Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Entre calaveres

10
La portada d’ahir a Vilaweb, entre tanta calavera política, oferia un toc plàstic diferent, divertit i juganer: els calaveres s’han apoderat de les portades de gairebé tots els mitjans, per dret propi de malversació, corrupció, mala llet, mala fel o males arts, que no té res a veure amb intel·ligència, treball, honor i ètica professional. Almenys en els casos valencià, mallorquí i espanol, no té a veure res de res: ves i tria, i si encara et queda orgull, o capacitat de sorpresa o compassió, torna, escaldat com un pollastre o com un porc: els calaveres per desordre eren Matas, Bauzà, Camps, Riki Costa, Rajoy, Fabra el de les ulleres fosques, així que la coincidència de tan bona fesomia i bellesa, acompanyada d’aquelles postures folladores trencava l’avorriment al qual ens té tan acostumats la política, l’economia, que és l’habitual robatori d’espais mediàtics per part de mediocres i furtamantes.

Les imatges en qüestió tenien aquell cantó gimnàstic, d’equilibri, de risc i de repte, enmig de la inoperància política i econòmica de qui ens governa o ens roba, que ve a ser gairebé la mateixa cosa. Ara, potser que hi havia una segona intenció en la combinatòria proposada: que el 2012, que s’anuncia encara pitjor, el pitjor dels pitjors, ens agafe follats, però ben follats.

Lectura2: o potser volia dir-nos una altra cosa: pa lo que mos queda de convent… folleu-vos-els vosaltres, amb forques i corbelles, i tota l’altra ferramenta que pugueu afegir.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Requiescant in pace (1)

2
Per l’educació i per la sanitat. Les retallades del pp per disminuir la despesa han focalitzat l’atac sobre els dos grans esdeveniments bàsics d’un país que, segons aquests polítics d’intel·ligència superior, són l’educació i la sanitat. No són la fórmula 1 ni l’areoport fantasma de Castelló, per on retallaran, invents democràtics per desviar diners i inventariar empreses públiques corruptes. Per continuar desviant fons cap a amigots baixaran, de nou i repetidament, sous de metges, infermers i mestres. O deixaren de contractar-ne, o els demanaran més hores… Xe, de llums no ens en manquen, als pensadors de la política valenciana, ppera i espanola a mort amb els borbons. 
Mira que n’hi ha a manta de funcionaris que es furguen el nas, es rasquen el furó i com a molt, llegeixen el diari, en la casa reial, ministeris, diputacions i conselleries, de vegades consentits pels sindicats de dretes i d’esquerres. Tot de brigades de funcionaris que no fan res, però res de res, i han de pagar els plats bruts, els trencats i els escurats els mestres i els de la sanitat. Home! Justament acaben d’eixir les dades del País Valencià, amb un índex de desatenció mercurial: gairebé el 40% dels joves valencians no acaben els estudis. Som els primers en fracàs de tota Europa, els primers gairebé del món a dissenyar l’educació malament, però peguem per reduir sobretot en educació i en sanitat.
Camps i Gerardo, i Blasco i Rita, i Rus i Fabra, i Serafín, i Pons, i tot aquest rastre de botifarres són les luxúries del pensament valencià que ens han portat al clot, ens han fet el forat, la mortalla, el taüt… Han mort la banca, la caixa, l’agricultura, la indústria, el camp, fins i tot el sexe i la líbido dels valencians, s’han carregat. Però ells, com si ploguera, xe: contra la sanitat i l’educació. Vaja, cada colp més lluny de ser finlandesos.

Ara quan acabe el variatet dels vestits, que comencen a jutjar tot el rastre per grans gestors, intel·ligència, i cara bonica, a veure si passant-los en tómboles de fira, de cos present i oberts en canal, que pa tirs d’escopeta o dard podem recuperar algun benefici. Cues de desficiosos i desqueferats de la venjança no en faltaran.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Final de festa, o gairebé

4
Publicat el 7 de gener de 2012
Vicent Partal va tancar la fira de llibres i de música a l’Ateneu de Bétera, amb una conferència en exclusiva per als amics de la casa i de la comarca: hi havia Carles Subiela, que va agrair la invitació i va fer unes paraules de cloenda, i Antoni Marzo, que reservà el discurs per a després de sopar. L’última de les activitats d’un programa que enguany tornava a aplegar autors, poetes, periodistes, blocaires, joves i grans, va resultar la de més públic, i és que Vicent no fa fer màgia però gairebé. Ens va il·lustrar sobre els canvis presents i futurs dels llibres i de retop de la lectura: un repàs alliçonador i tècnic a la vegada: canvis en la manera de produir els llibres, en la manera d’editar-los, de distribuir-los, d’accedir-hi, de comprar-los, fins i tot en la manera de llegir-los… Els llibres en paper, els e-readers, o lectors, l’ipad, els llibres en pdf i els llibres interactius, ventages i inconvenients de les plataformes i els aparells que ara ofereixen sobretot lectures en espanol, amazone, edi.cat, o aquella supermàquina que imprimeix un llibre mentre et fas un café, com una editorial exprés, vaja… Una vesprada-nit sobre el present i el futur dels llibres, i dels llibres en català particularment.
Ja hem començat a fer balanç: uns sis-cents títols diferents, l’obra completa de Valor, que no ha tingut gaire eixida –aixi ens va després el país (i el nivell de llengua), pocs mestres del poble per la fira, malgrat que n’hi ha censats gairebé tres-cents (així lluu també l’escola), llibres en valencià, exclusivament, una mitjana de vint persones en cada activitat, dalt o baix (dies de trenta-cinc, dies de quinze), Jo confesso, novel·la grossa més venuda; L’os de la música, poemari més venut; Clàudia i l’esperit de la muntanya, infantil més venut, la intervenció de Joan C. Clotaldo la més emotiva i espectacular, sens dubte; la presentació de Josep Vicent Pitxer, sobre Josep Maria Jordan, la més elaborada, 2.300 euros totals de venda, i la col·laboració entusiasta d’autors, de mestres, de joves blocaires, així com dels voluntaris encarregats de fer guàrdies i atendre el públic. Vuit dies de fira totals que han farcit de vida l’ateneu de Bétera.
Agraïment especial a Roser Verdevio i Clàudia Sebastian, Maria Josep Picó, Ricard Peris, Francesc Raga, Jordi Orts, Joan Domínguez, Josep Fornieles, Xavi Ginés, Empar Aguado, Joan C. Martín, John Mahger, Josep Vicent Pitxer, Josep Maria Jordan, Isabel Garcia i Vicent Partal… Si ens deixem res, ja ens ho perdonareu.
Segon any de fira, i segona vegada que podem sentir-nos satisfets del treball i del resultat de tot plegat.

Del nord i del sud: poesia i economia

0
Publicat el 5 de gener de 2012
Anit, la fira de Bétera va oferir un doble programa d’interés, no solament per allò que hom presentava: Del nord i del Sud, el quadern d’un professor d’economia al cap de la maduresa professional i humana, del catedràtic Josep maria Jordan i Galduf, dues vegades president de l’Institut d’Estudis Comarcals, i el llibre de poemes d’Isabel Garcia, ‘L’os de la música’, una poeta jove de Pego, llicenciada i ben carregada d’energia i de bones lectures, doncs no solament per allò que presentàvem, la vesprada va ser excelsa, sinó també per la categoria de les intervencions, que van carregar de nou i de colp d’emoció la fira: la intervenció de Josep Vicent Pitxer va ser una anàlisi breu, entusiasta, del llibre del mestre Jordan, que va agrair la intervenció i la calidesa en la interpretació proposada del seu propi llibre. És un llibre que recull els articles de 2006 a 2009 que aparegueren al Levante, i són una visió tan particular com optimista d’un home que ho dóna tot per la comarca i els seus. Un llibre imprescindible al camp de Túria, d’un home fonamental sense el qual no seríem què som.
Isabel Garcia va ser el contrapunt perfecte, per com ens va narrar com ha arribat a la poesia, als cànons literaris dels bons poetes que van fent-se, que basteixen, com fa quaranta anys, un futur poètic valencià extraordinari.

Aquesta vesprada, últim dia de fira, de llibres, de cultura d’aquestes festes de Nadal i reis: conferència inèdita de Vicent Partal, sobre els llibres, les lectures, els llibres digitals i el futur de tot plegat. Més o menys. Després oferim un sopar a gust, al caliu del foc, amb bons vins i millors converses: balanç de tot plegat i fins a l’any que ve.

Joan Clotaldo Martín

6
Publicat el 4 de gener de 2012
Joan C. Martín és enòleg. Acaba de publicar un altre llibre sobre el vi, que presentà anit a la fira de l’Ateneu de Bétera. Sens dubte que vam viure un moment especial, de la fira, del Nadal, però també de la història de l’Ateneu, que és curta però molt intensa. Un any i mig de vida, si voleu, però anit vam convenir tothom que hi érem, que havíem escoltat una de les magnífiques intervencions en favor de la cultura, de l’educació, del compromís pel país, en una lliçó magistral, entusiasta, emotiva i potser que faig curt. Joan Clotaldo Martín i Martínez s’ha fet a Xest, entre famílies que s’estimaven la terra, la cultura, la dignitat. El seu oncle ja era un lector afeccionat subscriptor del Correu de la Unesco, i ell n’ha heretat el goig d’una lectura amplíssima, també l’ofici de vinater, però més encara, la manera de viure una societat que s’estimava la terra i els seus.
Anit, Joan Clotaldo Martín ens parlava de la fil·loxera, de com els valencians vam ser capaços d’aturar una plaga durant més de quaranta anys, de com vam resistir com uns ciutadans moderns, contra aquella ruïna, segons ell una catàstrofe immensa, la més important del XIX a Europa, pel que fa al camp. I justament aquella manera de ser, de relacionar-nos, de col·laborar, en la conjugada que ell anomena, va aconseguir de frenar la plaga: fins que no va arribar la cobdícia, l’abús, i més trets que ara, cent anys després, han tornat a assolar el món occidental, salvant les distàncies i les maneres, que els valencians prou que ho paguem més pregonament si cap.
Els vins de l’arc meditarrani, que va editar Pòrtic, una eina de primera si hom vol entendre el vi i el seu territori,  i aquest ‘Valencians contra la fil·loxera‘, d’Anaconda Editions (llàstima la poca cura en la correcció final), són petites grans aportacions a la il·lustració, perquè parlen i ensenyen més que no expressen, perquè és entendre què ha passat en aquest tros de país, els últims cent anys, per com hem perdut fins i tot el pa i la sal, i hem abandonat les maneres de ser, en canvi deles maneres de tenir, que és realment acabar nets com un plat, amb les butxaques buides i l’ànima en pena.
El raïm i les varietats autòctones, d’occitània a valència, l’elaboració acurada, aleshores el quaranta-cinc per cent del camp valencià dedicat a la vinya, el treball i la col·laboració entre famílies, la subsistència, l’èpica de cada història personal, l’aparició de la conjugada, els valors culturals de la viticultura, però sens dubte la passió d’aquest home que ens va encaterinar, amb quatre pocions que després van obrir la nit cap a més converses, amb quatre ampolles de cellers valencians que ens van regalar un tast agradós i culte, pels llibres, la paraula, el descobriment i el regal que anit representà ser a la fira de l’Ateneu. amb Joan Clotaldo Martín.
Això ja pagava l’esforç sencer d’aquests vacances dedicades als llibres i a la música. Per molts anys.

Repàs del programa contra tòpics

0
Publicat el 3 de gener de 2012
Correu que m’acaba d’enviar l’ateneudebetera i com que sóc obedient, si molt convé, i cerquem maneres contra els tòpics i els corruptes de l’economia, la política, les monarquies o les repúbliques, vos ho deixe ací:

Amics i amigues, el dimarts 3 de gener reprenem la II Fira del Llibre i la Música, amb el següent programa. Vos hi esperem:

3 de gener de 2012: presentem ‘Comunicant la revolta‘ de Xavi Ginés i ‘Valencians contra la fil·loxera‘ de Joan C. Martín, enòleg i escriptor de vins i altres desmotius: a continuació tast de vins dels país, amb més considerants.

4 de gener de 2012: presentem ‘De nord a sud‘ de Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia, que fa una nova aportació en format de dietari de la seua visió particular del món. Després presentem l’última guanyadora del Vicent Andrés Estellés, Isabel Garcia: poesia i lectures per Nadal.

5 de gener: balanç de novetats: què diuen els diaris especials sobre les novetats dels llibres del país: Vilaweb i els altres. Amb Vicent Partal: ‘Cap a on pega la literatura en paper.’

Hi col·laboren Consolat de Mar, l’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria i l’escolagavina. Organitza, l’Ateneu de Bétera

> Vos recordem que fins el 12 de gener exposem a l’Ateneu La vida secreta de les plantes, els animals i les cases, una mostra de dibuixos d’Eugènia Aloy.

L’Ateneu Cívic i Cultural de Bétera
| ateneubetera.org | Facebook  | Twitter | Identi.ca |

Publicat dins de General | Deixa un comentari

2012, idees contra tòpics

0
Publicat el 2 de gener de 2012
Comencem l’últim tram de la fira del llibre a l’Ateneu de Bétera, que obrirà el 3, 4 i 5 de gener amb un programa farcit i divers: mitjans del país valencià, vins, economia, poesia i una cloenda que serà una cirereta en favor de la cultura, la vida i la dignitat. Però no avancem més coses.
Després de l’exposició de Francesc Raga sobre ‘Un bloc educat‘, un discurs lúcid, brillant, tan personal com acurat, el programa de llibres i de música vol mantenir el nivell de qualitat viscut. Què demanem?, una mica de compromís dels socis mateix, dels amics, de la resposta comarcal a la pròpia exigència de dates, festes i crisis: contra la corrupció diària dels borbons, dels polítics que ens han governat i ens governen, contra les mentides i les paraules de consellers que no valen res (encara no han pagat el que havien promés), demà oferim dues perles de cultura: l’una, els mitjans de comunicació alternatius del país valencià, un treball de Xavi Ginés. I després, un recorregut pel país a través del vi, de la terra, del territori, amb l’excusa d’un llibre intitulat ‘valencians contra la fil·loxera’, però que ben bé podia dir-se ‘valencians contra el món’, o ‘valencians contra tot i contra tots’

Som a la plaça del Mercat núm. 5 de Bétera, l’entrada és lliure, i oferim un tast de vins de molta envergadura, guiats pel mestre enòleg Joan C. Martín, un conferenciant que ens farà sentir, de nou, l’estima per la terra i el raïm: Bétera prou que ho mereix, no debades érem el terme del millor moscatell d’Europa, sense exagerar sinó el justet, i podíem traure cresta i cua per damunt d’Alacant, o lluir de bracet per qualsevol espirituós de la resta del territori, inclosa sencera la mare Occitània.

De sis a nou de la nit, una parada de llibres i de música per a qualsevol edat i butxaca (també regalem còmics).