persones i no a l’inrevés, i la sentència simplement serà ignorada ja que no te cap força jurídica en un context democràtic i de voluntat del poble de Catalunya i el seu Parlament. La indissoluble unitat per gracia divina que dicta les taules de la llei a mode d’amenaça, no han de ser cap fre pel poble català, son una simple mesura de coartació de les llibertats col·lectives i individuals, que nomes depèn d’aquests que siguin efectives o no. Poden portar totes i cadascuna de les lleis del Parlament als seus Tribunals,que això ja no ens ha d’afectar el més mínim, si ho fes, ja no caldria haver començat el nostre camí, per tant no tindria sentit. Crec que ha arribat l’hora de fixar-nos amb nosaltres mateixos, i deixar ja aquest sistema pervers espanyol amb les seves dèries que encara en seran moltes més.

En definitiva, no es pot perdre ni un minut més de son, amb l’actitud d’un Estat amb clares mancances democràtiques, i amb un estat de dret totalment esbiaixat i fet a la mida per no deixar cap espai a la llibertat i a la justícia.

SEMPRE ES DISCULPEN ELS MATEIXOS

9 de febrer de 2013
Sense categoria
Aquest vídeo que podeu veure en aquest post, es va emetre a TV3 en el programa d’esports que presenta Xavier Valls, i que comparava les entrades brutals que rep Messi a cada partit contra el R. Madrid amb els animals que hi veureu. Naturalment des de la Caverna espanyola ja han posat el crit al cel, i el club madrileny ja ha anunciat querella contra el programa, amb la petició de perdó ja expressada pel presentador. Crec que més enllà que la comparació fos afortunada o no, que uns programes espanyols que dia si i dia també insulten al Barça i per afegitó molt sovint a Catalunya sense cap vergonya ara es facin els ofesos amb un vídeo que mostra la realitat dels enfrontaments entre els dos equips i les tàctiques que utilitzen des de Madrid per intentar frenar la creativitat, millor joc i millor èquip que es el Barça. Es una realitat que en qualsevol altre Estat seria admesa per tothom i es sancionaria aquesta violència gratuïta que aquí es permet. Es indignant veure com uns tenen bula per dir tot, i altres han de demanar perdó gairebé per existir.

AJUNTAMENTS I PARLAMENT: PAPER MULLAT

8 de febrer de 2013
Sense categoria
Des de l’Estat espanyol ens volen deixar molt clara que les funcions del Parlament català, i de la majoria d’Ajuntaments son merament testimonials, i sense cap efecte real, una caricatura sense vergonya. Les denuncies a Girona per la seva declaració de territori català lliure i sobirà per part de Llanos de Luna, la recentralització i lluita contra el català de la nova llei d’Educació, o la futura aprovació al Congrés dels toros com a Bé d’interès cultural, que deixarà sense efecte la normativa catalana. Com deia unes institucions i una democràcia de fireta que ja no te sortida.

En Carles Puigdemont, alcalde de Girona dona amb el clau, i amb referència a la delegada del Govern espanyola es pregunta el sentit de la seva existència per les seves denuncies ridícules, i utilitzant recursos públics per perseguir idees i opinions. Insta a Llanos a fer costat als ciutadans, i demanar al govern espanyol acabar les infrastructures compromeses. Deixant aquesta despesa jurídica que encara que aconseguís declarar nul la votació del consistori, no pot explicar als ciutadans quin benefici en poden treure. De fet altres poblacions que han seguit les mateixes mocions ja reben les querelles de l’Estat que titllen de surrealistes. Per altra banda, la nova llei Wert que vol acabar amb els trets diferencials de Catalunya, i amb l’objectiu de recentralització i homogeneització del sistema educatiu, sent una ofensiva competencial, i un atac frontal a la nostra llengua, com ha dit la consellera Rigau, cal creure amb el procés cap a l’Estat propi, perquè aberracions com aquestes no ens afectin mai. Per últim el Congrés a consideració d’una ILP declararà els toros Bé d’Interès cultural, i així calculen que el mes de setembre quedarà sense efecte la prohibició del Parlament català, què seria derogada en benefici de la nova llei estatal.
Realment, que la democràcia espanyola es de fireta, i que les autonomies son simples cortines de fum sense cap efecte pràctic, sona dur, però els fets crec que ho deixen ben clar, i un cop començat el procés cap al nostre Estat propi s’han vist amb tota la seva cruesa. Estatuts i competències son totalment transparents, i sempre a disposició de l’Estat, uns Parlaments o Ajuntaments sense capacitat ni validesa per aprovar o decidir temes, ni que sigui amb tota la legitimitat democràtica existent. La delegada del Govern com si de la millor de les Dictadures es tractés, segueix perseguint acords dels consistoris per simple qüestió ideològica, i malbaratant diners de tots nosaltres per querelles judicials sense sentit, i per la simple obsessió malaltissa d’aquesta senyora que encara viu amb blanc i negre i sense cap respecte a les institucions, com diuen molt bé, surrealista. Per altra banda com diu Rigau, ens hem de creure amb el procés cap a l’Estat propi, sinó volem veure la nostra llengua definitivament arraconada, i la nostra identitat ferida de mort. Esta molt clar que dins l’Estat només hi te cabuda una sola identitat, llengua i manera de pensar, no hi ha altra via. Un altre cas simptomàtic son les curses de toros, una llei votada al Parlament, i que finalment pot quedar en un no res per aquesta nova normativa al Congressos, o sigui el Parlament de la Srta. Pepis en versió moderna, ja que com es pot comprovar no te cap  autoritat, ni legalitat amb les lleis aprovades, tot un gran respecte a la democràcia per part espanyola. Alhora cal dir que declarar bé d’interès cultural una barbaritat sanguinària, i tortura animal diu molt del tarannà espanyol que no s’adapta als temps que vivim, on aberracions així ja han quedat desterrades.
En definitiva, no es pot perdre temps, ja que els atacs son constants i no s’aturaran, som massa diferents, i no ens volen al seu costat, sinó sota seu, i això no ho podem permetre.
 

ALGÚ ENCARA ES PREGUNTA, PERQUÈ VOLEM MARXAR?

7 de febrer de 2013
Sense categoria
Alhora que Catalunya no pot complir el dèficit exigit pel govern espanyol, i te que retallar sense parar el seu estat del benestar, pidolant cada mes, per simplement fer front els pagaments immediats, comunitats com Extremadura no sembla que visquin en el mateix context de crisi i austeritat, ja que el seu President ha anunciat un pla d’autoocupació amb unes xifres que son una burla més al nostre espoliat i castigat territori, encara més quan son anunciades sense cap rubor i vergonya, i alguns encara es pregunten perquè volem marxar.

Efectivament el govern de Monago pagarà 7500 euros als aturats de llarga duració que es posin a treballar en la seva pròpia activitat empresarial, dones joves de menys de trenta anys i discapacitats. També ofereix préstecs de fins 30000 euros per autònoms amb dificultats, i ajudes de 5000 euros a la resta d’aturats. De fet des del Govern a Madrid es nega la flexibilització de condicions d’austeritat per les autonomies amb l’argument de la coherència a nivell dels mercats,  cosa que principalment afecta Catalunya, i el seu espoli fiscal per decret, que ja li suposarà una nova retallada de 4000 milions d’euros pels catalans. Sembla ser que no afecta Extremadura, amb aquest pla amb 25 milions d’euros de dotació anuals, que sumaria a la subvenció de quotes de la Seguretat Social, i que volen siguin mesures compatibles amb les de l’Estat pels mateixos temes.
Realment es una presa de pel indignant i de grans proporcions, un tracte tant desfavorable i agressiu amb ciutadans de primera i de segona categoria, es difícil de comparar a la resta del món civilitzat. Un territori amb un espoli de 20 mil milions anuals a fons perdut, discriminat amb inversions cada any, i en qualsevol projecte que porti a la seva mirada cap Europa, i el seu desenvolupament, i alhora amb un total impagament dels deutes que per llei son incomplets amb total impunitat, i que només amb una part d’ells no caldria fer les retallades brutals als pobres ciutadans catalans que evidentment gens preocupen a l’Estat. En aquest context trobem Extremadura, una de les principals beneficiades d’aquest espoli català sistemàtic, i que amb una comunitat amb un índex de funcionariat elevadissim, i baixa activitat industrial ,es pot permetre aquestes ajudes, jo diria immorals tenint en compte les circumstàncies, i encara més quan des del Govern Central a Madrid es parla de respectar la coherència de l’austeritat del moment per generar confiança als mercats, cosa que sembla només esta anomenat per Catalunya, i qualsevol petita despesa, com les famoses ambaixades amb un pressupost ridícul, que son posades als altars del malbaratament, i mentrestant aquestes quantitats milionàries extremenyes son assumides amb normalitat, i anunciades per un President que ja hem sentit moltes vegades parlar de Catalunya amb termes d’insolidaritat i menyspreu, quan son la seva principal font del seu estat del benestar. 
Es una prova més de que la crisi no es igual per tothom, i les regles de l’Estat espanyol tampoc, per una banda els ciutadans de segona i amb una finalitat molt concreta com Catalunya, i per altra, altres ciutadans d’altres territoris acostumats a viure de rendes i amb la cultura de la subvenció, gràcies a la generositat imposada sense límits a altres territoris. De fet aquesta burla a la ciutadania catalana, pocs s’atreveixen a denunciar-la, i res te a veure amb la població, i si amb els seus governants, suposo que la dignitat es una arma que hem de recuperar urgentment per aconseguir ser un nou Estat.

EL CERCLE D?ECONÒMIA I EL SEU DIÀLEG

6 de febrer de 2013
Sense categoria

La nota feta pública del cercle amb en Josep Piqué com a President delata la por al canvi de tendència, i encara que anomenant de passada el nostre dret a decidir sempre sota la legalitat espanyola, o sigui que simplement no existeix, s’encomana al diàleg sense confrontació entre Catalunya i Espanya, una versió del que s’ha fet sempre, on un dirigeix i l’altra accepta fent veure que alguna cosa hi te a veure, quan tots sabem que la situació ha donat un tomb, i malauradament pel Cercle caldrà que s’adaptin amb naturalitat a la nova situació que inevitablement es un xoc de trens, com no podia ser d’altra manera.

 

La nota com deia, considera inacceptable la manca de diàleg polític entre Catalunya i Espanya i el reclamen, alhora que res diuen, ni mostren cap indignació per l’espoli fiscal, els incompliments de l’Estat o l’ofec premeditat de la nostra econòmia. Parlen d’evitar un deteriorament polític, social i econòmic cap on ens dirigim, fent el joc a aquests lobbys econòmics que viuen de la dependència, i que desesperadament volen impedir el clam de la societat en benefici propi, de fet com han fet sempre. Ens diuen que nomes amb una gran majoria de la societat catalana, representada pels seus partits, es pot arribar a un nou marc de relació política entre Catalunya i Espanya, amb una consulta dins el marc legal i no es pot plantejar com un punt de partida, ni d’arribada. Per últim l’acord CIU amb ERC pot no donar estabilitat que consideren clau en aquest moment.

 

Realment, fer una crida ara al diàleg, quan des de fa tants anys no han tingut cap compassió de la situació catalana i han girat el cap cap un altre costat amb tots els greuges constants que hem patit i que ens han abocat aquesta situació on ens trobem, cal molt de cinisme. No hi ha una engruna de crítica al tracte rebut per part de l’Estat i que ha afectat greument la línia de flotació, però esclar ha donat sucosos beneficis personals pels que viuen de la dependència. Ens dirigim a un deteriorament que precisament nomes es pot solucionar amb la creació del nostre propi Estat, i el dret a decidir de la societat pel seu futur tal com ha reclamat la societat a partir de l’11 de setembre, per cert que tampoc esmenta aquest document, es veu que un 20 % d’un territori surti al carrer reclamant una cosa molt concreta no es notícia pel Cercle. El procés segueix avançant, i aquests lobbys econòmics es neguen a acceptar la realitat no adaptant el seu discurs als nous temps i la nova situació que vivim on ja res tornarà a ser igual. De fet ja hi ha una majoria social i també un mandat als partits que representen la majoria del Parlament, per tant, des d’aquest punt de vista cap problema. La consulta no la poden delimitar al marc legal,que en el seu imaginari es evidentment l’espanyol, sense cap altre possibilitat, perquè saben perfectament que aquest nega la possibilitat democràtica del dret a decidir pels catalans, per tant no ens podem tancar en un carreró sense sortida deliberadament com ens proposa el Cercle per no canviar res. Primer la legalitat espanyola, però desprès altres legalitats i per damunt de tot la democràcia. Per últim diu que no es pot ser punt de partida o d’arribada, en aquest punt sembla que no volen entendre que la consulta es el punt culminant del procès que ja ha començat i que no s’aturarà, es la clau de qualsevol democràcia, i per tant punt de partida sense excuses, l’arribada serà l’Estat propi que haurem de construir a partir de la decisió del poble català, i que l’haurem de fer bé.

 

En definitiva, no es podia esperar molt més d’una entitat presidida per Josep Piqué i amb una vocació de dependència pels segles dels segles sense poder sortir mai d’aquest atzucac.

PREMI MUT A LA LLENGUA CATALANA

5 de febrer de 2013
Sense categoria
Volia fer un comentari i alhora un homenatge a la gran actriu Montserrat Carulla i el seu Gaudí d’honor, un discurs emocionant i sincer amb un somni de viure en una terra justa socialment, pròspera culturalment i lliure nacionalment, alhora amb una presentació totalment desinhibida com actriu, catalana i independentista. La realitat es tossuda, i segueix agafant la total centralitat del país sense recança. Una gran gala, digne d’una acadèmia estatal, i magistralment dirigida per Andreu Buenafuente i el seu Terrat, on només em va quedar el dubte existencial del premi a la millor pel·lícula amb llengua catalana, atorgat a una pel·lícula muda, cosa que sembla una burla, i més enllà de la seva producció catalana, no em sembla molt normal, i encara més per la lluita de la nostra llengua per sobreviure i treure el cap. Per la resta, i com amb tots els àmbits anem evolucionant cap a la majoria d’edat, i normalitzant el que amb altres llocs es totalment normal i sense caldre cap justificació mental. Adjunto el discurs de la merescuda guardonada i la seva gran personalitat.

NO INTENTEM RESCATAR ESPANYA

4 de febrer de 2013
Sense categoria
Aquest continu escàndol de corrupció del sistema democràtic espanyol, amb un govern que de moment no admet cap culpabilitat, i amb totes les reserves tampoc presenta proves clares de la seva innocència, amb un President que amaga el cap sota l’ala més que altra cosa potser la gota que faci buidar el got de la societat, que es veu enganyada, i si fem cas les enquestes veiem com partits populistes d’extrema dreta com UpyD, poden ser els grans beneficiats d’un sistema recentralitzador, i que simplement es hereu d’haver tancat en fals una dictadura de 40 anys amb un tel fals de democràcia. Davant això, Catalunya sempre hi ha perdut, i mai es podrà dir que no ha fet infinitat d’intents  per fer ponts amb l’Estat, i abocar totes les energies i la seva economia per canviar un estat que no vol ser canviat. Ara no podem caure en el mateix parany. El nostre objectiu es el procés cap a l’Estat propi, i no salvacions inútils que no ens poden portar res de bo. Des de dins persones com Gay de Montellà i el seu Foment del Treball, encara intenten fer el joc brut per anar contra la voluntat popular, i reclamar submissió eterna i condemna per sempre. Aquesta es la nostra lluita, evitar que tots els Gays de Montellà ens distreguin el nostre camí, i la prova de que moltes coses han canviat son les repercussions de la seva via que ens descriu perfectament en Vicent Sanchis, i que com va dir ahir al recollir el Gaudi Montserrat Carulla, vull el poble espanyol com amic, però amic en llibertat.

La derrota de Gay de Montellà
El president de Foment del Treball Nacional –nacional, d’on?– ha estat dels pocs empresaris que han pres opció i posició en el debat nacional –nacional, de Catalunya– que han obert els partits dits sobiranistes. Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, sembla que en nom de la patronal que presideix, ha demanat a Artur Mas reprendre la petició d’un nou pacte fiscal. D’aquesta manera, el president de la gran patronal catalana s’ha manifestat implícitament en contra del procés que hauria de culminar democràticament exercint el dret d’autodeterminació.
Gay de Montellà –i pot ser Foment– considera que l’únic dret que pot exercir Catalunya és el dret al fracàs. Si no és així, ell i l’entitat que representa haurien de deixar d’adreçar-se al president de Catalunya i haurien de demanar al president d’Espanya que deixi d’espoliar els contribuents catalans. Perquè és l’únic que pot atendre la petició de Foment. Però és molt més fàcil demanar a la dona que renunciï al divorci que exigir al marit que deixi de maltractar-la.
 
Foment del Treball Nacional és la impulsora d’un acte d’afirmació antisobiranista que algunes informacions consideren impulsat per govern de Mariano Rajoy. El 14 de febrer la majoria de les patronals del país potser s’aplegaran per rebutjar el procés que lidera Artur Mas i demanar al president de la Generalitat que faci un pas enrere. De bon començament semblava que hi havia una certa unanimitat, però el pas dels dies ha obert fractures en algunes de les entitats convocants, com ara la Cambra de Comerç, on sembla que una part important d’afiliats no comparteixen la fe unionista del seu president, Miquel Valls. També dins les organitzacions de la petita i mitjana empresa afloren les discrepàncies. Són mols els empresaris que no senten cap necessitat de prendre posició en un debat que només els pot portar maldecaps. Si es tracta de recuperar la confiança del mercat espanyol, ha de ser necessàriament a costa d’alterar una part del català? N’hi ha –i molts– que se senten identificats amb allò que en podríem dir sobiranisme. I uns altres que no volen deixar-se manipular per les grans estructures –de vegades, fofes i tramposes– del gremi.
 
També sembla que, en efecte, alguns empresaris, per convicció o per estratègia, senten la necessitat de fer una proclamació de fe unionista. Els que ho fan per convicció deu ser perquè no temen les repercussions que se’n puguin derivar a Catalunya. Anteposen la pàtria al negoci. Els que ho fan per estratègia deu ser perquè han arribat a la conclusió que el mercat exclòs o és menor o té menys mala bava. Perquè consideren que fa més respecte la reacció dels espanyols alterats que la dels catalans farts. Una explicació o l’altra no són iguals. La segona és exactament indigna. Totes dues, això sí, menystenen la sensibilitat i l’opinió de la majoria dels electors que van votar el 25 de novembre a favor de les opcions sobiranistes. Com que aquests catalans són molts més, cal concloure’n que la derrota de Joaquim Gay de Montellà i Ferrel-Vidal és la victòria de la majoria dels catalans.
Vicent Sanchis

CIMERA CONTRA LA CORRUPCIÓ

2 de febrer de 2013
Sense categoria

El president Mas ha reaccionat i ha convocat una cimera contra la corrupció, que segons ell afecta negativament al procés de transició nacional, jo segurament crec que afecta a la confiança de la societat amb els seus representants o amb el sistema mateix, de totes maneres una cimera sense resultats, i com a cortina de fum l’hem vist molts cops, es crea una comissió per anar marejant el problema i feina feta, ara caldria posar fil a l’agulla, i més pensant que el nostre futur Estat no pot caure en aquest sistema podrit espanyol que ja be de molt lluny.

Es convoca una reunió amb el President del TSJC, el fiscal en cap, el Síndic de Greuges i el director de l’Oficina antifrau, per tractar les mesures pels casos de corrupció que esquitxen la majoria de partits, començant pel cas Barcenas amb tot el govern espanyol presumptament implicat, i tots els casos que a Catalunya i afectant diversos partits tenim. De totes maneres ha defensat la presumpció d’innocència i no la culpabilitat immediata. Els partits comencen a moure fitxa, en Duran ja va instar a una nova llei electoral amb llistes obertes, cosa que dita per aquest polític no deixa de tenir un grau de cinisme, ERC posa rumb cap a llistes obertes, i proposarà a les Corts Espanyoles una reforma de llei electoral i fomentar l’elecció directe de la població. De totes maneres la cimera ha de servir per portar idees i recuperar la confiança de la ciutadania, encara que alguns partits ja han reclamat la seva participació o el protagonisme del Parlament.

Crec que la mesura d’entrada es positiva, ja hem vist moltes vegades cimeres semblants amb tots els partits d’aquest o altres temes i el resultat ha estat completament nul, ja que aquests segueixen el seu tacticisme polític deixant el problema en segona fila i això impedeix una acció responsable i neutra deixant de banda que els acords puguin perjudicar a tal o qual formació. Per això considero important que la cimera es correspongui amb aquelles persones que precisament dirigeixen les institucions judicials o polítiques que actuen de mecanismes de control del sistema, des de l’àmbit judicial a l’Oficina antifrau i que han de vetllar per evitar aquests casos de corrupció i gestionar-los eficaçment, ells millor que ningú i amb transparència, han de posar damunt la taula les modificacions adients per canviar el sistema corrupte actual. Està molt bé que es reclamin llistes obertes, i elecció directe dels nostres representants molt més propera, però cal recordar que Catalunya es l’única comunitat que no te llei electoral i es regeix amb l’espanyola, i es així per les tàctiques dels partits i les seves previsions electorals amb cada canvi que es podria fer, i això es molt censurable, d’altra banda que polítics com Duran, reclamin això, es una burla per la ciutadania, ja que son exemples per evitar amb una nova llei. Crec que la corrupció no es pot evitar en tota la seva mesura, ja que es condició humana, ara bé es pot acotar a la mínima expressió, i en qualsevol cas gestionar cada cas que sorgeixi amb eficàcia amb un sistema judicial digne de qualsevol democràcia normal, i no un sistema hereu d’una dictadura corrupte com indica ja el seu nom, i que simplement amb un rentat d’imatge s’ha volgut transformar amb una democràcia de baixa qualitat amb totes les mancances establertes, per canviar tot sense canvia res i que els mateixos de sempre no variessin la seva posició. Es un exemple més que qüestiona la falsa transició tant lloada per les persones interessades, però una farsa de grans proporcions.

En definitiva, cal actuar i contràriament al que diu el President, el nostre futur estat es una magnifica oportunitat per prendre exemple d’altres estats avançats i aplicar un sistema de lleis que veritablement funcioni i la societat es pugui sentir representada pels seus dirigents sense recança.

 

,



 

RAMONCÍN: EL SENTIT COMÚ EXISTEIX

1 de febrer de 2013
Sense categoria
Aquests dies que vivim immersos amb aquest gran frau dins el Partit Popular, i que en qualsevol estat democràtic normal ja hauria provocat dimissions, i sobretot explicacions que no fossin el cinisme compulsiu de De Cospedal, i el seu tractament de la informació segons qui siguin els presumptes acusats, hem escoltat el cantant Ramoncín en un acte de l’Assemblea Nacional Catalana a Cornella on ha defensat la legitimitat del procés sobiranista català, i el seu aprofundiment democràtic que hauria de ser compartit per la resta de l’Estat espanyol, en un exercici de sentit comú que crec val la pena escoltar entre tot el joc brut que ens arriba dia si i dia també.