Pel seu interés i contingut us penge l’homilia del P. Abat de Montserrat d’avui, festivitat de Sant Josep. SOLEMNITAT DE SANT JOSEP Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat 19 de març de 2012 Mt 1, 16.18-21.24 Avui, germans i germanes estimats, celebrem amb joia la solemnitat de sant Josep, aquell home,
Així ens considera la conselleria d’Educació i el govern valencià: ” No creo que ni el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ni el vicepresidente , José Císcar, sean dos extremistas neocon de los que piensan que la educación no es el arma más efectiva contra las desigualdades sociales, sino el mejor instrumento para
L’opinió d’aquest sociòleg és boníssima: si no ho teniu clar, mireu-vos-ho. Todo se prendió con las protestas alrededor del Lluís Vives. Hacia el final de las mismas, el rumor en la calle y en las redes sociales era: ¿qué pasará con las Fallas? Los manifestantes lo tenían claro: con la difusión alcanzada por
Considere d’obligada lectura l’article del meu ex-professor Àngel López. Ací el teniu: “Hace treinta años se estrenó una película acogida por el pensamiento democrático dominante con reticencia: las Autonosuyas, del director Ricardo Gil y basada en la novela del escritor Fernando Vizcaíno Casas, ambos conocidos franquistas. El dictador había muerto pocos años antes y
Del seu bloc: LA VAGA DE RTVV Xambo | divendres, 16 de març de 2012 | 20:26h La informació bàsica és que RTVV deu més de mil milions d’euros, que en els anys del PP l’audiència de Canal 9, Nou 2, Nou 24 i Ràdio 9 s’ha enfonsat en un batibull de mediocritat i manipulació informativa, que
Ací teniu el text de Julio Monreal. Compartesc el 100% del que diu i afirme, com ell, “QUINA PENA”. Bon dia. Julio Monreal En lo tocante a los docentes, se puede ser un bruto, como Esperanza Aguirre cuando casi les llamó vagos y maleantes al ampliar dos horas su jornada semanal de
4. L’estratègia de diferir. Altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com a “dolorosa i necessària”, obtetint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil, d’acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és fet immediatament. Després, perquè el
Las Fallas son una fiesta popular que tenía cosas fantásticas. Aunque en el fondo los seres humanos tendemos a parecernos cuando nos juntamos para pasárnoslo bien, el hecho de que la excusa para hacerlo tenga que ver con ciertos valores artísticos y con la exaltación de la sátira y la crítica al poder es algo,
Us traduesc el text de Noam Chomsky. 1. L’estratègia de la distracció. L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècmica del diluvi o inundació de contínues
Los hijos no vienen con un manual de instrucciones bajo el brazo, ¡y los padres tampoco! Quizás por eso las relaciones entre padres e hijos se complican tanto en la adolescencia. Los hijos quieren más libertad e intimidad, tienen otros gustos, otras costumbres, y a veces les cuesta entender los razonamientos de sus padres, lo
Municipi situat en el sector meridional de la comarca de l’Hora de València. El seu terme és estret i allargat d’est a oest. El tereny és totalment pla. La seua altitud no supera els 10 metres sobre el nivell del mar. La superfície conreada comprén dos terços del total del terme, es conrea
Ací teniu el text a què faig referència en l’anterior apunt. Celebrem com cal els nostres valencians de debò. Bona vesprada. I agraïments a l’amic Josep Miquel. La fotografia també me l’ha facilitada Bausset. El canonge Roc Chabàs “El dia 13 de mars de 1912 va finar a Denia ahont havia
Aprofitant l’avinentesa que avui fa cent anys que Roc Chabàs moria a Dénia, a l’edat de seixanta-set anys, i que, com en tants altres casos, es tracta d’un valencià il.lustre oblidat (i en aquest cas a l’Església de València li hauria de caure la cara de vergonya i a l’AVL un poquet menys,
Aquest diumenge, després de saber que feia algun dia que estava bastant greu de salut, Matilde Verdú ens ha deixat. Com m’ha fet saber el seu fill i amic, ja ha estar “acolida al Regne de la Vida pel Bon Pastor”. Encara que he tingut poques ocasions d’intercanviar unes paraules amb
Aprofitant la data i tenint coneixement de l’article publicat per Jordi Bort avui (article del qual he sabut gràcies al meu amic i monjo de Montserrat), us el deixe i aprofite l’avinentesa per fer-li un toc d’atenció al (des)govern valencià par tal que tinguen una miqueta més d’atenció amb aquelles persones que es