Municipi situat al sector nord-oest del que és la província d’Alacant. El relleu el forma una meitat muntanyosa, la meridional, i altra plana, la septentrional, compresa entre les valls del riu Girona, al nord, i Xaló o Gorgos, al sud. La zona muntanyosa que s’interromp en arribar al poble de Pedreguer, continua més
Aquelles i aquells que em seguiu sabeu que sóc “sensible” al voltant del tema de la discapacitat (entre altres motius perquè en sóc afectat -discapacitat física reconeguda per la Direcció General per a les Persones amb Discapacitat del Centre d’Avaluació i Orientació de Discapacitats de la GV-). Fa uns dies vaig
Avui que encete nova capçalera i denominació del bloc res millor que fer-ho amb l’article que publica elperidicomediterraneo.com del P. Josep Miquel Bausset. Ací el teniu. Bausset 14/09/2011 “Cada 9 de setembre, Peníscola celebra amb devoció la festa en honor de la Mare de Déu de l’Ermitana, la patrona de la vila. La
Fa un temps a una professora de l’IES Mare de Déu del Carme de Puerto Real, se la va cesar per, segons les informacions arreplegades, haver-li enregistrat uns alumnes un vídeo durant una de les classes, en què sembla que hi havia bastant aldarull. Aquest vídeo fou penjat a youtube per tal que,
Ahir, com us deia i després de no haver pogut celebrar la primera Missa el diumenge 31 de juliol a causa d’un bac en què es trencà el barç dret i fou intervingut quirúrgicament, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, poguérem assistir a la primera Missa del monjo i amic Josep Miquel.
Com tot el món sap avui celebrem la Diada Nacional de Catalunya. L’any passat retíem homenatge amb motiu de fer els 100 anys al patriota valencià en Josep Lluís Bausset a l’Alcúdia. Enguany hem tingut la sort de poder retre-li més homenatges entre altres coses perquè el passat 19 d’agost féu els 101
Los últimos caciques SUSANA FORTES EL PAÍS – 09-09-2011 Para comprender a las diputaciones ante todo conviene desechar la perniciosa idea de que las cosas deben servir para algo. No me refiero a necesidades imprescindibles, sino a cosas de todos los días como curarse un resfriado o llegar a fin de mes. ¿Para qué sirven
Podria dir moltes coses de qui fou professor meu durant el curs 1979-80 a la Facultat de Filologia i m’impartí l’assignatura DIALECTOLOGIA VALENCIANA i em qualificà amb un EXCEL.LENT-MATRÍCULA D’HONOR. I també em va signar els Certificats del Curs de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’ICE de la Universitat de València.
Ahir, per primera vegada -i no serà l’última- vaig poder assistir a les vespres a Algemesí en honor de la Nativitat de la Mare de Déu. Sempre m’ho havien dit els meus amics (amb qui ahir vaig anar-hi) però no sé ara per quins motius mai ho havia pogut fer. Vaig
Fa uns dies (agost) vaig fer una estada d’un dia a la ciutat de València per tal d’admirar algunes de les exposicions actuals. Aquest va ser el resultat: Centre del Carme. En aquest indret vaig poder admirar les exposicions “Un tiempo Un espacio” d’Uiso Alemany i Vicente Peris (1982-1984). A part
Els i les que esteu en relació amb l’ensenyament (pares, mares, alumnes) sabreu que aquests dies tenim les proves de setembre, les avaluacions corresponents, el lliurament de notes i tot el que té a veure amb l’inici del curs escolar. Aquest matí un company m’ha contat aquesta siruació: un/a alumne/a no
Us deixe aquest poema-pregària d’André Beauchamp: « j’aime le repos, dit Dieu. Vous vous faites mourir à travailler. Vous faites des heures « sup » pour prendre des vacances, vous vous agitez, vous ruinez vos santés. Vous vous surmenez à travailler trente-cinq heures par semaine quand vos pères tenaient mieux le coup à soixante heures,
Pel seu interés us deixe l’entrevista-col.loqui amb el monjo Bernat Juliol i Galí aparegut divendres a El País. “Vine y pregunté: ‘Para ser monje, ¿qué hay que hacer?” PILAR ENCUENTRA EL PAÍS – Última – 02-09-2011 Mientras los monjes enrollan en silencio los tallarines con bitxo servidos en el refectorio del monasterio de Montserrat, uno
Segons haureu pogut llegir en un anterior apunt, els nacuts a Benicolet, a part de ser anomenats “benicoletans”, també tenim de malnom, segons arreplegà Sanchis Guarner i ens notifica Toni Ferrando, “còlbits”. Què és un còlbit? Si cerquem el mot ens diu açò que us deixe ara: còlbit · Segons Aureli. · (Alcover) còlbia f. o còlbit m. Aucell
Aquest matí hem tingut el departament el dia de les proves de setembre. Una vegada fetes, cal corregir-les. Dilluns hem de lliurar les notes. Per tal que la faena ens siga més lleu us deixe un tema d’Al Tall (molt escaient per al dia que hem viscut avui al Congrés dels Diputats):