Ulisses20

Bétera, el camp de túria

L’escola per endavant.

1
Publicat el 4 de juny de 2011

Demà pugem a l’Espluga. De nou, a celebrar un encontre amb un grapat d’escoles més, d’arreu dels Països Catalans. Com cada any, la fundació Lluís Carulla lliura els premis Baldiri Reixac, un reconeixement sincer i valent a l’escola, potser l’única organització que ho fa, en aquest país, reconèixer l’escola i el treball ingent de mestres i xiquets. Aquella festa de reconeixement sempre és un goig, trobar-nos amb mestres amics, amb escoles que han merescut el reconeixement unànim, pel treball, pel compromís, per l’educació.
 
Pers als valencians és ben important, el premi, i l’encontre. Avui mateix, segons que explica Vilaweb, en la Trobada de la Marina baixa, l’alcalde el pp de Relleu ha prohibit de llegir un manifest en favor de l’escola. Sembla impossible, sembla una exageràció, una mentida, sembla la dictadura feixista i assessina de Franco: una paranoia, un malson, un impossible en el segle XXI. Però no ho és. N’hi ha alcaldes que prefereixen de prohibir, perquè segueixen els seus presidents, en Camps mateix, que ha prohibit que els valencians puguem veure la TV3. Sembla el seu conseller d’educació, en Font de Mora, que vol prohibir les línies en valencià a l’escola. Com la mateix televisió valenciana, que prohibeix que ningú que no siga del PP puga explicar què passa a València, realment. 

-Què no ha de fer un alcalde d’un poble menut, de tres mil habitants, si no és imitar els seus caps i prohibir que es puga llegir un manifest en favor de l’escola. En favor  de la llengua, en favor de l’educació…

Com és d’important, per als valencians, aquest encontre de l’Espluga, els premis Baldiri, el reconeixement a l’escola. Allà ens hi trobarem com a casa, perquè serem a casa, realment, sense sentir-nos amenaçats, prohibits, multats… per aquesta vergonya de polítics que patim, els valencians.

Per molts anys els Baldiri Reixac i la fundació Lluís Carulla. En favor de l’escola i del coneixement.

El 94% de l’escola concertada.

0
Publicat el 3 de juny de 2011

A València, el 94% de l’escola concertada es nega a introduir el valencià com a llengua vehicular. Solament el 6%, i la majoria són cooperatives d’ensenyament, compleixen els requisits de la Llei d’ús i ensenyament, gairebé trenta anys després. Amb la impunitat que els ha permés una legislació molt laxa i flexible, per a la dreta i per a l’església, la majoria d’escoles privades i concertades han fet la col a la llengua i al país. I mai no han tingut problemes, per això. Per tota aqueixa gent, el valencià no existeix. València és extremadura o sevilla o cuenca, tant se val. Una part més d’espana, sense identitat, ni història, ni cultura diferenciades. Per aqueixa gent, supose, barcelona tampoc no és sinó una província més, del seu mapa geogràfic i mental particular. 
Per molts polítics catalans, i  per la majoria de mitjans públics i privats, aquesta amenaça contra l’escola i contra la llengua del valencians, que també és la llengua dels catalans, ha passat desapercebuda. No els ha interessat gairebé gens. Com tantes altres coses, dels valencians, que no els han interessat gens. Fa tants anys que passa, tot plegat, aquest desinterés pel sud, que fins i tot un atac tan directe passa de puntetes, més enllà de Vinaròs. Com ha passat de puntetes la denúncia i la multa contra Acció Cultural, contra els escriptors valencians i els seus llibres, contra les editorials valencianes, contra el teatre, la música, el cinema… Gairebé tots aquests atacs passen de puntetes, al nord, com si no els interesés gens ni miqueta. Com si no els afectés directament.
– Ja s’ho faran, els valencians –deuen pensar.

Ahir, en canvi, era des de la SER, la radio aquella, que un catedràtic de renom atacava directament les tVs autonòmiques, i concretament TV3. L’Àngels no deia res, potser que no podia, o no volia, no ho sé. Atacaven les televisions autonòmiques per la despesa que signifiquen, i deia aquests paraules: amb una televisió espanola pública tan bona, no necessitem cap més tv pública.

-Recollons! Tot aquest discurs em sona. I l’atac a TV3 que va començar per València, per això ens han multat a milers de valencians (recorde que encara no tenim suficients diners per pagar) va estenent-se i apuntant a la mateixa diana. Ara des de la SER. 
L’escola, la llengua, la televisió, la societat civil, la cultura, els actors, els músics… no deixaran res. I em sembla que tenim un president al nord fluix de cames i de més coses. Bocamoll, i poqueta cosa més.

La darrera aportació del Conseller: ‘n’hi haurà tres tipus d’assignatures, aquelles que es faran en la llengua corresponent, és a dir, valencià en valencià, castellà en castellà, anglés en anglés. Les que es faran en la llengua que mane la conselleria… Font de Mora va dir que n’hi ha matèries com la matemàtica, que es fan millor en castellà (!)

-Per favor, doneu-li la conselleria al cavall i albardeu aquest homenic en una sínia de merda.

En fred, el 33 ens eixiria a compte.

1
Publicat el 2 de juny de 2011

El trenta-tres és un número que, de bon principi fins i tot ens podria convenir. Si és que fóra una proporció real, la tercera part, la tercera part de 100, però també la tercera part de la resta de coses. Imaginem que el conseller d’educació valencià, Font de Mora, demanés el compliment d’aquesta proporcionalitat a tothom i a tot arreu. 
– el 33% de valencià al seu govern mateix.
– el 33% de valencià a l’alcaldessa de valencià, Rita Barberà.
– el 33% de valencià a Levante i a Las Provincias.
– a les televisions públiques i privades, a totes sense excepció.
– a la resta de publicacions informatives, del cor, del motor, passatemps…
– el 33% als cinemes (a totes les sales de València, amics)
– a totes les farmàcies, ja ens agradaria que fóra d’obligat compliment que el 33% de medicaments foren explicats en valencià. 
– el 33% de notaries, amb tota aquella documentació tan ufanosa com estèril
– als registres de la propietat, als jutjats, als despatxos d’advocats… a la hisenda, a les casernes…
– el 33% de valencià a l’església antivalenciana i parafeixista que patim.
– als clubs, als bars, als restaurants de cartes tan literàries…
– a les ràdios públiques i privades…
– als mercats, als rètols comercials, a la guàrdia civil, a l’altra guàrdia…
– el 33% en les instruccions dels electrodomèstics, en la publicitat dels grans centres comercials… 
– en les secretaries dels ajuntaments, als jutjats de pau i als de guerra… als sacs de fertilitzants del camp, a cal dentista, amb aquelles revistetes tan putamare seleccionades… als tallers mecànics i a la venda i compravenda de cotxes nous o d’ocasió.
– a leroy merlin, a bricodepot, a mediamark, a decatlon, a pryca, continente, al campo, lidel, aldi, i tota la mandanga de centres amb noms propis tan valencianots…
– demanem-ho tot, al 33% que no eixirem perdent.

Si encara ens tindrà a compte, tot plegat, si no és perquè sabem què significa el seu percentatge ridícul, senyor Font de Mora, conseller interí, una mentida més, en favor de l’única llengua que vostés voldrien que es conservés a València, malgrat tot.  
Entre vostés, el PP, i els altres, el PSOE, hem aconseguit d’escolaritzar el 30% d’alumnes en valencià. Malgrat vostés i els seus partits, sempre a la contra de la llengua i dels valencians. Després de 25 anys de llei. A aquest pas, caldrien cinquanta anys més per aconseguir de valencianitzar l’escola plenament. I encara quedaria el TC, les normes i decrets en favor dels que s’hi neguen, i tot l’obscurantisme d’anys i panys de fer-nos la col i la vida impossible. 

Final de la suma? El que vosté realment pretén, senyor home, és eliminar aquest reducte de resistència que ha guanyat a pols i amb molt d’esforç EscolaValenciana, malgrat vostés, el trenta-dos per cent de valencians tenen garantida una formació desacomplexada i digna, capaç d’afrontar el repte de les llengües i el coneixement.

Fins i tot això els torba, a vostés, mecaguen la pena negra. Com molt bé han calculat i decidit, a l’enemic ni aigua. I és això que han de considerar en el seu partit. Que tants milers de valencians que fan l’ensenyamnet en valencià, en els programes d’immersió, tants milers de xiqutes i de mestres, i de famílies que hi confien en un sistema que dóna molts fruits, són els seus enemics. 

– el model d’intel·ligència gallec pa la nostra escola?
-Ca, home… I si l’albardem, abans d’interinar-lo completament?

Consellers en canvi d’intel·ligència.

3
Publicat el 1 de juny de 2011

– Consellers x cavalls (2)

No sé si la universitat no ha respost amb la
contundència necessària. No ho sé, si n’ha dit res. Per exemple si ha dit:
albardeu els profetes, els messies, els rucs d’ofici i de voluntat. No ho sé,
que ha dit la universitat, el rector en nom de la institució que
representa el saber i el coneixement més elevat. Perquè en nom de la ciència,
de l’estudi i de la investigació, els models d’immersió són els més eficaços en
l’ensenyament de llengües. Són, també, els models de major respecte, de millor formació
integral, perquè atenen la diversitat i la singularitat d’identitats, entre més
potencialitats. L’absurd d’aquesta decisió i d’aquesta política és que, fiins i tot la
mateixa conselleria valenciana, en té, d’estudis propis que avalen aquests
models com a garants del domini d’ambdues llengües oficials, que preparen millor
per al domini d’altres llengües. Sobretot molt millor que els models monolingües.

Doncs, si els polítics mateix saben que aquests són els millors models, per què s’enderien a eliminar-los? Potser és que ara toca carregar-se l’escola, per neteja cultural. Una neteja premeditada que Europa hauria de vigilar atenta, per si s’incorre en persecució i criminalitat.

De primer, els valencians vam perdre l’oportunitat dels músics i els actors als nostres mitjans. Canal 9 els té vetats. Ja no exigim qualitat, o dignitat professional, no, ens queixem per les prohibicions, la manca de llibertat de premsa, la negació d’allò que els convé, la intolerància i la manca de respecte.
Després van prohibir directament alguns mitjans, com ara TV3, el 33, el 3/24… Els únics canals de televisió que podíem veure en la llengua dels valencians. Després van atacar directament i econòmica associacions culturals, com ara Acció
Cultural i, de retop, els Casals Jaume I. Ara toca el torn de l’escola, d’escolavalenciana concretament, que els atacs dels
polítics no són simplement per allò que decideixen democràticament, després
d’haver sigut elegits.

La decisió de posar persones poc preparades en càrrecs
de molta responsabilitat és un atac a la societat i a la
democràcia mateix. Perquè els pemet de prendre decisions sense el consens o la intel·ligència
mínima. La decisió de canviar un model educatiu de la nit al matí sense
consultar l’escola, la universitat, els mestres, sense els estudis i la preparació
necessària, no és agosarament o precipitació, és perdre els papers i tornar als
estils d’una dictadura platanera. Els expèriments sense
els mínims per garantir resultats i eficàcia, i un model educatiu suficient, són
suïcides.

Els experiments en educació, senyor Conseller,
ens aboquen a fracassar amb estrèpit davant el món, davant Europa i, pitjor
encara, davant els nostres xiquets i joves. Deixar tanta responsabilitat
educativa en mans de polítics d’opereta, més preocupats dels interessos de
partit, o de la insubstància ètica, ens posa en l’ull de la riota i la burla.

Al remat, aquests polítics no són hereus de
Plató o Aristòtil, ni deixebles avançats de Darwin o Leonardo… Ni són científics capaços d’ordenar la matemàtica o la ciència, home, ni s’estimen l’escola ni els
fills ni l’etica mínima. Són els Narcisos del segle XXI, hereus de l’ètica
fonamentada en ells mateix, en Terra mítica, automòbils de luxe, esdeveniments faraònics o dispendis superflus, adoradors de papes i sants d’última generació: pecadors als quals l’església de Vuitton, Gucci, o Rolex  ja els orienta la penitència.
Qualsevol home, o dona, amb carència total d’escrúpols pot arribar a ser conseller. Això és precisament el que ens passa, als valencians.