Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

De final en final. Visca el Barça

Publicat el 27 d'abril de 2011 per vicent montesinos
El dimecres passat vàrem anar a Mestalla molt il·lusionats a vore la final de la copa del borbò. El resultat ja és conegut per tothom: bon joc del barça i anti-futbol del Madriz. Des de la part alta del Mestalla (quin camp més dolent, ja no el recordava i m’havia acostumat al Camp Nou), es veia molt clar l’única jugada que va fer el Madrid: patada a seguir d’Iker Casillas (ni l’Athletic de Clemente abusava tant del patadon p’alante). Aquest plantejament et pot eixir bé un vegada, però no sempre. Per sort aquest dimecres, farà uns minuts el futbol bònic ha tornat a guanyar, gràcies a Leo Messi, i Afellay, i l’arbitre que finalment ha expulsat al destroyer de Pepe.
Acudit: ahir el cambrer del Corsari, a Sant Feliu de Guíxols em pregunta: saps com es diu “bandeja” en català, i li conteste: safata, no?. Ell respon, no, Copa del rei.
Em pregunte que pensarà la gent del R. Madrid si s’ha de tragar aquest tipus de joc cada diumenge, quin avorriment!

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Port Lligat

Publicat el 20 d'abril de 2011 per vicent montesinos
Abans, quan era un habitant més de l’Empordà, l’estiu per mi començava a setmana santa i a la mínima cap a l’aigua, amb neopré, sense neopré, o sense res. Un any l’estrena va ser a Port Lligat, al Cap de Creus, on l’aigua no està molt calenteta precisament i encara bufava un suau ventet del nord.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Tsasiki

Publicat el 19 d'abril de 2011 per vicent montesinos
Arribem a l’illa d’Eubea i la primera sorpresa és que la colònia escocesa de l’illa ens invita a sopar. Menjar grec per tots els costats, Tsasiki a tots els plats, aquesta salsa que es fa a base de cogombre, iogurt grec i all (crec recordar, fa anys que no la prepare). Una gran vetllada, parlada majorment en anglès, idioma que tinc oxidat des de l’entrada del euro. Hi ha parts de Grècia on la verdura i la fruita encara sap a verdura i fruita. Ara, els mateixos grecs s’encarregaran de perdre tot el bo que conserven. La sensació que tens quan condueixes per les carreteres gregues i passes uns dies en pobles menuts, és la de retrocedir a l’Ejpanya dels anys 40 o 50.

Publicat dins de menjar i beure | Deixa un comentari

Girona: temps de flors.

Publicat el 18 d'abril de 2011 per vicent montesinos
Al mes de maig es cel·lebra a Girona l’exposició Temps de flors. Val la pena anar, no nomès per les construccions florals que pots veure sinò perquè pots entrar i veure cases i llocs de Girona que normalment no estan oberts al públic. La recomanació és anar entre setmana, el cap de setmana està molt massificat i fas moltes cues. Si passejar per Girona i perdre’s pels seus carrers val la pena, aquesta setmana de les flors és una altra cosa que també és recomanable fer alguna vegada.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Cocodrilo Dundee fent el ridícul.

Publicat el 18 d'abril de 2011 per vicent montesinos
Quan no estàs als llocs critiques molt les tonteries que fan els turistes. Però quan et trobes entre ells no et pots aguantar i fas les mateixes tonteries (sempre dins d’uns límits). Una de les coses més ridícules són les fotos, però hi han vegades que, quan estàs allà no et pot resistir i caus en la temptació. Ací fent de Paul Hogan amb un pobre cocodril. Sort que els pares no eren a prop.

Publicat dins de racons | Deixa un comentari

Harpo al país dels soviets

Publicat el 16 d'abril de 2011 per vicent montesinos

Harpo al país del
soviets.

 

Harpo
Marx visita la Unió Soviètica fent una gira teatral com a gest
d’amistat després que el president F.D. Rosevelt reconeguès l’estat
soviètic. El primer incident ja el té a la frontera ruso-polonesa
ja que en el tren li havien donat rubles en efectiu, cosa que era
il·legal, només es podien aconseguir a Moscú o al mercat negre. Tota
la guarnició mobilitzada i més quan regirant les maletes troben
ganivets, disfresses, pistoles i diferents eines que usava al seu
espectacle.

A
l’arribar a Moscú, en l’estació del tren li està esperant la
camarada Malekinov (Melacrino segon Harpo), que li farà de guia en
la seva estància a la Unió Soviètica. En realitat era una espia
per controlar la seva estada i que no veiès res no observable, com
Harpo descobrirà més endavant.

Passejant
per Moscú Harpo conta: “ Jo volia explorar alguns carrerons
laterals, però la meva guia m’obligava a anar en línia recta per
una ruta estreta i recta……..A vegades podia veure, per un
carrerò, el que ella no volia que vera. Darrere els edificis de
pedra del carrer Tverkya, als dos costats, la més completa misèria:
cases de veïns desfetes, finestres sense vidres cobertes amb fustes,
paper i mantes, i enfront dels edificis, munts de runes i fustes que
cremaven sobre la neu.”

I així, durant tot el capítol XVIII del llibre Harpo, parla!, va
descrivint la seva estància al país del soviets, amb anecdòtes
sucoses de com funcionava el que ja era un dictadura comunista, sota
el règim de Stalin.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Harpo i Hitler

Publicat el 15 d'abril de 2011 per vicent montesinos
Jo havia planejat prendrem amb calma el viatge fins a Moscú des de la meva arribada a Hamburg, donar un volta per Alemanya i fer turisme. Però no va poder ser. En Hamburg vaig veure l’espectacle més aterrador i depriment que mai haja vist: una filera de tendes amb l’estrella de David i la paraula “Jude” pintada al damunt, i dins, darrere dels mostradors semi-buits, persones anorreades, recollides en si mateix com si no saberen què els havien colpejat ni d’on arribaria el colp següent. Hitler tan sols portava sis mesos al poder i el seu boicot ja estava funcionant. No havia tornat a tenir tan clara la conciència de ser jueu, des del meu bar mitzvah. Era la primera vegada des de que tenia el xarampió que em trobava massa malalt per menjar alguna cosa.
Vaig travessar Alemanya el més ràpid que vaig poder.

Harpo parla! pàgina 396

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart

Publicat el 15 d'abril de 2011 per vicent montesinos
Ermerinda, Vicenta, Ermerinda, Bàrbara i Regina, aquests són els noms de les protagonistes d’aquesta novel·la que ha escrit l’escriptora de Bètera, Raquel Ricart. Aquestes i moltes dones i homes més, que viuen la seva vida quotidíana i normaleta a un poble prop de València al llarg del segle XX (Bètera?). M’agradat molt, sobretot la manera de contar la història amb molts salts temporals, sense respectar la linealitat del temps i sobretot, perquè de les vides normals de la gent del poble fa una mot bònica història que es llegeix molt bé.
Un premi merescut, almenys en la meva modesta opinió de lector.

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Ruta botànica per Alcubles

Publicat el 15 d'abril de 2011 per vicent montesinos
L’eixida d’aquest mes d’abril és una ruta botànica per les muntanyes d’Alcubles. Eixim del poble per la part de la cooperativa i enfilem cap a la muntanya per un barranc que ens porta al lloc on esmorzar. Un abeurador conegut com el chariz. Després pugem cap a dalt de la muntanya i  baixem al poble per la zona on es troba la cueva sabuquera, entrant a Alcubles per l’ermita de santa Barbara.
Aquest cap de setmana es feia una fira de la Serrania i després de dinar fèrem un visita a la fira i les defenses i refugi de l’aeròdrom que hi havia al poble durant la guerra civil. Un dels pilots que va volar per la zona era el fill del president de la república, Romulo Negrín.
Que no falte el vi i una samarreta per recordar al sr. Camps que l’Ebre és un riu que porta aigua al mar que serveix per alimentar la pesca de la zona de Vinaròs, Benicarlò,…

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari