Un industrial ric i emprenedor es va horrotitzar quan va veure un pescador tranquil.lament recostat en la seua barca contemplant el mar i fumant la seua pipa després d’haver venut el peix. Per què no has eixit a pescar? -li preguntà l’home emprenedor.Perquè ja he pescat prou per avui -li respongué el tranquil pescador.Per
El passat 29 de desembre, TVE 1 estrenava la sèrie “Tarancón. El quinto mandamiento”. El film em va fer recordar la missió més important de Tarancon al llarg de la seua vida: el seu treball per la reconciliació entre els espanyols i la independència Església-Estat. Estàtuta del cardenal Tarancon a Burriana. Un president de la
Fa temps que corre per la xarxa una sèrie de notícies al voltant del que Espenya roba a Catalunya, cosa amb la qual estic completament d’acord i ja fa molt de temps que tinc molt clar. Però, des de Cap d’Any, la Generalitat Valenciana també ens roba a les valencianes i als valencians. Per
L’amic i blocaire Jordi Puig em fa arribar un text en què em diu que puc compartir amb qui vulga aquesta imatge de Xavier Ródenas i les paraules de Maria Josep Escrivà a partir del muntatge que Jordi ha realitzat. Considere que no hi ha espai millor per a compartir quelcom que la xarxa.
Onomàstica: Sant Llorenç i Sant Severí Efemèrides: el 1918, es publiquen els 14 punts de Wilson, que més es convertiren en la Societat de Nacionals, encarregada de mantenir la pau al món. Refranys: No hi ha gener sense llebre, ni maig sense perdiu. Curiositats: A l’antiga Roma, el dia de hui era la festa de
XXVII Despierta, tiemblo al mirarte; dormida, me atrevo a verte. Por eso, alma de mi alma, yo velo mientras tú duermes. Despierta ríes, y al reír tus labios inquietos me parecen relámpagos de grana que serpean sobre un cielo de nieve. Dormida, los extremos de tu boca pliega sonrisa leve, suave como el rastro luminoso
No podem permetre’ns estar mediatitzats per la por, la timidesa, la trivialitat, la superficialitat, la indiferència, la manca de responsabilitat, de participació en la societat que ens cal, com si fórem titelles que haguérem deixat la voluntat dels nostres moviments en aqueixes actituds passives que ens assemblen a una espècie d’estruç humana que amaga
És veritat que el poble vota i això serveix per tal d’etiquetar el sistema, falsament, com a democràtic, però la majoria acudim a les urnes o ens abstenim sense haver-nos preocupat d’informar-nos prèviament i sense haver analitzat les propostes dels partits polítics, no a la llum dels meus interessos o del creixement econòmic, sinó
Ací us la deixe: http://www.rtvv.es/va/lanit/Entrevista_3_614968501.html
Acceptem com a normal que els electrodomèstics duren amb prou feines uns pocs anys o que les nostres taules estiguen plenes d’uns aliments caríssims, molts dels quals llencem al fem, o que, ja ho hem dit abans, els xiquets estiguen plens d’unes joguines cada vegada més cares i sofisticades, que abandonen quasi immediatament…
Josep Lluís Bausset Ja s´està acabat el vodevil de Paco sin miedo. Ell es proclamava «inocente», però el jutge no se´l creu ni de lluny, encara que repetisca (obsessiva i patèticament) la seua innocència. Allò que no entenc és perquè va dimitir, si deia que era «inocente». Una persona innocent, no dimitix del seu càrrec.
Per Nadal tot el món, molt més els xiquets, gaudim amb l’esdeveniment popular dels Reis Mags. Recorde que en un reportatge televisiu vérem amb alegria nombrosos xiquets plens i plens de regals de tot tipus. També em resulta curiós contemplar una xiqueta, que malhumorada, apartava amb un colp de mà un paquet que contenia
Benvolgut/da amic/ga, Em plau fer-te coneixedor/a de la propera presentació del llibre 500 raons per parlar català, el proper dia 3 de gener a València. Bon any 2012, portador de bones notícies, també lingüístiques! Endavant! David Pagés és un periodista que entrevistà l’any passat Josep Lluís Bausset per al Diari de Girona.
És el llibre que vaig acabar de llegir ahir, dia final d’any. És una gran novel.la, com sol passar amb tots els textos escrits per Cabré, novel.la que recomane vivament. He passat grans estones de lectura en què no sabia ni en quin dia estava ni on. I això és perquè Jaume Cabre t’agafa