La nostra aportació al Concurs
LAGI (Land Art Generative Iniciative) a Nova York. Sent l’espai d’inserció l’abocador més gran edel món situat als afores de Nova York (Fresh Kills). Ahir van fer públics tots els participants que hem estat admesos en la competició i que han quedat a la vista pública general. A més de l’estudi al complert hem de donar agraïments al professor d’astronomia i amic n’Enric Marco que ens ajudà en traure la traça de la corba catenària dels umbracles per a que els hiperboloïdes parabòlics tingueren la traça d’òrbita més òptima i profitosa energèticament al llarg de l’any. També la traducció de Pura Mª Garcia, i finalment els càlculs de l’energia generada i justificació dels nostres dissenys i la millora d’implementació científica en el text de l’amic enginyer en Joan Padrós. Per cert, abastem amb aquests mecanismes el consum de 121 habitatges ordinaris. Podent ser superior si s’estenguera a totes les sendes de l’àrea d’estudi, quan sols l’hem implantat en tres dels més significatius. El paradigma era d’un mòdul corregut que pot créixer sense deturador.
La nostra solució és aquesta i la teniu enllaçada ací.
Ja vam fer uns posts on explicàvem suscintament de què es tractrava en aquests post anteriors.
Com aquest Umbracles energètics.
O aquell de FRESH KILLS. NEW YORK.
En definitiva estractava de conjuminar espai urbà restcatat a la brutícia generada per una urbs immensa com Nova York des de 1948 fins a l’actualitat esdevingut el major abocador de deixalles del món i recuperar-lo com a ús públic i que alhora fóra capaç de generar energia eleèctrica per a la ciutat. En les fotos el que ens mancà fou acabar de fer créixer la vegetació pels laterals dels arcs per a produir un microclima als usuaris d’aquest tros de ciutat per a fer un nou pol de la ciutat. El conterapunt i complement exterior del Central Park per als habitants de Brooklyn, Queens, inclús Nova Jersey, etc.
Ací vos dese el conjunt de vistes realitzades en un slide
