Ulisses20

Realment, en fa i molta. La merda, si és merda de veritat, merda merda, com no voleu que faça pudor, una burrà. Però ara s’estila més que manta coses que no semblaven merda, en facen més encara, una pudor insuportable. Per exemple, la política, o la banca, o la pocavergonya generalitzada d’un país a la deriva, sense rumb, que fins i tot els alemanys no saben per on pegar.
Si això de convergència és veritat, que s’ha oposat a la compareixença del DIVAR al parlament espanol, és de pudor de merda. De retirar-los la confiança i la poca credibilitat. Qui han enviat a espana perquè salven un desgraciat que viu del luxe públic, a costa de tothom? Com és de vergonya una constitució que puga emparar ningú de ser investigat, siga el rei o la mare que el parí, ací caga el rei i el papa que de cagar ningú no s’escapa, així que justament aquests, el papa i el rei, són prevaricadors o majorment creminals (en grau superior que no ens puguem imaginar), i encara el pp donarà lliçons d’ètica i de moral, i viuran del lladrocini generalitzat que han escampat, professionalment, arreu on han governat i ho continuen fent.
La merda ja afecta directament tothom: el diner negre, la groga, la corrupció, la creminalitat, tot li val per salvar els mobles, ells, i pegar pel cul la resta del món, com més propers més fort: els valencians fa anys que rebem, però això de ciu, home, faltava la cirereta, el duran, l’altra, i les penyores, per descobrir-nos que no tenim remei, que si són els catalans que ens han de salvar d’espana, la cosa anirà per llarg, cru, i de morir-nos una quants milers pel camí.

Ja ens ho va dir la providència: a can cataluna nova n’hi ha blavers pitjors que a valència, que es venen el país i els seus pels mateixos fesols que els valencians, i quina causalitat, que els compradors sempre són espanols, que ens acaben guanyant la punta i la fava. Tant se val els discursos, els oferiments d’enguardiola o d’enpuyal, n’hi ha malparits que sempre volen vendre i tocar-mos la pera.

Fills de puta n’hi ha a cada casa, ningú no se’n salva. I nosaltres fa molts anys que ens entrenem a donar-los pinso o sobresou. O totes dues coses.
A vore si farem net d’una puta vegada i pelarem els xoriços, els de casa també. Els primers.
 

¨Lo que ens faltava pal duro!», més creminalitat, més faves, major idiotesa, i riure-se’n, dels valencians, després que ens han arruïnat per a cent anys i la correguda. Els fabra, ambdós presidents, s’han associat per al disbarat, per a la pocavergonya, per a continuar malbaratant els valencians, el poc honor que els queda. Diners, zero, i crèdit, zero. Indústria, la justeta. El camp, menys zero… I aquell que semblava que volia fer una mica de neteja, s’ha cagat en la calça i ha afluixat una nova idea de l’incendiari falangista, el president d’una diputació que viu encara en el franquisme, que ordeix i manipula una província que viu en els anys cinquanta: cal passar per davant d’aquell descalabre de territori i ruïna, de poble fantasma, de caguera damunt un plat: nosaltres vam passar ahir: tot de fàbriques de ceràmica que no saben què fer amb tants milions de taulell sense eixida. Un aeroport fantasma, per als conills i les rates. L’horror d’una ciutat de prostitució moral: marina d’or, que va saquejar un paratge natural en canvi de més ruïna i mentides… Castelló és el paradigma  d’un complex de mentida, que ara s’apunta a fer-la encara més grossa, a continuar enganyant la gent, a convertir-nos damunt en la riota i en la burla, una pel·lícula de terror sense cinema. Castelló és un museu de cera, però sense cera: amb tot de morts que representen la vida.
Sí, ho deia l’altre dia el presidentet dels valencians: els valencians no som tan desgraciats ni tan malparits com Europa ens veu. Sí, és veritat, els valencians no som així, són els nostres polítics, els malparits, i els banquers, els jutges perdonavides, i encara tants votants que han permés que se’ns pixen a sobre, en canvi de fer-se rics ells i tota la seua refillada de famílies que els han criat i congriat budells i ventres.
Quina tropa, encara voler convertir-nos en un club de putes i de fill de putes: cal tenir mala fel, i mala idea contra els valencians.
-Xe, fabra, et féiem menys idiota i menys estúpid.
I si els jutges encara no us han posat un plet solament per la idea, és perquè la connivència els portarà rèdits, i ja sabem quants regals i soparots de luxe.

-Xe, Merquel, compra també valència, quan vingues a pel saldo espanol!