ALBERT CORTES MONSERRAT

Les amenaces del líder de CIU a Badalona, amenaçant que un vot favorable a la sentència sobre la immersió lingüística recent per part popular, acabarien amb una moció de censura, han estat rectificades amb rapidesa, un cop haver constatat el vot positiu a la imposició del castellà com a llengua vehicular d’Albiol, i els seus regidors en el ple de l’ajuntament badaloní. Es el clar exemple de la indignitat dels nostres polítics, i aquest doble discurs convergent del si però no o el potser, tot barrejat a la mateixa panera sense cap escrúpol, i desprès alguns es pregunten per la desafecció ciutadana.

El cap convergent a la ciutat badalonina, va avisar a Albiol que si votava en contra de la moció de suport a la immersió lingüística, presentaria directament una moció de censura, que cas de ser votada per tots els grups de l’oposició, acabaria amb el mandat popular actual, recordo que aquest alcalde va treure el terme nacional dels cartells de la diada, va mantenir la bandera espanyola a l’ajuntament, i va suspendre els actes oficials de la Diada unilateralment, doncs be, la moció ha estat aprovada malgrat els vots contraris populars, i la reacció ha estat rebaixar el to, i posar noves condicions per l’amenaça, com una hipotètica campanya contra el català a la ciutat, es més, considera Falcó que no hi ha motius per la moció de censura, ja que com deia no ha fet res a favor ni en contra amb la llengua catalana, i encara gairebé dona les gracies a Albiol ,ja que la seva actitud va fer participar més a la població per la Diada.

Realment, el descrèdit i pèrdua de dignitat dels nostres politics, es una xacra que afecta tota la societat, i la nostra confiança com a poble, ningú entén sinó es per interessos de partit, com un representant del poble com Ferran Falcó, i tal com ha dit el seu partit, veu com un partit popular crescut creua totes les línies contra la nostra identitat, burla la llei el dia de la Diada, i actua com si això fos una república bananera on tot s’hi val, i ara voti en contra de la immersió lingüística com si tal cosa i sense cap cost, amb total gratuïtat, i les amenaces es converteixin amb dissimul, amb rectificacions i excuses, que res tenen a veure, com futures campanyes contra la llengua que ningú ha vist, i encara donant les gracies pels favors prestats a l’actitud xenòfoba d’Albiol, que ha provocat la reacció de la gent. Es vertaderament indignant com de cara a la galeria, i amb un context concret es pot dir una cosa, i fer-se el defensor de tots els valors de catalanitat, i alhora de la veritat tancar-los al calaix, i posar els interessos del partidet pertinent per davant del país, i permetent primer la governabilitat d’aquest partit, quan a la seva mà,  estava impedir-ho ja d’entrada, ja que una cosa es respectar el partit majoritari, cosa licita en una democràcia, però si aquest ha obtingut aquesta victòria per la via del populisme i la xenofòbia, i un clar to anticatalà, la cosa ja canvia. Ara vulnerar la llei i voler la fi de la nostra llengua, no es motiu per posar-hi final, amb una actitud que fuig de qualsevol valor, i demostra la mesquinesa d’aquests representants, que no son dignes de la confiança de la població, que per altra banda augmenta en desafecció, per la pèrdua de valors de qui se suposa ha de ser un exemple per conservar-los i reivindicar-los.

Aquests moviments de CIU, sota la meva opinió volen jugar una equidistància que no s’aguanta per enlloc, i que tard o d’hora portarà conseqüències electorals, no es pot donar aire a qui no respecte els mínims essencials de la nostra identitat, i en aquest cas el tripartit format per PSOE-C,  PP i Ciudadanos son un front nacionalista espanyol dins el nostre territori, al qual s’ha de restar qualsevol quota de poder que tard o d’hora serà utilitzat en la nostra contra. Cal deixar de ser i no ser, i analitzant la tàctica mediocre pel benefici propi sacrificant el conjunt, cal aquest canvi de mentalitat, sinó difícilment sortirem del sotrac on ens trobem, i la culpa, malauradament nomes serà nostra.

El govern català format per CIU, i segurament sense valorar les repercussions de la tria d’amistats, es troba amb un suport incòmode, què va traient tota la xenofòbia que porta dins contra la nostra identitat, es permet que un alcalde de la tercera ciutat de Catalunya es salti la llei, i elimini la nostra diada reivindicativa, al seu cap a Madrid demanant que el que es normal al carrer o sigui a l’educació, i un govern que assegura que plegarà abans de cedir amb la llengua, i per altra banda s’incorpora al govern municipal de Castelldefels junt amb els populars, i de moment no fa res per evitar el govern a Badalona, son contradiccions difícils d’explicar.

Efectivament, a Badalona el gerent de l’empresa de disseny dels cartells de la diada, ens confessa que un cop enllestida la feina va rebre una demanda de l’ajuntament per eliminar la paraula nacional a la campanya institucional de la Diada, i era una ordre que venia de dalt, per altra banda Rajoy admet que el problema de la llengua no existeix al carrer, i demana aquesta mateixa normalitat per l’educació i l’administració, i posa l’exemple, que ell no parla català, i mai ha tingut cap problema per anar per Catalunya, i demana respectar la llibertat dels pares en escollir la llengua dels seus fills, i naturalment cal complir les sentències dels tribunals. Per altra banda, el govern anuncia que plegarà  abans de cedir amb la llengua i per suposat no pactarà cap pressupost amb el que traspassi aquesta línia, i per un altre costat a Castelldefels, l’alcalde popular i la formació convergent han pactat un govern per la ciutat, i ho expliquen per sentit de responsabilitat amb un acord sòlid d’un govern municipal en un context de crisi econòmica.

Desprès de pactar els pressupostos catalans, sense cap aliat que ho vulgues, també cap dir-ho, les properes eleccions espanyoles han portat als populars a treure tot el seu racisme contra Catalunya, atacant el cor de la nostra identitat, o sigui la nostra llengua, eliminar la paraula nació de la Diada es un fet mesquí, i totalment paranoic, què ja indica el tarannà del personatge, ha vulnerat la llei, i gracies a la passivitat catalana segueix exercint el seu càrrec sense complexos, això demostra un cop més la nostra debilitat, deien que exercir aquell cordó sanitari que pregonava el tripartit sobre els populars, era miserable, però esclar, un partit que basa gran part de la seva ideologia en anar en contra de la nostra identitat i interessos, també es molt miserable. Per altra banda, en Rajoy vol traslladar la normalitat del carrer a l’escola, caldria dir-li que amb la immersió lingüística ja hi es, i aquesta discriminació positiva per la nostra llengua, caldria recordar-li que es la nostra, es totalment un factor de cohesió, i que no afecta l’aprenentatge de la llengua oficial espanyola, respecte la llibertat dels pares que ens demana , demà ens podem trobar amb la llibertat d’uns pares que ens ho demanin amb àrab, i segons les seves regles haurem de dir que si, això no passa en cap estat del món, i Catalunya no pot ser una excepció, tres famílies inadaptades, no poden fer anar de corcoll tota una població, se’n diu democràcia i sentit comú, li aniria be recordar-ho. La resposta del govern català es amenaçar amb plegar si ha de cedir, en qualsevol cas recordaria que no tenen cap obligació de cedir, per damunt de les sentencies judicials polititzades espanyoles, esta la nostra identitat i els nostres valors, i aquests no han de fer donar una passa enrere a ningú, ja n’hi ha prou de covardia, i seny mal entès. Amb tots aquests elements, l’exemple de Castelldefels entrant en un govern municipal amb aquesta formació es incomprensible, i nociva pels nostres interessos, podríem dir que cada ciutat es un món, però quan un partit tant clarament va a la nostra contra constantment i clarament ,no se li poden facilitar quotes de poder, per dignitat el partit ha de passar a segon lloc, i els nostres interessos i dignitat al primer, es un altra mostra de la nostra debilitat com a nació, que no es capaç de dir prou, i fer fora els enemics del nostre poble.

Es una amistat perillosa, què espero que desperti aquests independentistes que han confiat amb CIU, i fent pedagogia, cal veure que així no es va enlloc, això si dit amb respecte, i no amb falta de respecte com alguns líders que volen parlar clar, això esta bé, però no amb la base de l’insult, això si que no va enlloc.

El discurs de la Diada del nou President, evidentment va  ser d’un to més dur, i defensa dels nostres interessos que el seu predecessor, això no hauria de ser un mèrit, però ens va dir que els atacs a Catalunya no serien gratuïts, i de que caminem per una transició nacional, encara que desprès l’acció de govern no sembla anar per aquest camí. A l’altre costat els deliris de Sanchez Camacho, pels Populars, que ara demana símbols espanyols a la Diada, ja que ha de ser de tots els catalans, definitivament s’ha begut l’enteniment.

El President fa advertències en defensa de les amenaces per la llengua per part espanyola, i parla d’una manca de respecte mai vista, i una modificació unilateral de la Constitució, què es una visió uniformista i excloent d’Espanya, i apart trenca el joc de la transició espanyola, i que afecta a la nostra voluntat de construir un model propi de societat, també es va referir al reforçament del catalanisme que representa l’atac al model de convivència lingüística, i com a recepta insta a actuar amb intel·ligència, i comprometre’s amb Catalunya per una noble causa que marcarà el futur del nostra país. Va demanar compressió per les retallades, i intentar creure en nosaltres mateixos, i va acabar dient que no commemorem una derrota, sinó l’esperit de superació que ens ha mantingut vius com a nació. Per altra banda, la dirigent popular retreu Mas que no apel·li a la pluralitat, i respecte per celebrar la Diada, i reclama que al costat la senyera catalana aparegui en igualtat de condicions la bandera espanyola, i representar la pluralitat catalana, no com els ajuntaments que onegen estelades un dia com avui. Parla de reivindicació simplement com objectiu de superar la crisi i crear riquesa, i de respectar els 33 de 47 diputats catalans que han votat a favor de la reforma de la Constitució a Madrid.

Crec que el discurs del president ha millorat respecte l’anterior, tampoc com deia es un gran mèrit, però això de fer advertències que desprès en el dia a dia es demostra que es fer volar coloms, i que la direcció no es pas aquesta, no es seriós, i així ens va, que la Constitució es uniformista i excloent, tampoc hauria de ser una gran noticia, ho ha estat sempre, des del primer dia, i busca un model amb una llengua, una manera de fer i un objectiu comú, que no admet variacions, per tant amb aquest “cafe para todos” buscar un model propi de societat es una mentida, ja que es impossible, precisament el fals estat de les autonomies s’ha fet bàsicament per l’assimilació definitiva catalana, ja que Euskadi i Navarra, almenys en la part econòmica ho tenen garantit. Pel que fa al futur del nostre país amb el relat de tots els atacs rebuts, primer i sobretot en els països seriosos, hauria de dir clarament cap on vol portar la nau, ja que la transició nacional no vol dir res, més enllà d’una frase que pot voler dir mil coses, ha de decidir si vol plantar cara, veure la impossibilitat d’aquest famós encaix, que encara algú defensa, i anar per l’únic camí viable, o renunciar  i ser una regió autonòmica de segona dins l’estat espanyol, què es el que som ara. Si opta per la primera, les retallades son totalment inadmissibles, si va per la segona endavant, respecte la commemoració de continuar vius com a nació, va molt lligat a les paraules anteriors, si seguim pel camí que ara portem, de nació nomes en quedarà el nom, ja que la nostra identitat senzillament s’haurà esborrat sense remei, te molt mèrit haver arribat fins aquí, però el futur es molt negre  dins l’estat actual. Pel que fa a la Camacho, i la seva pluralitat, a la Diada amb símbols espanyols inclosos, crec que confon pluralitat amb imposició, per entendre’ns es com si els jueus perseguits pel nazisme ho celebressin amb la seva bandera i al costat la nazi com a símbols, i no vull fer un paral·lelisme de les dues situacions, evidentment. Però aquesta senyora hauria de saber que el 1714 aquesta nació va ser conquerida, i va perdre les seves llibertats precisament per la bandera que vol posar en nom de la falsa pluralitat, no ho barregi amb la crisi, aquí commemorem aquells fets, i no les circumstancies econòmiques actuals.  Per últim, els 33 diputats catalans que parla han estat escollits per Catalunya, però els seus interessos no son els ciutadans catalans, ja que pertanyen a dos partits espanyols com son els socialistes i populars, on tant fa que l’escó vingui de Sevilla que de Barcelona, per tant de catalans res, els altres si que tenen el centre de gravetat a Catalunya, i d’aquests son el 100% contraris a la reforma.

En definitiva una barreja entre la típica prudència catalana que no ens porta enlloc, i l’agosarament espanyol, que ja s’atreveix amb tot precisament per la nostra passivitat.

Demà per tot Catalunya es celebraran actes per la Diada, aquella que celebrem per commemorar una derrota que ens ha portat fins aquí, es una festa regulada per llei, com ha recordat el President, i on tots el símbols hi han de ser presents, sembla que a Badalona, i amb el seu alcalde popular, Xavier Garcia Albiol, encara no ho tenen clar, i volen tornar als temps del feixisme, prohibint qualsevol acte de reivindicació nacional, paraula que sembla tampoc li agrada massa, evidentment si es refereix a Catalunya.

Un bon grup d’entitats ja ha optat per fer una diada alternativa, amb l’oposició de l’alcalde, i la bandera espanyola onejant al balcó, aquesta si que sembla li agrada més. El president ja ha recordat que aquesta es una llei aprovada al Parlament, i tanc curosos que sembla volen ser en segons quines lleis, resulta que aquesta no els interessa, una cosa es que sigui el partit més votat a Badalona, i l’altra no respectar les lleis i el sentiment d’un país. Albiol pot pensar i creure el que vulgui, ara bé, no ho pot imposar desvirtuant la nostra diada Nacional, es una raó de simple democràcia, encara que aquesta paraula no li deu semblar massa còmode, De totes maneres aquesta anormalitat no podrà evitar els actes arreu del territori, que culminaran amb la Manifestació unitària “Som una nació, volem estat propi” de Barcelona, on la recent creada Assemblea Nacional hi participarà, encara en procés de formació territorial, i que sembla cridada a ser una eina de la societat civil per fer pressió als nostres representants, us adjunto el manifest:

Benvingudes i Benvinguts

DIADA DE L’ONZE DE SETEMBRE DE 2011

ARA MÉS QUE MAI, INDEPENDÈNCIA

Arribem a l’11 de Setembre de 2011 havent viscut els esdeveniments polítics entorn de l’Estatut d’Autonomia, amb la sentència en marxa del Tribunal Constitucional i les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el model d’escola catalana; i ara amb l’última reforma recentralitzadora que s’ha fet a la Constitució Espanyola constatem, un cop més, que estatuts i constitució de l’Estat Espanyol no ens poden oferir cap projecte de futur als catalans que no sigui més submissió política, més continuació de l’espoliació fiscal, més liquidació dels drets socials, més desocupació i crisi a les llars del nostre País.

L’últim episodi de la Constitució Espanyola ens situa políticament a l’endemà del cop d’estat de Tejero i Armada, quan la monarquia borbònica instaurada pel dictador, va convocar els partits espanyols i va excloure catalans, bascos i gallecs per tal de dissenyar, estrictament entre espanyols, la nova arquitectura política espanyola que regiria des d’aleshores: la LOAPA i altres lleis semblants que han definit els estrets límits de l’autonomisme, tal com la Nova Planta que ens va imposar el primer Borbó ara fa 297 anys.

Però els catalans hem anat abandonant les actituds purament de resistència; ja hem deixat de queixar-nos i de posicionar-nos sempre entorn d’un NO indignat; hem pres la iniciativa i hem passat a mobilitzar-nos i organitzar-nos entorn d’un SÍ a un nou cicle polític clarament orientat cap a la independència. La mobilització del 10 de juliol de l’any passat ja va tenir netament aquest nou to positiu.

Ara ja sabem que, per dignitat de poble i per respecte a la memòria dels nostres avantpassats, no acceptarem de continuar sotmesos ni a l’Estat Espanyol ni a l’Estat Francès per més que ens oferissin engrunes de benestar, facilitats fiscals i alguna participació en el poder polític. Perquè l’entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures. Ara ja sabem que davant les agressions al model d’escola catalana la nostra resposta és ni un pas enrere, ni una sola escola que segregui, divideixi i aïlli els infants per motius de llengua.

També reforça aquest nou cicle tot el procés de referèndum popular sobre la independència que va culminar aquest 10 d’abril d’enguany a Barcelona.

Les consultes populars sobre la independència han estat un formidable exercici de democràcia real participativa que, a més, amb la participació volguda de tots els ciutadans i ciutadanes a partir dels 16 anys, vinguessin d’on vinguessin, han allunyat de la lluita per la independència qualsevol ombra de xenofòbia o d’actituds racistes.

Estem, doncs, en una nova dimensió política caracteritzada per la claredat del plantejament cap a la independència, per un augment de l’autoestima col·lectiva i de les possibilitats organitzatives de la Nació catalana.

Ha quedat clar, en efecte, que no volem cap mena d’estatut ni volem pronunciar-nos per cap mena de constitució espanyola: L’únic referèndum que ens importa i pel qual treballarem és el referèndum d’autodeterminació sobre la independència de la Nació catalana.

Tenim al davant uns reptes enormes:

Tenim el repte de preservar la cohesió social en uns moments de crisi econòmica aguda que està esquerdant el present i el futur del nostre jovent, dels centres de treball i de les famílies treballadores.

Tenim el repte de preservar la integritat del nostre patrimoni lingüístic i cultural, singularment la llengua catalana i el model d’escola catalana en llengua i continguts, que són i han de continuar sent eines bàsiques de cohesió social.

Necessitem dotar-nos d’organitzacions polítiques i socials de tots els Països Catalans compromeses fermament amb la independència, disposades a treballar per un Pacte nacional per l’autodeterminació i a tirar endavant una Assemblea Nacional Catalana

PER LA INDEPENDÈNCIA, PER L’ESTAT PROPI !

LA INDEPENDÈNCIA DEPÈN DE NOSALTRES!

Ahir en Josep Guardiola va rebre la medalla d’honor del  Parlament, no tant sols pels seus èxits esportius indubtables i mai vistos, sinó pels valors que transmet, i la seva manera de fer, un acte emotiu, i on va donar la seva recepta pel país, que no es altra que llevar-se ben d’hora, i sense retrets, posar-se a pencar, reivindicant la cultura de l’esforç tant nostra i tant llunyana molts cops per fer d’aquest país, un país imparable, paraula de Pep.

Efectivament, i amb la humilitat que el caracteritza, ens diu que no vol ser exemple de res, però expressa la passió pel que fa, sense buscar excuses per les derrotes, i intentant sempre millorar amb una gran exigència personal que traspassa en aquest cas als seus jugadors, un to humil, i un agraïment etern a la gran institució a la qual pertany, i que li dona tot el mèrit, fins hi tot el president parla de que el seu moment àlgid es comprovar que hi ha gent tant ferma com en Pep.

Realment, i en aquest cas en l’àmbit esportiu, en Guardiola es un exemple, però no una cosa extraordinària, sinó allò que sempre havíem estat els catalans i el nostre tarannà, gent emprenedora, amb la cultura de l’esforç com a tesi per anar per la vida, i donant el màxim de nosaltres per posar el nostre granet de sorra en fer gran aquest país tant petit, superant les derrotes amb coratge i sense excuses, o sigui assumint les pròpies responsabilitats. Aquesta filosofia no es nova, es nostra, podríem dir que el dia següent de caure derrotats i ser envaïts el 1714, el país amb totes les dificultats, es va aixecar i va començar a treballar mirant cap al futur, de totes maneres les ocupacions no son gratuïtes, i el caràcter de Castella, completament diferent al nostre per força ha anat fent forat, i hem passat a la vida de la subvenció com a model, de fugir de responsabilitats sempre culpant els demes, i un individualisme greu ha afectat molt al col·lectiu, amb el que això suposa de pèrdua d’autoestima com a poble, i acomodament fictici pel que fa a les persones, segurament era inevitable, però arribats al punt on hem anat a parar, recuperar els valors inicials costa molt, però segurament es l’unica via per llaurar un futur diferent, el dia que mentalment ens alliberem dels complexos que ens han anat introduint al llarg dels anys, el dia que defensem el nostre, no buscant arguments inversemblants, tant sols perquè com qualsevol poble del món, simplement es el nostre, i no mostrar vergonya, sinó orgull, el dia que deixem la generació de ni nis enrere o l’anestesia de la societat a base de la cultura de la subvenció, per la cultura d’aquest esforç que sempre ens havia caracteritzat, i sobretot el dia que entenguem que les derrotes o les ofenses no sempre son culpa dels demes, sinó que la majoria de vegades en tenim un alt grau de responsabilitat per acceptar-les i compartir-les, aquell dia, com diu en Pep, serem imparables, i la nostra llibertat passarà de ser un somni a una realitat.

Mentrestant, anem en direcció contraria, buscant mil i un arguments per defensar la nostra llengua, quan simplement es nostra, o retallant el nostre estat del benestar per no denunciar un espoli intolerable que ens emmanilla, o inventar-se pactes impossibles que sabem que no van enlloc, segurament cal dir prou, i els nostres representants com ahir en Mas, no poden lloar tota aquesta gent amb els valors encarnats en Pep Guardiola, sinó que ha de veure que amb les condicions actuals no ens en sortirem, ja que les condicions son tant adverses que fan que els nostres majors cervells no puguin desenvolupar el seu potencial en un territori submís, i amb els recursos hipotecats. Cal donar aquest salt mental, per fer veure que la nostra sortida es molt clara, els nostres avantpassats ho tenien molt clar, i van defensar fins a la mort les arrels del nostre poble, ara no cal arribar a aquests extrems, per sort, si més no en el primer món, la política ha substituït les armes, i esta molt bé que així sigui, i altra cosa es condemnada al fracàs, però com va dir una vegada la Gemma Nierga en un acte a la mort de l’Ernest Lluch, vostès que poden dialogar, faci-ho, i ara caldria repetir-ho, ja que el nostre Parlament te la paraula, i el poder per fer-ho, tant sols cal fer el pas, i oblidar falses esperances que no van enlloc.

Aquesta expressió fa molta gracia o pena, quan surt de la boca dels nostres polítics, que en un atac de coratge, busquen aquest símil per fer veure que no  deixaran fer això o allò. El president Mas l’ha utilitzada per avisar als Populars, que amb el tema de la llengua estant traspassant aquesta línia, i si segueixen per aquest camí no hi haurà res a fer. Aquests amb el seu ideal de l’Espanya uniforme sense fre, el que per ells es una anomalia, o sigui una llengua diferent del castellà, i ho fan abans d’unes eleccions, on el més trist es que això dona vots, i busca problemes allí on francament no n’hi ha cap, crec que tres persones no es un problema per set milions i mig en total, posaria la fusta per mesurar molt més amunt.

El president Mas ha avisat a Mariano Rajoy, que no hi haurà acords a Catalunya, ni a Espanya si continua amb al batalla per la llengua, i més quan governi desprès del 20 de novembre. No vol que es consideri una amenaça, sinó una reflexió pels populars, que considera que atien un conflicte innecessari, i ha convidat a rectificar, creu que Catalunya te la raó jurídica i les competències per fer-les servir, malgrat tot busca aliats pels pressupostos, recordant que els que tant critiquen les males companyies han negat el suport. Per altra banda el grup Ciudadanos, segueix amb la seva única dèria, la fòbia catalana, i vol fer una campanya per denuncia la mentida que segons ells expliquen els nacionalistes de la Diada, i que creuen no es la festa de tots els catalans, per últim Duran i desprès de l’aprovació definitiva al Senat, on per cert els senadors socialistes catalans van tornar a votar en contra de Catalunya sense rubor, ha manifestat que ja n’hi ha prou de solidaritat, i se sent més allunyat que mai d’Espanya, ja que aquesta exclou el catalanisme polític, tot hi advertir que encara no hi ha perill de ruptura.

Realment, l’Estat espanyol sap molt be de la poca credibilitat de les amenaces amb la boca petita dels partits catalans, recordo les línies vermelles que va marcar Esquerra al partit socialista en el tripartit en un moment de treure pit de cara a la galeria, i que desprès van ser traspassades una a una sense vergonya, i sense contestació republicana, ara el President torna a posar a la seva boca la frase, però alhora i tot avisar de la gravetat de l’assumpte segueix buscant als populars com a socis, i amenaça també a Madrid. Realment si hi ha majoria absoluta evidentment no hi haurà res a negociar, ja que la posició dèbil es la seva, i si no n’hi ha, el nacionalisme espanyol ja ha demostrat que quan necessita unitat i més si es contra Catalunya, no te cap problema per aconseguir-la, o sigui amenaces estèrils, i un pacte fiscal que tant sols es un entreteniment per no afrontar el problema, precisament la reforma de la Constitució ja diu clarament que la solidaritat no te límits, i amb això ja esta dit tot. No hi ha raons jurídiques, ni politiques, es molt més simple, el català es la llengua des de fa més de mil anys d’aquest territori, com altres ho son en els seus territoris respectius, i per dret de conquesta ha hagut de compartir protagonisme amb la llengua de l’invasor, quedant sense defensa legal amb un estat que tant sols reconeix una llengua, per tant la discriminació positiva de la immersió lingüística es una eina útil per intentar corregir a l’educació aquest drama cultural i lingüístic, i crec faria be en abandonar la mala companyia d’un partit que tots sabem el que busca, i no es positiu pels catalans, per altra banda els partits del tripartit que tant han criticat tots plegats, haurien de fer un esforç per arribar a un consens, i evitar així aquestes companyies obligades del govern, no es pot critica per criticar. Per altra banda Ciudadanos i la seva paranoia nacional espanyola ara pretén inventar i falsificar la historia per abonar les seves tesis que evidentment a falta d’arguments, els han de crear i demostrant la vergonya aliena que em produeix ser representants en el meu Parlament, ja que el seu deliri nacional esta arribant massa lluny.

En Duran ara se n’adona que la solidaritat te un límit, i que el catalanisme polític no pinta res a la política espanyola, crec que si vols que et respectin, primer has de demostrar dignitat, i valors a defensar amb fermesa, i aquestes no son característiques d’aquest personatge, i la seva devoció per la seva Espanya per sempre, peti qui peti, potser ja n’hi ha prou de parlar de línies, i caldria passar a l’acció més enllà de quatre paraules, què hores d’ara ja no tenen cap valor.

Aquest gris expresident de Catalunya continua amb la seva grisor i cinisme habitual, se’ns dubte el càrrec no el va canviar, va accedir a ell, i en va marxar sense ser conscient de la posició que ocupava, i de la responsabilitat i interessos prioritaris que havia de defensar. Ara un cop fora de la primera línia, continua amb un discurs pobre, ranci i sense arguments, negant una evidència que hores d’ara poca gent dubte, i que les proves no permeten negar.

Efectivament, en una entrevista televisiva ha recomanat a Ernest Maragall que es posi ulleres, ja que aquest va comentar que els 25 diputats a Madrid havien estat invisibles, li ha recordat que tenen noms i cognoms, i que han dut temes de responsabilitat dins el grup socialista al Congrés, i considera adequat que sense grup propi puguin discrepar internament de determinats temes. La veu critica de l’exconseller d’Educació, se suma a altres veus dins aquest partit, i on Montilla ha recordat que gracies a aquests 25 diputats han tornat els papers de Salamanca entre altres coses, i ha revelat que durant la legislatura hi ha hagut un parell de cops on la discrepància s’ha plantejat, però finalment el PSOE ha vingut a les posicions del PSC. De totes maneres Maragall a la seva compte twitter, ja ha contestat sarcàsticament, que anava encarregant 7 milions de lupes per tots els catalans, per tal de veure-ho millor.

Realment, res ha canviat per aquest personatge que passarà com un fosc president català, i que segueix negant les evidències amb un cinisme fora de mida, mai ha estat un president, i no ha deixat de ser un home de partit, concretament del PSOE esclar, per ell Catalunya es secundaria, i el seu partit i per afegit l’estat espanyol els seus objectius. Es permet discrepar sobre la invisibilitat, jo diria inutilitat, dels 25 diputats a Madrid, ens diu que tenen noms i cognoms, evidentment, i passaran a ocupar una llista de traïdors al territori que els ha escollit, i per afegit dels seus votants, mai tants havien servit per tant poc, ens posa com un mèrit els papers de Salamanca, crec que hauria de saber que la Comissió de la dignitat, i altres partits i entitats hi ha tingut molt a veure, en un fet en qualsevol estat democràtic normal, i que em nego a qualificar de mèrit, un retorn de l’espoli per part d’una dictadura militar cap als seus llocs d’origen, i que per vergonya d’aquest estat s’ha hagut de fer gairebé en secret, i encara recordo no s’ha completat, cosa que delata les greus mancances  democràtiques de l’estat espanyol. Per altra banda, li recordaria que han votat contra la oficialitat europea del català, contra el traspàs de la gestió dels aeroports a mans catalanes o contra el pagament del deute espanyol a Catalunya pel fons de compensació, i recentment a favor del control de despesa catalana per part de Madrid, i el no control de la nostra solidaritat, tot això recentment d’una llarga llista de temes sempre contraris als interessos catalans, i a favor del seu únic objectiu, el PSOE i l’estat espanyol, recordo la seva insígnia i futura candidata, la ministra Chacon amb alegria per la retallada del nostre Estatut per part del TC, i en contra de la opinió de la població que l’ha escollit, son una indignitat rere un altre, i formen part junt amb Populars i Ciudadanos la rèmora nacional espanyola del Parlament. Ens diu que han aconseguit que les seves posicions s’imposessin amb la discrepància, es el més absurd que he sentit en molts anys, quan no han estat capaços mai de posar els interessos catalans ni un sol cop per davant de la submissió al seu partit. Per últim, ens diu que vol discrepar sense grup propi en un debat estèril i que ja ningú es creu, ja que n’hi ha discrepat mai, ni han dubtat mai alhora de defensar el que volien defensar, fins hi tot a vegades votant contràriament al que havien fet a Barcelona sense immutar-se. Son una vergonya pels seus votants, i la seva davallada catalana es molt clara, i tant sols l’estratègia mesquina d’Esquerra en el seu moment, els ha donat un protagonisme que no mereixien, i que espero mai més tornin a protagonitzar.

Se’ns dubte unes bones ulleres o com a mínim netejar els vidres, es el que li convé a l’expresident Montilla, per no seguir defensant postures que ja no s’aguanten per enlloc.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia contra la immersió lingüística, esta posant en evidencia la falta total de dignitat de la classe política catalana amb el Govern al capdavant, on hi ha diferents postures i interpretacions, totes amb l’objectiu de fer veure que no passa res, i esperar que les aigües es calmin. El president vol combatre amb fermesa qualsevol atac contra la nostra llengua, mentrestant en Duran no creu convenient fer una insubmissió a la justícia espanyola, la consellera de Justícia afirma que es complirà la sentencia en casos concrets, i la consellera Rigau s’hi juga al càrrec, i ho troba innegociable. Tot un desgavell d’aquells que mai ha afrontat de cara els atacs al moll de l’os de la nostra identitat.

Efectivament, la consellera Bozal fent cas omís del recurs que presentarà la Generalitat, afirma que es complirà la sentencia en els casos concrets que es requereixin, concretament aquestes poques famílies podríem dir inadaptades, i que volen negar una educació als seus fills per la seva paranoia espanyola, la consellera diu que hi ha malentesos amb el tribunal, però el defensa, i que es dona a entendre un canvi de model quan ella no ho veu així, es creu que es un intent d’en Duran per no veure’s afectats a les seves eleccions, les espanyoles em refereixo, aquest diu que s’han d’esgotar totes les vies, i creu que la insubmissió seria una irresponsabilitat del govern, assegura que no es vol menysprear cap idioma, i que el sistema català es perfectament constitucional. Per la seva banda el president afirma que es mantindran fidels i dempeus per la defensa de la nostra identitat, i destaca les ganes del poble català de defensar la seva llengua, i ell mateix s’ofereix com a garantia de fermesa. Finalment la consellera del ram, Irene Rigau, afirma que el curs començarà amb normalitat, i també creu que son tres casos comptats, de totes maneres ha parlat del recurs al tribunal, i que no l’importa el seu càrrec per prendre segons quines mesures.

Realment, quan es porta tants anys nedant i guardant la roba, parlant i traient pit quan era inofensiu i de cara a la galeria, i per darrere anar activant el peix al cove, aconseguint amb una actitud miserable una mica d’aquí i una mica d’allà, amb l’únic neguit de vendre el producte amb un preu molt més elevat del que realment era, tàctica per cert que ha seguit al peu de la lletra el tripartit, nomes cal veure les condicions de les competències aconseguides, de cop i volta amb mesures impopulars com les retallades, intentant amagar la vergonya de l’espoli, i preferir tancar hospitals abans de plantar-se definitivament, i a sobre l’estat ha vist que faci el que faci mai passa res, més enllà de quatre crits que acaben ofegats en el temps, ha decidit retallar l’autonomia per completar aquesta assimilació que tant anhelen. Retallar l’estatut a consciencia deixant l’opinió de la gent en un no res, limitar la nostra capacitat econòmica, i que sigui el màxim de dependent de Madrid, i finalment i era previsible ataquen el nostre be identitari més preuat amb la divisió de la llengua, la negació a demanar que sigui oficial a Europa, i ara amb un torpede al mig de la línia de flotació en forma de la immersió lingüística.  Una colonització complerta, que les nostres institucions com a criatures no saben com reaccionar davant els crits dels més grans, nerviosos i esparverats busquen explicacions que ja no troben, evidentment, i com va quedar demostrat amb la manifestació del 10 J, no escolten al poble, amb això tenen la mateixa falta de respecte que el TC espanyol, i no saben com reaccionar, intents fallits de fermesa apaivagats pels servidors lleials de l’estat minimitzant els danys, i fent veure que tot plegat es fals i que no ens belluguem o prendrem mal, deixant clar que tot es constitucional, com si fos el somni de tothom, tot plegat molt lamentable i que demostra un cop més, on es fa política de primera divisió i on de segona divisió amb ben poques responsabilitats. Ens demanen sortir al carrer, saben en qualsevol cas que es una simple maniobra de distracció, ja que ells seguiran a la seva. Quin país.

No cal fer veure més que no passa res, o intentar dissimular les coses, l’Estat espanyol crescut per la feblesa catalana, i la falta de reacció va collant l’autonomia catalana per completar l’assimilació, i alhora el parlament català amb una majoria de partits nacionalment catalans mira cap un altre costat, tot plegat força lamentable. De totes maneres l’entitat Sobirania i Justícia, organitza unes xerrades amb experts de com seria un cop fet efectiu el nou estat, i veure com tot es posa a lloc per resoldre els dubtes existents, i que a falta d’un bon projecte polític que faci pedagogia es una nova eina útil per respondre les incògnites d’algunes persones.

Efectivament, experts internacionals analitzaran com s’haurà de fer el contracte de separació amb Espanya, amb exemples que ja han succeït. La separació de bens entre Espanya i Catalunya, la fixació de les fronteres, la retirada de l’exèrcit, el futur ingrés a l’ONU, les seleccions esportives pròpies, tot una sèrie de temes que s’hauran d’afrontar, i que cal veure com s’ho han fet altres estats en la mateixa situació. Aquesta entitat esmentada fundada per Agustí Bassols organitzarà la primera “Catalonia’s Self Determination Conference – Bulding a new state”, i es farà a Barcelona el 3 de novembre amb experts, què han vist el procés dels Balcans, els referèndums del Quebec, o el naixement de Kosovo per posar uns exemples. Bàsicament vola anar més enllà, no tant com hi arribarem, sinó l’endemà i com s’organitzarà, cosa que moltes vegades els unionistes amb falsedats, intenten crear una gran confusió, i no poden rebatre amb dades per exemple el dèficit fiscal, fins hi tot estan disposats a viure pitjor que la resta de l’estat espanyol, i tant sols apel·len al discurs identitari que nosaltres ja hem traspassat.

Crec que iniciatives com aquestes son les que ens convenen, el com arribar-hi, i més dins d’una democràcia tant precària com l’espanyola, es bastant clar, que no es pot fer per la via referèndum, ja que no seria legal en l’estat que ara ens trobem, i per tant allà on resideix la sobirania del poble català, es a dir el Parlament te la paraula, i la declaració unilateral, perfectament possible, ja que una majoria nacionalment catalana es una realitat, es la via, que desprès i un cop posats en mans internacionals, es pot validar en un referèndum per la població, però sota la nova legalitat. Aclarit això, l’espanyolisme ranci, sense arguments favorables en dades, tant sols imposa la seva voluntat identitaria sense cap sentit comú, i davant això, i donat que de moment cap partit català sembla interessat en presentar ja unes bases series sobre el tema, anirà molt be per presentar en l’imaginari col·lectiu, però basat en fets reals que ja han succeït com serà l’endemà, i com es poden solucionar tots els entrebancs que sorgiran com ja he esmentat anteriorment, i de passada crear una sèrie d’arguments per contrarestar aquestes mentides desesperades, què venen des de territori espanyol, i de gent més propera com en Duran, i molts d’altres que difícilment defensaran mai la llibertat del poble català, i seguiran buscant mil i una excuses abans d’afrontar la realitat.

En definitiva, i davant els atacs i reaccions de fum d’aquests dies, no be malament iniciatives serioses, per crear un projecte que de moment l’independentisme no ha estat capaç de crear, amb un relat que hauria de guanyar clarament en unes eleccions, però que les misèries personals de moment han impedit.

Els partits nacionalment espanyols del Parlament, es a dir; PSOE-C, PP i Ciudadanos estant molt contents, tenen un altra sentència per esborrar el català per sempre més, enviant la immersió lingüística a la paperera, saben que es bàsica per mantenir la nostra llengua, i per altra banda han votat sense contemplacions per retallar el nostre autogovern, i mantenir l’espoli fiscal pels segles dels segles al Congrès de Madrid. Ara toca que els nostres partits prenguin una decisió, desobediència i  full de ruta cap a l’estat propi, cal recordar que son majoria al Parlament, o assimilació i desaparició de la nostra identitat com a poble per sempre més. Aquest vídeo o pla per la independència que us adjunto, pot ser tant viable com d’altres, però es una oportunitat més, això si els nostres polítics tenen la paraula, que més volen esperar, ells en seran tant responsables com el que més, si no canvien d’actitud.

El President Mas assegura que PP i PSOE passen de Catalunya, ja que han fet la reforma exprés de la Constitució sense ells, i segons ell diu que això vol dir que no ens volen, i que se’ns exclou, i avisa que Catalunya i Espanya estaran cada cop més lluny. Realment per arribar a aquestes conclusions no cal ser una gran llumenera, es una evidència que ja fa temps que la nostra única sortida no es estar més lluny o més aprop, simplement es tallar el cordó que ens uneix, i fer el nostre camí, em pregunto quantes preses de pel haurem d’aguantar més de la nostra classe política abans no fem el pas, com a ciutadà indignat tinc tot el dret a exigir una resposta.

Efectivament, el President ens diu que si les esmenes que evidentment no han estat escoltades no ho son, la distancia emocional cada cop serà més gran entre Catalunya i Espanya, i vol combatre les imposicions centralistes que limitin l’autogovern. Avui ha quedat aprovada la reforma ràpida imposada pels dos grans partits espanyols, i no s’ha aprovat cap esmena presentada, el resultat es que ERC, ICV, N Bai i BNG, han abandonat l’hemicicle, i CIU i PNB han optat per no votar, d’aquesta manera els parlaments territorials no podran fixar el sostre, i no es podrà limitar la solidaritat entre territoris en temps de crisi com aquests, apart la mesa ja no ha admès les que feien referència al dret a l’autodeterminació o la convocatòria de referèndum per qualsevol reforma. Per altra banda el TSJC, considera insuficient les justificacions del departament d’Ensenyament, i insta a que el castellà sigui també llengua vehicular a l’escola aplicant la sentència del Suprem, i la retallada del TC a l’Estatut, i no valora les estadístiques enviades per la Generalitat, què demostraven el nivell de les dues llengües.

Realment un nou pas enrere dins la nostra petitesa dins l’estat espanyol, el que semblava intocable per segons quines coses, ara en quatre dies, i amb els dos partits espanyols alhora, i amb un tema que fins el 2020 no s’aplicarà, però la tramitació ha estat a la búlgara, saltant pels aires qualsevol valor democràtic, si es que n’hi havia algun, i enviant un missatge ben clar a la resta de forces, en forma de que son una pura decoració, encara alguns demanen coalicions i representacions en un parlament on hi sobrem, les esmenes per l’autodeterminació, un dret reconegut per l’ONU, però que evidentment règims com l’espanyol no en volen ni sentir parlar, a més i aplicant aquesta imposició sense vergonya, i aprofitant la crisi, han destruït el sistema de caixes català, han deixat en un no res un estatut nou de trinca, i que diuen es el màxim, i ara tenen, si no el tenien ja, el control total de les nostres finances, un espoli sense límits, i una despesa sempre controlada, no pels que l’han d’executar, cosa lògica, sinó des de Madrid. Fa gracia, o més aviat pena, sentir al portaveu català del govern, animant a la gent ha sortir al carrer per la diada, el mateix que ens va instar a posar el CAT a les matricules, quan realment es prohibit, i al que recordaria que la famosa manifestació del 10 J que tant es posen a la boca, a la pràctica i vistos els fets ha estat invisible i inservible, ja que la classe política ha seguit la seva ruta ignorant el missatge, i ara ens volen un altre cop al carrer per una nova ofensa espanyola. Potser ja n’hi ha prou, els ciutadans estem cansats de sortir al carrer, perquè desprès els que han d’executar els nostres missatges en facin cas omís, que no ho sap el nostre paper dins l’Estat, que esperaven, ara resulta que veuen que la seva mentida sobre el pacte fiscal ja no s’aguanta per enlloc, i hauran d’inventar una nova excusa per seguir venen fum, per altra banda el següent serà la fi de l’immersió lingüística com ara la coneixem, i la llengua castellana, recordo l’unica que reconeix l’estat com oficial serà obligatòria, i afeblirà més la nostra per decret.

Pregunto al govern, president, i classe política en general, que més ha de passar per  encarar el tema directament, no ens traspassin la responsabilitat a la ciutadania, aquesta ja ha dit moltes vegades al carrer que vol, son vostès els nostres representants que ens han de defensar, i escoltar la població per fer-ho possible, si no si veuen capaços, ho diuen  i ja esta, però no facin més mal al país que no s’ho mereix.

Aquests dies estem vivint una sèrie de capítols, què donen idea de la democràcia que tenim, i de les preocupacions delirants del nacionalisme ranci espanyol. A Melilla es guardona a protagonistes que com a mèrit son les seves relacions estretes amb la dictadura militar franquista, i Ciudadanos ha encetat una ofensiva contra els Ajuntaments que no compleixen amb la llei de banderes, apart critica la inscripció a la cursa de la Mercè, ja que a l’apartat  de país es pot clicar Catalunya, tot un pecat mortal.

Com deia, el govern de Melilla encapçalat pels populars es un autèntic nostàlgic del franquisme, i no es molesta a dissimular-ho gens ni mica, la ciutat es plena de records, inclòs una estàtua del dictador que segueix en peu com si d’un heroi es tractés. Ara s’ha condecorat un exconseller, per haver assistit en comissió de serveis a l’ultima execució del regim sanguinari, concretament la d’en Salvador Puig Antich, això es el que ha merescut una medalla d’or de la ciutat, increïble, però cert. Per altra banda, i davant els ajuntaments catalans que no hissen la bandera espanyola, el grup de Ciudadanos vol fer complir la llei, i lamenten que s’utilitzin els edificis públics per fomentar confrontació o promoure ideologia, i demana al delegat del govern que posi les coses al seu lloc. D’altra banda aquesta formació junt amb els populars, han posat el crit al cel, ja que el formulari d’inscripció de la Cursa de la Mercè hi ha moltes dades a emplenar, i entre elles el país on hi ha les opcions destacades d’Espanya, Catalunya i Andorra, apart de la resta d’estats mundials, i titllen a Trias de primer alcalde independentista, i parlen d’imposició, i viure fora de la realitat.

El cas de Melilla es tot un símbol de la fràgil democràcia espanyola, una ciutat que encara honra un dictador sanguinari i cruel com si fos un heroi mundial, i que condecora gent amb l’únic mèrit de ser còmplice d’un assassinat vil i sàdic com el de Puig Antich, que veu com la seva memòria, i de retruc la seva família  encara rep escarni i mofa de la mort injusta i criminal del seu fill. Francament es deplorable que la famosa llei de partits que tant apressa va actuar contra l’esquerra abertzale, ara no actuí contra els populars, i el govern de Melilla per anar contra qualsevol valor democràtic, i donar premi als assassins com si tal cosa, es com si a un poble d’Alemanya un botxí d’un camp de concentració rebés una medalla davant els familiars de les seves víctimes, seria un horror i una cosa impensable, i malauradament el regim podrit espanyol permet aquest tipus de coses. En un altra ordre de coses, Ciudadanos que quan qualsevol tema identitari passa a primer pla en la política catalana, ràpidament treu el discurs de que el que importa es la crisi, i no coses que no van enlloc, ara resulta que s’aboca en els temes identitaris i simbòlics, però ara els espanyols, que es veu que si van davant la crisi, i malbarata esforços amb consistoris que nomes tenen la senyera a la seva façana, i es fan els ofesos, i fins hi tot diuen que criden a la confrontació, quan nomes ells han vist aquest problema, i per tant creen una batalla que no existeix, no anomenen edificis com les casernes de la Guàrdia Civil que nomes tenen la bandera espanyola, llavors la cosa canvia i ho troben adequat, la xenofòbia te aquestes coses, la imposició per la força dels seus objectius, arribant a la ridiculesa del formulari de la cursa barcelonina, on es pot triar Catalunya com a país, aquest es el seu gran problema, el que se’ns dubte provocarà una hecatombe mundial de grans proporcions, crec que han de veure el context, que no es un document oficial, i que han de respectar els sentiments de tots, no nomes els seus, i que segons les enquestes son minoritaris, potser ja n’hi ha prou d’aquest partidet ultra, que tants sols li preocupa que Catalunya no aixequi el cap ni culturalment, ni  territorialment, costi el que costi.