Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Puntal dels llops-castellet de Bernabé.

L’última sortida del mes passat va ser la pujada al Puntal dels llops des de la rotonda del pi i fer una volta per la part de baix del turò fins a arribar al poblat ibèric del castellet de Bernabé, per tornar a la rotonda del pi per la carretera d’Alcubles. L’esmorzar va ser a dalt del mirador del puntal, com sempre acompanyat de la bota de vi. Des de dalt es pot vore una bona vista del camp de Llíria i Casinos.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Alfons XIII, segons Harpo Marx

Els meus personatges favorits eren el rei Alfons d’Espanya i el seu chamberlain de l’himne. El rei Alfons tenia tan mala oïda que no podia distingir un pas-doble de l’Obertura de Guillem Tell. Per això viatjava amb un ajudant especial que l’única feina que tenia consistia en avisar al rei amb una senyal quan sonava l’himne nacional espanyol, i així Alfons sabera quan saludar. Ser chamberlain de l’himne d’un rei era la millor feina de que havia tingut notícia……
Harpo parla! de Harpo Marx (pàgina 343) 

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Humor marxista IV

 Així descriu Harpo Marx a un xofer francès:

La cafetera tenia dues velocitats, quan la conduïa Guy: tota velocitat o aturada total, sense cap matís entre una i l’altra. Malgrat tot, mai va tenir cap accident, i no perquè fos prudent, sinò perquè els vianants i els altres conductors si que ho eren. Quan el sentien venir, es llevaven del mig. Podien escoltar-lo venir perquè Guy semblava creure que el clàxon era un accelerador addicional. El accelerador pròpiament dit no era prou. Per mantenir la velocitat màxima, premia el gas fins al fons i estrenyia contínuament el clàxon, inclòs quan baixava per un camí rural completament buit. Els ramats, les cabres i els ases d’un quants quilòmetres al voltant miraven des de dalt dels turons quan escoltaven el tut tuuuuuut de la vella cafetera.

Harpo parla!, de harpo Marx (pàgina 317)

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Humor marxista III

Uns acudits marxistes (dels germans Marx, és clar)

– Un escriptor a un altre: Endevina quin gran escriptor fa anys avui.
– L’altre respon: tu, no?
– i el primer respon: calent, calent,…..William Shakespeare.

– Un pintor diu: No teniu ni idea del difícil que és vendre un quadre.
– L’acompanyant replica:  per què no treus el marc? et donarè l’adreça d’uns fabricants de tendes de campanya.

– Un escriptor a un altre: que pot haver res més estrany que una primera edició d’una obra meva?
– L’altre respon: sí, un segona edició.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari