ALBERT CORTES MONSERRAT

Com era previsible, la proposició de llei d’independència presentada per Solidaritat, va ser rebutjada amb el vot favorable a les esmenes a la totalitat del tripartit espanyolista de la cambra (PP, PSOE-C i Ciudadanos), i sobretot a les abstencions de CIU i ICV.  De totes maneres els arguments inconsistents dels partidaris del NO, les excuses de mal pagador convergent, i sobretot com gran valor positiu, que per primer cop en seu parlamentaria el debat de l’Estat Propi fos el protagonista, se’ns dubte es un pas més cap a l’objectiu, i que permet extreure unes conclusions per fer els següents passos ja definitius.

El clam ciutadà cada cop més creixent, i arribant a més capes de la societat, nomes te la resposta espanyola, que com Zapatero tracta amb menyspreu la consulta de diumenge a Barcelona, fruit del seu tarannà amb clares mancances democràtiques. Els vots negatius tant sols van arribar a 49 de 135, i format per aquell bloc de tres partits abans esmentat, es una primera dada positiva. Montserrat Tura per part socialista va plantejar que Catalunya necessita avançar  modificant el marc legal, i que ningú ha de quedar exclòs d’aquest debat, crec que es la constatació clara que aquesta doble anima que tant es deia en aquest partit, ha desaparegut, i de catalanisme tant sols en queda el territori on fa la seva activitat, Tura sap perfectament que cap independència es farà modificant la llei imposada per l’Estat dominant, ja que aquest defensarà els seus interessos, i no en te cap necessitat de canviar, es una evidència molt clara, que els estat de dret no son per sempre, sinó que se’n poden crear de nous, i que en el debat de la independència no es vol excloure ningú, però caldria recordar que els líders del seu partit, han defensat no deixar a la ciutadania expressar la seva opinió a les consultes, amb actituds antidemocràtiques amb traves constants, com les que hem vist a Barcelona, i on la justícia posteriorment ha donat la raó als organitzadors de la consulta en la seva petició per exemple d’urnes per realitzar-les.  Per Ciudadanos, directament ha dit que la proposta es il·legal i anticonstitucional, fins hi tot ha arribat a dir delictiu, es el mateix de sempre un partit com aquest, simplement no respecta les normes més elementals de la democràcia, i consagra un llibre sagrat que esta per damunt de la població pels segles dels segles, i amb uns drets prohibits per decret llei. En el torn Popular, i amb llengua castellana integrament, cosa que els hauria de fer veure les seves posicions en el Congrés espanyol, i la tolerància que aquí exhibim, parlen de la majoria de ciutadans son catalans i espanyols, i que el que demana la llei ho ha de decidir tota Espanya, i ha dut tota la sèrie de topics catastrofistes sobre la creació d’un possible estat propi. En definitiva cap argument de pes, i tant sols la vella retòrica antidemocràtica de sempre, i previsions que no es sustenten en cap base solida, amb la cirereta de que una independència d’un territori l’ha de decidir l’Estat del qual forma part, en coneixen algun cas al món, jo crec que no, fins hi tot un nen petit ho podria entendre.

Per l’abstenció d’Iniciativa amb l’excusa federalista, crec que cada dia queda més clar que es una quimera, ja que l’altra part no esta interessada en el tema, i apart es absurd voler unir-te un cop lliure amb el motiu dels teus mals com a poble, es una opció que es va esmorteint fins a la seva desaparició. La clau va estar amb CIU, que un cop més va mostra la seva cara ambigua, i va demostrar que el seu dret a decidir te uns límits molt clars, i ni amb tots els oferiments per modificar la llei va canviar una posició ja decidida fa temps, amb l’excusa del pacte fiscal, que es la seva coartada per estirar un any més la nostra dependència, un cop frustrada veurem que ens diuen i quin pla tenen, apart de retallar-nos l’estat del benestar fins al límit.

Unes paraules per Solidaritat, que ha portat el tema al Parlament amb una emotiva intervenció de Toni Strubell en la seva defensa, i que ha posicionat els partits, i ha de seguir fent de veueta de la consciencia al govern actual, amb el però, d’evitar escenes com la sentada dels tres diputats a la Ciutadella o personatges frikis com Jimi Jump en la seva concentració, que no fan cap be a la seriositat del projecte, que no es pot permetre cap relliscada, i entendre que el més important es aquest objectiu tant ambició,s i ells estan cridats a jugar un paper important, que ha de deixar en segon pla notorietats personals o de partit.

La partida segueix, i la pressió no es pot aturar fins a la victòria final.

Disposats a veure avui com el partit del govern deixa que el tripartit espanyolista eviti que el debat sobre la llei per la independència arribi al Parlament, trobem dos fets, que constaten l’època indigne que viu el nostre país, amb una creu de Sant Jordi que anirà al coll d’en Duran i Lleida, en una devaluació més d’aquest premi, que ha perdut qualsevol tipus de credibilitat i prestigi.  També trobem que l’Ajuntament de Barcelona, no ha contemplat cap retallada per les subvencions a la Fira d’Abril, amb un clar exemple de les intencions del govern socialista de l’alcalde Hereu.

El premi de la Creu de Sant Jordi, es una distinció que atorga la Generalitat, i que com diu la seva definició, distingeix a les persones naturals o jurídiques que pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat, o en el pla cívic i cultural.  En aquest cas el govern ha donat a conèixer les distincions d’aquesta edició, i sembla per rebaixar tensions, i en una decisió singular s’ha premiat als 9 primers eurodiputats catalans, entre els quals hi figura Duran i Lleida, que ho va ser del 1986 al 1987, i que curiosament no va ser escollit per sufragi electoral, sinó que ho va ser per l’acta d’adhesió  a la CEE de l’Estat Espanyol, que establia que fins la celebració de les primeres eleccions hi hagués 60 delegats triats de forma proporcional entre els diputats i senadors de cada partit.  Pel que fa a la Feria d’Abril, l’Ajuntament de Barcelona li concedeix doble subvenció, i no li retalla ni un euro, cosa que si ha succeït amb la majoria de subvencions per associacions i actes, parlem d’uns 85 mil euros, i un altra partida encoberta atorgada pel districte de Sant Martí per valor de 12 mil euros per finançar el muntatge de veles de dues associacions andaluses del districte, i presents a l’esmentada Fira, on tot funcional pel sistema d’exclusives que son controlats per la FECAC, tot i l’evident aprofitament de l’espai, i diners públics  que tornaran a veure la llum a l’espai del Fòrum de les cultures amb aquesta manca d’ètica del consistori.

La devaluació  de les Creus de Sant Jordi, suposo que escandalitzaria el mateix drac, personatges sinistres i feixistes com Joan Antoni Samaranch o l’escriptora Ana Maria Matute signant del ”Manifiesto por la lengua común”, son dos exemple clars dels molts que podríem trobar d’aquest desprestigi, i vergonya en que s’han convertit, ara hi afegim en Duran i Lleida, que dir que ha prestat serveis per defensar la nostra identitat, seria de riure per no plorar, l’excusa d’aquest grup d’eurodiputats, un fet inèdit com a criteri per escollir els guardonats tampoc s’aguanta, ja que ell ni tant sols va ser escollit per votació ciutadana, i va estar un any interí com a representant espanyol a l’eurocambra, la resta de la seva trajectòria es de sobres coneguda, i amb tot el respecte per els seus posicionaments han estat variats, però sempre amb menyspreu i burla, i actuant com un fre per les aspiracions catalanes, i la defensa de la seva identitat, la qual sempre ha volgut mantenir sota la identitat espanyola, com ha quedat molt clar en els últims esdeveniments amb les consultes, i els seus raonaments de la defensa d’un estat confederal sense passar per ser un estat primer, i un ferm defensor dels interessos espanyols per davant de tot, es un pagament més dels equilibris d’aquest govern, però de cap manera mereix aquesta distinció, ni cap altre que tingui a veure amb la defensa dels nostres interessos o de la nostra identitat com a poble, una vergonya més per anotar a l’agenda, i que reflecteix la misèria on vivim.

En el tema de la Fira d’Abril, veiem perfectament el tarannà, i els interessos del govern socialista a l’Ajuntament barceloní, on la crisi i les retallades no afecten la FECAC i la seva fira, i on el vot predominant socialista passa per davant dels interessos comuns, i el sentit comú més elemental, per acabar-ho d’adobar se’ns amaga una segona subvenció que fa arribar gairebé el regal prop dels 100 mil euros, una xifra que amb els temps que corren, es totalment escandalosa per una associació que hauria de patir les retallades com totes, i que amb aquesta barreja de falta d’ètica i espanyolisme ranci del PSOE-C, ens vol fer passar gat per llebre, cal una neteja a fons del consistori, i un relleu amb aquesta rèmora que ja fa 30 anys que governa a la capital catalana, i sempre amb els mateixos objectius.

En definitiva, dos fets que ens diuen clarament a quina època vivim, i l’urgència d’un estat propi amb una regeneració democràtica a fons per damunt de tot.

El baròmetre de Comunicació i la Cultura, un dels més potents del sector, ha preguntat per primer cop sobre el vot en un referèndum d’Independència,  i ha tornat a certificar que hi ha una majoria per l’Estat Propi, que des del bàndol polític sembla es vol menysprear, i on veiem les últimes hores espectacles lamentables, com la sortida de to d’en Duran revelant el vot de la Vicepresidenta Ortega, segons paraules textuals perquè li dona la gana, o el portaveu del govern Francesc Homs, expressant el famós ara no toca, quan es tracta de la independència, amb l’excusa de la divisió del país.

El Baròmetre esmentat, molt més fiable que altres que han publicat diversos mitjans, i amb una mostra amplia de més de 5 mil persones, certifica els anhels i les possibilitats per l’estat propi, amb un 34 % favorable i un 30% contrari, un 9% per l’abstenció, i un 23% que no contesta, a partir d’aquestes dades 2,1 milions de persones votaria SI, i 1’8 milions NO. De totes maneres si no tenim en compte els que no contesten, el resultat seria d’un 53,3 favorable i un 46,7 contrari, si repartim aquest percentatge ignorat les dades serien similars. En el cas més negatiu i improbable que el 23% fos negatiu, els favorables serien un mínim d’un 40%. Els partidaris del SI son percentualment majoritaris a SI,  ERC i CIU, encara que en trobem en tots els partits.  Per cert en el terreny polític el defensor de la submissió pels segles dels segles Duran, veient les novetats que es van produint perd els nervis amb facilitat, i davant la desobediència d’Ortega anant a votar, i amb una falta d’ètica total, ha esbombat el sentit del seu vot, sense que la protagonista hagi badat boca, i segueix defensant aquest estat confederal tret de la manega, i amb la peculiaritat  que es veu que amb aquesta opció no cal que siguem estat primer. Per la seva banda Homs, diu que ara no toca independència, davant la votació de dimecres al Parlamen,t i que el seu objectiu es el pacte fiscal, i esgrimeix el programa convergent per certificar-ho, i no vol dividir la societat per la meitat per justificar amb mediocritat la seva posició en el debat.

Les evidències es van acumulant pels partidaris de l’estat propi, i aquesta nova enquesta amb una mostra més amplia, i una pregunta directe certifica que el SI te totes les possibilitats de guanyar en un referèndum d’autodeterminació oficial, i amb una tendència amb augment, la realitat va sortint a la llum, i aviat no es podrà amagar aquest clam de la societat que va despertant, i dient prou a aquesta situació absurda de continuar lligats a un vaixell, que nomes ens vol i ens porta al fons del mar. Les consultes han marcat un camí, i el perill més gran precisament es que la classe política es posi al mig, i ho acabi viciant tot amb els seus interessos miserables. Precisament l’evolució de les coses sembla haver fet entrar nervis als defensors de no moure res, i continuar aquest suïcidi com a poble com si d’una secta religiosa que de tant en tant sorgeix es tractés. En Duran ja no sap com aturar l’escomesa utilitzant el vocabulari del Mestre Puyal, i amb una falta d’ètica i responsabilitat alarmant, filtra el sentit del vot d’altra gent que encara no ha dit res, i esta en el seu dret de resguardar la seva privacitat, la rebel·lió a bord del vaixell d’Unió contra el comandament amb ma de ferro d’en Duran es de difícil pair, i aquest absoluta bajanada treta de la manega, de ser un estat confederal sense el pas previ de ser un estat, i sense el consentiment de l’altra part que evidentment no es vol confederar amb ningú, perquè ja es un estat es lamentable, i d’una vegada per totes hauria de posar aquest personatge en el lloc marginal que li tocaria en el món polític. Pel que fa Homs, agafa el relleu de Pujol, i ara que el segon ha fet el salt, i ha obert els ulls, recupera la seva frase màgica per fer oblidar el tema, i entona aquest cant amb mil i una excuses de mal pagador, si ara no toca, ens hauria de dir quan toca, si es que ens toca alguna vegada. El programa convergent ens parla del dret a decidir sense límits, però sembla que el límit el tenen molt clar,  i volen equiparar un pacte entre dos a una decisió ferma i individual, no anem bé per aquest camí, respecte la famosa divisió, es curiós veure com es valida sense tocar res, i en la situació actual, però a l’inrevés es una hecatombe. Segurament demà molts en el Parlament hauran de baixar la cara de vergonya al prémer el botó, i ser un fre pel clam cada cop més majoritari d’aquest país.

La capital catalana ha culminat el procés de les consultes populars amb una nota molt alta, i amb una lliçó magistral de la democràcia vista per tots els observadors internacionals, i que ha deixat en evidència tots aquests personatges i partits, que simplement son contraris a la pròpia democràcia, i que s’han vist desbordats per la falta d’arguments. Per part de CIU, Oriol Pujol ens diu que sovint els temps de la política i els moviments socials no coincideixen, però ha assegurat prendre bona nota, podrem veure aquest mateix dimecres al Parlament si la tinta era ferma o s’ha esborrat en el temps.

Aquest 21% de participació, fent miques el trist 12% de la Diagonal, amb un cost pel contribuent espectacular, més de 3 milions contra 80 mil euros, i un volum de vots que superaria el bipartit actual obtingut a l’Ajuntament de Barcelona entre PSOE-C i ICV, per posar un exemple.  En global més de 880 mil vots entre totes les poblacions consultades, i amb més d’un 90% de vot favorable a l’estat propi, i ha culminat el fenomen des de setembre del 2009 a Arenys de Munt fins a Barcelona. Les declaracions no s’han fet esperar, i mentrestant els de sempre segueixen desqualificant el que hores d’ara ja es podria considerar un insult a la població, i d’altres com Oriol Pujol que van votar ahir pel si, i que ens parla d’aquestes falses coincidències abans esmentades, que el seu partit apostarà pel dret a decidir en l’àmbit del pacte fiscal, dient que el país demostra que no te límits, i que els partits politics potser van un o dos passos per darrere de la societat civil, d’altra banda justifica les diferencies amb la votació del dimecres en seu parlamentaria per aquests temps que ens comentava, i la petició de retirada per inoportuna.

Un pas més cap a la llibertat, i la normalitat democràtica expressat per la societat civil catalana, contrasta amb la misèria que habita en el nostre Parlament, on uns mostren tota la seva fúria contra el que no els interessa, demostrant la seva poca qualitat per exercir un càrrec públic en un país democràtic, on fins hi tot unes eleccions peruanes, amb tot el respecte per aquest estat, son millor tractades que una consulta de la nostra pròpia ciutadania. Oriol Pujol constata les diferents velocitats politiques i civils, ara bé, això no es excusa per seguir mirant cap un altre costat, prendre nota, vol dir analitzar la realitat, i aquesta es tossuda, i els vol empènyer a abandonar la seva covardia i donar el pas, altrament no seran dignes de representar aquesta mateixa societat, no es pot desviar el tema amb excuses impossibles com el pacte fiscal, mort abans de començar, aquest dret a decidir sense límits que ha esmentat més d’un cop el President, cal exercir-lo per fer-se creïble, i crec que 800 mil persones unides per un objectiu, son una massa prou gran per veure que el consens que tant reclamen, amb unes condicions oficials, i el suport dels organismes pertinents serien moltes més, i pocs dubtes deixarien, apart tenen la idea que tots aquests SI, també ho serien pel pacte fiscal, i crec que precisament aquests o una bona part no volen o volem cap tipus de pacte fiscal, volem gestionar els nostres recursos sense cap condicionant, es a dir un estat, que 300 anys ja son prou pèrdua de temps, com per voluntàriament augmentar-la.  Aquesta setmana es votaran les esmenes a la totalitat presentades pel tripartit espanyolista en el Parlament, i ja han començat les repliques i contra repliques entre els possibles partidaris del vot favorable, que si no es el moment, que si ho volem acabar tot de cop,que si es una derrota segura, el tema de la cohesió, i mentrestant aquest bàndol espanyol format per tres partits, i que en aquestes qüestions ho tenen molt clar, gaudint de l’espectacle. Caldria dir que sigui quin sigui el full de ruta del govern caldria explicar-lo, jo almenys em nego en rodo a fer sacrificis i retallades, validant l’espoli i principal problema econòmic amb normalitat, caldrien explicacions i a més convincents, diuen que no es pot acabar la feina de cop, i jo preguntaria perquè, ja que cada dia que passa perdem diners i oportunitats que ja no tornaran, de totes maneres, la clau de la derrota es de CIU, i els hi caldria recordar que dimecres no es vota la independència per dijous, es vota les esmenes a la totalitat, que en cas de ser tombades, la llei seguirà el seu curs per ser portada al plenari més endavant.  Un cop més els interessos partidistes fan que ni tant sols volen diàleg del que no els interessa o els hi pot fer nosa, caldria dir que es deuen al poble, i aquest mereix explicacions, i treball a favor dels nostres interessos, i no a favor de les misèries de cada partit, que al final acaben afavorint els de sempre, aprenguin la lliçó de les consultes, i escoltin el que vol la gent, estem parlant de més d’un 90% dels votants.  Tots plegats posem per uns instants els interessos col·lectius per davant dels personals, i fem que la política es posi a l’alçada de la societat civil, en cas contrari,  no ens ho perdonarem mai, i les futures generacions tampoc.

En el dia d’avui es celebra una festa de la democràcia, i en particular del futur de Catalunya, i on els polítics com es  preceptiu aprofiten la feina de la societat civil per les seves particulars campanyes, que un cop passat l’esdeveniment poden prendre mil posicions diferents, com podrem veure dimecres que be al Parlament, i en particular amb la formació que ara governa a la Generalitat, ara bé, hi ha una sèrie de personatges que senzillament amb la seva fòbia a la Consulta, han demostrat el seu autèntic tarannà antidemocràtic, i mereixerien que la societat reacciones, per apartar-los per sempre més de qualsevol càrrec escollit per la ciutadania, ja que independentment dels seus posicionaments politics, tots legítims, el que no es pot fer es negar la democràcia participativa, i aquests i molts d’altres si no ho estaven ja, han quedat perfectament retratats.

Efectivament, no es podia evitar, la gran majoria del govern, i alts càrrecs convergents, algun dirigents d’Unió com la Joana Ortega, desobeint al gran guru del dependentisme anomenat Duran i Lleida, han sortit a la foto amb la papereta de la Consulta, ara caldria veure el sentit del seu vot dimecres, on per coherència, i segons el signe del vot d’avui, l’haurien de mantenir, sinó pensarem que quan no es vinculant es vota d’una manera, i quan es oficial d’un altre, i això seria una presa de pel majúscula. De totes maneres trobem una sèrie de personatges que no han anat a votar, i que han dit coses molt greus o almenys a mi m’ho semblen en una democràcia occidental, en primer lloc l’alcalde barceloní, el socialista Jordi Hereu, que hem vist avui mateix com han cedit el Palau Sant Jordi per instal·lar urnes per les eleccions peruanes, i en canvi han posat tots els pals a les rodes i traves que han pogut, per una consulta de casa nostra, defineix molt bé el personatge, i el partit que representa, ens consideren ciutadans de segona que no tenim el dret de dir la nostra mai. Expressa respecte per la ciutadania, però diu que no representa els interessos de la majoria de barcelonins, ho qualifica d’oportunisme polític, i critica Trias del que diu tornarà a entregar l’Ajuntament al PP, aquest personatge com sap que no interessa  a una majoria dels barcelonins el futur del seu país, i de les futures generacions, i del seu estat del benestar, crec i no voldria ser agosarat que els interessa més que com fer la Diagonal per posar el cas, com pot dir aquestes bajanades, i per argumentar les seves misèries ho barreja amb un hipotètic matrimoni CIU i PP al consistori, que si així fos quin problema i veu, fins ara ha estat al poder el seu partit que nacionalment representa el mateix o pitjor que els populars, per tant prou de demagògia, a Catalunya formen part del mateix bloc, i la seva actitud no es de respecte, sinó de fòbia i autodí contra Catalunya, i els seus drets, més enllà dels que ells han decidit atorgar-nos de per vida amb la seva sagrada Constitució.

En la mateixa direcció, Albert Rivera de Ciudadanos recomanava als ciutadans que es prenen seriosament la democràcia no votar, ja que no ho convocaven les institucions democràtiques que ens representen a tots, i respecten les regles del joc, sense dreceres, i sense voler aixecar noves fronteres. Realment si algú queda invalidat per representar res en qualsevol territori democràtic es aquest personatge, suposo que a Suïssa per ell deu ser una festa major constant, ja que les consultes de tot tipus i colors son a l’ordre del dia, però esclar, el seu concepte democràtic es que la gent no pugui expressar la opinió de res, i sobretot unes regles que estan per davant dels interessos de la ciutadania, tota una declaració d’intencions, i caldria dir-li que no es volen fer noves fronteres, sinó enderrocar aquest mur que ens empresona actualment per ser lliures, i decidir per nosaltres mateixos, cosa que realment li deu semblar gravíssim en el seu partit de fireta.

Per completar el tripartit, Alberto Fernandez pels populars, diu que no va a votar per no legitimar l’estratègia de l’independentisme, treu la cantarella de que l’important es sortir de la crisi. Un altre ultra que suposo seguint el seu criteri, a les properes municipals tampoc votarà per no legitimar alguns partits que s’hi presenten, i no deuen ser del seu agrat, ell no ha de legitimar res, la ciutadania te la paraula, i ha donat el vist i plau, i la majoria guanya, això es una democràcia, i no el que ens vol vendre el representant d’aquest partit xenòfob contra els interessos catalans anomenat Partit Popular, amb un president d’honor que ja ho diu tot del seu tarannà democràtic.

Per últim La Falange, ha intentat boicotejar la consulta amb diversos actes, i demostra el tipus de democràcia espanyola, on el partit del règim sagnant de la dictadura pot actuar amb total impunitat

 En definitiva, la democràcia son les consultes, i aquestes rèmores representen tot allò que precisament una democràcia no pot validar.

Barcelona, com a capital catalana te una gran responsabilitat i demà tancara el cicle d’aquest fenomen de les consultes populars per la independència.  Des del 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt fins demà i deixant pel mig més de 550 municipis catalans, que han demostrat que la societat civil esta un pas per davant de la poruca classe política, i un exemple vist amb sorpresa per tota Europa i maleit des de l’Estat espanyol i per alguns partits polítics catalans que han posat totes les traves possibles i fins hi tot alguns que han posat en evidencia les seves mancances democràtiques.  Barcelona te la paraula i la festa de la democràcia i llibertat catalana ha de seguir.

No votis from Barcelona Decideix on Vimeo.

Quan tant sols falten dos dies per la històrica consulta a Barcelona sobre el dret a la Independència, organitzada per la societat civil, els mitjans i persones que atempten contra les llibertats de qualsevol poble a decidir el seu futur, i contra els elements més basics de qualsevol democràcia, esgoten els últims i cínics cartutxos, la portada del Periodico es tot un exemple ranci i repulsiu d’aquesta Espanya antidemocràtica, i persones com Duran i Lleida, segueix aprofundint les seves pròpies contradiccions, que no poden amagar el seu sentiment en contra del dret a decidir del seu poble, al qual li nega aquest dret elemental.

Amb el titular “Així no” ben gran i galdós, el Periodico ens ofereix una mostra del seu tarannà, i els seus objectius contraris a qualsevol llibertat individual i col·lectiva, amb un periodisme que no passaria el coto democràtic en qualsevol estat normal. Titlla les consultes de propagandístiques, i una cortina de fum que banalitzen la independència mitjançant urnes mòbils i censos arbitraris.  Ens ofereix un dur editorial, on critica la suma del president de la Generalitat o l’expresident Pujol, per haver exercit el seu dret a vot i no usar els mecanismes per promoure l’autodeterminació. Diu que no hi ha res de dolent en votar, però les bones intencions no amaguen el caràcter de propaganda, i posa l’exemple dels quatre mesos de vot anticipat per pujar una participació que ha minvat a cada onada de consultes. Els politics abans esmentats, i altres contribueixen a  prestigiar la consulta davant la ciutadania, i acaba dient que la declaració unilateral d’independència no te lloc a la Constitució, però si amb altres formules i procediments per canviar l’estatus, i deixa indemne de critica la farsa de consulta a la Diagonal per desprestigiar l’actual. En Duran,  amb l’aniversari de l’assassinat a mans franquistes de Carrasco i Formiguera, ens diu que hi ha persones que nomes miren un passatge de la seva vida, el que cridava Visca Catalunya lliure, i que interpreten que la llibertat catalana només es pot resoldre a traves d’un únic camí, i segueix apuntant que no es pot dividir el país, i esmenta el doctor Carles Cardó, que deia que enfortir el valor de la nació esta per sobre de l’Estat, tot i no esmenta que també deia que la independència no es demana, es proclama, i es defensa, lògicament aquesta part l’amaga.

Aquest pamflet socialista i del espanyolisme ranci que pregonen, anomenat El Periodico, ha fet un intent desesperat de perjudicar una consulta ciutadana que evidentment no desitgen, ja no per la consulta, però si pel tema, un tema que voldrien mort i enterrat, i que per la seva sorpresa cada cop entre la societat civil emergeix amb força, i més gent desperta de la seva letargia amb més desinhibició, aquest així no es significatiu del seus desitjos no satisfets, i per argumentar-ho, descarreguen tot una sèrie de mentides i demagògies que no s’aguanten per enlloc, diuen que son propagandístiques, home mirat per aquest costat, qualsevol consulta fa propaganda de la qüestió que pregunta, i genera elements de reflexió per expressar la opinió individual, es normal, critiquen les urnes mòbils, que jo sàpiga una urna es una urna fixa o mòbil, i en tot cas podrien preguntar a molts consistoris que han posat mil i una traves per deixar els seus locals municipals pagats amb els nostres impostos, per fer més còmode la consulta, oi Sr. Hereu o Sr. Ballesteros per posar dos exemples socialistes a Barcelona o Tarragona, critica el temps del vot anticipat i el cens, crec que donades les condicions precàries de la consulta a nivell econòmic, el vot anticipat es normal per intentar arribar a més gent, donat el veto de moltes institucions, i pel que fa al cens, el mateix es va utilitzar per exemple per la farsa de consulta de la Diagonal amb 3 milions de pressupost públic, i amb anomalies democràtiques i organitzatives de tot tipus, que naturalment no en parlen. Pel que fa a la declaració unilateral o qualsevol tipus de independència, evidentment no figura a la Constitució de l’estat dominant, i que no en vol sentir parlar, però aquesta legalitat es pot trencar, com ha passat a totes les creacions de nous estats, i crear una nova legalitat, fins hi tot un nen ho entendria. Pel que fa al nostra amic Duran, diu que la llibertat catalana no nomes es pot entendre per una única via, caldria dir-li que ningú al món quan parlem de territoris, l’entén de cap més manera, no existeix, i ni ell ni ningú l’inventarà hores d’ara, o ets un estat o una simple regió més o menys ben o mal tractada dins un estat, no hi ha més. Respecte que enfortir el valor d’una nació esta per sobre d’un estat, que els hi preguntin a tots els nous estats que s’han anat creant les últimes dècades, i li diran clarament que ara no farien un pas enrere, ja que ser un estat es el màxim punt de fortalesa de que pot gaudir una població, la demagògia buida de contingut d’aquest personatge no te límits, i ja seria hora de posar fil a l’agulla per parar-li els peus.

El President Mas en el seu discurs de balanç dels 100 primers dies de govern, ha fet una crida a que aquesta generació no sigui la més egoista de la historia, i faci els sacrificis que calguin perquè el vaixell català, ara escorat, no bolqui definitivament, i  tot hi no buscar la confrontació amb l’Estat, afegeix que no li fa por. Pel que fa als europarlamentaris, i en un exercici de cinisme de grans dimensions, i com que es veu que la crisi mundial no va amb ells, han votat majoritàriament no rebaixar els seus vols business a classe turista, i així estalviar en bitllets d’avió, tota una declaració d’intencions, i un avis per la població.

El president català demana sacrificis per un millor estat del benestar en el futur, i titlla d’egoista el que no hi estigui disposat, i no deixi triomfar la generositat. Les retallades en sectors tant claus com la salut o els serveis socials segons ell son necessàrie,s i pregunta si estem disposats a viure d’acord amb les nostres possibilitats actuals per no hipotecar els nostres fills. Diu que la Generalitat ha de lluitar pel be comú, i creu amb les nostres possibilitats. Va fer del 10% de retallada als futurs pressupostos el cavall de batalla, i per exemple va demanar imaginació als mestres que hauran de servir a 15 mil nous alumnes amb menys recursos.  Les advertències de complir l’1,3 del PIB per part espanyola, ens diu que no li fa por, i encara que no vulgui la confrontació, no li tremolarà el pols. Per la seva banda, a l’eurocambra menys Oriol Junqueras, Ramon Tremosa, Raül Romeva i Rosa Estaràs, la resta de diputats catalans amb els socialistes i la gran majoria conservadora en ple, no han volgut renunciar els bitllets en classe business, ni altres privilegis per estalviar despeses, fins hi tot diputats com Raimon Obiols, han demanat disculpes pel sentit del seu vot per la xarxa, en un clar exemple de la demagògia d’aquesta classe política, precisament validada per la població, que si pateix les conseqüències de la crisi.

En Mas ens diu egoistes si no volem retallades o sacrificis per la prosperitat de les futures generacions, potser ja n’hi ha prou de cinisme, tothom pot fer sacrificis, però per una causa comuna, i sobretot si fos una responsabilitat exclusivament nostra, i dels nostres recursos, ara be, quan es valida l’espoli espanyol, i precisament per aquesta causa hem de retallar-nos el nostre estat del benestar fins a límits insospitats, ho sento, però ja portem prop de 300 anys fent de falsa solidaritat, i rebent un maltractament com a resposta. Crec que ho pot entendre perfectament, i precisament pensant en els nostres fills volem extirpar aquest tumor, que com una sangonera impedeix el nostre benestar, i hipoteca les futures generacions que es diu estat espanyol, no volem que els mestres hagin de fer servir la imaginació per donar el mateix servei amb menys recursos, sap perfectament que això es impossible, i vull creure que ningú vol que els seus fills se’ls negui les possibilitats, i els mitjans que altres poden tenir amb els nostres recursos, es molt senzill i cal dir prou, i fer un pas endavant, no es de rebut allargar més l’agonia d’un malalt terminal quan ja no hi ha res a fer, de la mateixa manera, condemnar tota una població per aquest servilisme amb falses excuses es totalment immoral. No enganyi més la població, i faci el pas, la ciutadania el seguirà, ningú vol regular-se el cinturó sense calgué, seria força estúpid no ho creu.

Per altra banda, els eurodiputats s’han cobert de gloria, i amb els temps que corren, i els seus sous i dietes moltes falses milionàries, no son capaços de renunciar a uns trists bitllets de vol, per viatges de menys de quatre hores, i estalviar uns costos que per ètica, i de cara a la imatge deteriorada que en te la població serien de calaix, doncs no, gent com Obiols o Vidal Quadras per posar uns exemples, i com un sol home, s’han negat a viure sense aquest privilegi, potser la població hauria de prendre nota de la indignitat que això suposa, i de saber quin tipus de personatges esta votant.

S’acosta podríem dir el moment de la veritat pel moviment de les consultes populars, amb la traca final a Barcelona, i on molts han quedat en evidencia si no ho estaven ja, i ara per ara ja han quedat marcats per les seves greus mancances democràtiques i la seva covardia.  Al cap de tres dies, la proposta de Solidaritat pel procés d’independència arriba al Parlament, i veurem en primer pla les misèries dels partits catalans, i la seva inutilitat per defensar els nostres interessos, de fet aquesta proposició de llei no es patrimoni d’un sol partit, sinó de tots els que volem decidir el nostre futur en llibertat, i defensar el nostre estat del benestar.

Actituds com les del president català, amb aquests problemes de doble personalitat, i gairebé votant furtivament com si un país democràtic no toleres que el seu president exercís el saludable art d’anar a votar, les misèries d’aquest personatge sinistre anomenat Duran, parlant amb to burleta de la ciutadania, i amenaçant amb tots els arguments que lògicament surten de les Espanyes per apaivagar la consciencia maltractada de la població, les exclamacions de les forces espanyolistes encapçalades pel PSOE-C, i dient que el govern ha abandonat la defensa de l’Estatut, i per tant difícilment pot defensar Catalunya, que li ha dit algú a la portaveu Laia Bonet, que l’Estatut ha estat retallat repetidament i ha quedat mort i enterrat, i que ni tant sols s’ha respectat la voluntat de la gent en una votació, per un Tribunal que ha fet la seva feina, i ha deixat aquest darrer intent d’entesa en paper mullat, amb la lògica alegria de la seva cap a Madrid, Carme Chacon, coneix algun territori seriós que tingui estatuts que no respecten ni el criteri del poble, ni les seus de la sobirania popular, com es el Parlament, jo crec que no, però evidentment la seva feina no es aquesta. Tenim el portaveu convergent Jordi Turull, que comença a emparar-se en el programa electoral per justificar el seu impediment a tramitar la llei solidaria, potser li caldria dir que tampoc en deia res d’aprimar el nostre estat del benestar a cop de retallada, i ignorant el problema real en forma d’espoli, i més quan les regles del joc son canviades constantment des de Madrid, demanant austeritat i negant el pagament dels deutes amb Catalunya, i alhora augmentant els sacrificis, amb cartes marcades no es pot jugar.

Personatges com en Roca i Junyent, recordo un dels pares de la Constitució, ens diu que les consultes no son un examen de qualificació de més o menys catalanitat, i ha defensat que Catalunya encara necessita Espanya, i les dificultats d’aconseguir consensos requereix seguir insistint. Un cop més ens vol prendre el pel, la seva poca catalanitat es de sobres coneguda, no cal que ens demostri res més, i caldria que expliques aquesta necessitat que ens maltractin econòmicament i culturalment fins a l’extenuació, i atrevir-se a parlar de consensos i insistir, quan sap perfectament que amb una relació malaltissa com aquesta, mai serà d’igual a igual, sinó des de l’imposició, i seguir insistint es una bogeria sense sentit.. El conseller Homs encara espera que l’executiu espanyol reaccioni, desprès de la negativa de pagar el fons de compensació acordat, en un exercici de cinisme, ja que no en te cap necessitat, i sap que no ho farà, no som estúpids.

La plataforma “Ara si toca”, ha anunciat la ocupació del Parc de la Ciutadella de l’11 al 13 d’abril amb motiu de la votació de la llei d’independència, per pressionar els nostres diputats, dels quals per cert alguns amb l’excusa de la derrota demanen la retirada, quan saben que la derrota nomes hi serà perquè ells volen, veiem com les revoltes al món àrab es succeeixen, i sembla que nosaltres que caminem cap a la desaparició com a poble, ens mantenim impassibles, com diu la plataforma ara si toca.

La Consulta del 10 d’Abril s’acosta, i sembla que amb el vot anticipat ja s’ha recollit prop d’un 12% de votants, cosa que per si sola ja supera l’esperpèntica consulta de la Diagonal, amb un cost molt i molt superior, Herrera, Duran i la Camacho amb diferents versions, justifiquen la seva no participació a la Consulta a base de mentides i preses de pel totalment inadmissibles. Mentrestant, l’execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, ens diu que Catalunya aïllada seria un dels països més rics del món, i nosaltres perdent el temps.

Efectivament, 170 mil barcelonins ja han votat a la Consulta, superant totes les previsions, i sembla que aquesta última onada gegant del procés pot acabar exitosament, trobem al líder d’Iniciativa Joan Herrera que no pensa participar, ja que li falta l’opció federal, i per tant troba la consulta incomplerta, vol un federalisme fort per anar a negociar amb Espanya, i no aquest blanc o negre que la deixa coixa. En Duran, ens diu que Unió no es el sector antiindependentista de Convergència, que les consultes no aporten res positiu, i que Europa mai ens reconeixeria l’estat propi, alhora que dividiria el país, creu que abans hem de ser un sol poble, i que n’hi amb un 55% d’independentistes no n’hi ha prou per una declaració unilateral.  La líder popular ha acusat Mas d’aprofundir en la divisió dels catalans, sent el president menys lleial i amb menys sentit d’estat, ha manifestat que no ens mereixem un president separatista, ja que hauria de saber que els catalans som Espanya. Davant de tanta mediocritat, i certificant diversos estudis ja presentats, el professor d’economia de Harvard, i  havent exercit el càrrec abans esmentat a l´FMI Kenneth Rogoff, ens parla de la viabilitat econòmica de la Catalunya estat com un fet provat, i coincideix amb altres estudis que la posen entre els 10 estats més rics d’Europa, ens parla de l’espoli que patim, i les altres probabilitats de que Espanya acabi demanant rescat financer, que pot arrossegar a Catalunya amb aquest robatori del 10% del seu PIB.

Herrera, es l’exemple d’aquesta mediocritat absoluta, nega la seva participació democràtica en una consulta ciutadana, perquè no hi ha la seva opció, cosa que sap que es mentida, ja que el SI, significa ser un estat propi, cosa essencial per ser un estat o pel federalisme, i anar a negociar-lo a Madrid com proposa, per tant no esta coixa, ens vol vendre que l’opció federal es pot fer sense ser un Estat, i això sap perfectament que no existeix i es inviable, prou  d’enganyar a la gent per amagar les mediocritats personals. En Duran  se li pot aplicar la mateixa recepta, ja que l’opció que ens diu, primer cal ser un estat, i ell no ho vol, i ja frega el deliri quan diu que la consulta no aporta res positiu, caldria preguntar-se per les mancances democràtiques d’aquest personatge, que no considera important l’opinió de la gent, i la farceix de mentides, per acabar dient que les regles que l’Unió Europea va validar per la declaració unilateral per altres estats, no son valides per Catalunya, que ens vol dir que som europeus de segona, o es que la seva xenofòbia no li deixa raonar amb claredat. La Camacho parla del que ens mereixem o no, com si ho hagués de decidir ella, i ens imposa el que som o el que deixem de ser segons el seu criteri, cosa típica de les ments autoritàries, i se’ns dubte que enyoren antics règims més disciplinaris, i on la pluralitat d’idees i les majories, simplement son escapçades a cop d’imposició. Tot això no deixa de ser curiós quan no paren de sortir estudis de tota procedència, i en aquest cas en una autoritat en la matèria, i que ha desenvolupat un càrrec important a l’FMI, i que simplement ens dona la notícia de que estaríem en el top 10 europeu per la riquesa produïda, i que en contrapartida acceptant l’espoli espanyol les nostres possibilitats, i futur es molt negre, res de nou, però una constatació de la indignitat de molts dels nostres polítics, que tants sols busquen excuses per no encarar el tema, i per una gran part de la població que sembla haver perdut aquest senys que en teoria ens caracteritza, i que mai s’hauria de confondre amb covardia.

La presidenta del Parlament Núria de Gispert, ha fet unes declaracions confirmant que no votarà a la consulta del dia 10 per la independència amb un raonament curiós, ja que li costa diferenciar el seu vot personal del càrrec que ocupa, i com aquest últim, creu que no ha d’anar a votar. Per la seva banda Duran, el partidari de l’estat confederal, ens diu que estem tips de pagar, ja que volem ser solidaris, però solidari ho ha de ser tothom, se’ns dubte aquest es el tipus de confederació utòpica que ens vol vendre, veure per creure.

Núria de Gispert, ha aclarit les seves intencions sobre la consulta, i es posa al costat de l’expresident Montilla, i en posició contraria a la resta de presidents del Parlament i de la Generalitat, que excepte Pasqual Maragall, que sempre s’ha mostrat favorable a un referèndum, han votat ja a la Consulta. Ens diu que respecta la posició del President Mas, que ha votat anticipadament, i discretament afirmativament, argumentant que era com a ciutadà, i ella considera que pel seu càrrec no ha d’anar a votar. Per la seva banda, en Duran va assegurar que estem tips de pagar perquè en altres indrets nomes es visqui del subsidi, i posa com exemple els avantatges de la Seguretat Social en altres territoris, criticant als socialistes per signar uns pressupostos que no donen res al fons de competitivitat, i els ha  recordat la seva falta d’ètica i moral per la situació que han portat a Catalunya, tot hi que també ens diu que no es hora de treure el sant cristo gros.

La presidenta del Parlament ha fet un flac favor a la democràcia, i a la dignitat del poble català, i es posa al costat de l’espanyolisme més ranci que representen  la tripleta formada per PSOE-C, PP i Ciudadanos, que han esgrimit els seus arguments xenòfobs per ignorar una consulta ciutadana en nom de la seva falsa democràcia, per altra banda, tot hi el seu càrrec institucional, m’imagino que votarà als propers comicis municipals, o una hipotètica consulta organitzada per seu partit sobre el pacte fiscal, i totes les eleccions que es succeeixin, i no li sentirem cap dubte existencial per fer-ho.  La sobirania del Parlament català, i la segona autoritat del país, abans que res han de donar exemple democràtic, i participar de les consultes que organitza la societat civil amb qualsevol de les alternatives que pot utilitzar, precisament el poble que l’ha escollit com a representant a la cambra, a més, amb aquesta actitud covarda i acomplexada, tant sols constata que el Parlament català es de segona divisió, i poc més que una anècdota folklòrica, ja que la democràcia no ha d’avergonyir, i menys a les persones que han de portar-la com exemple davant la societat. Per altra banda, en Duran ara sembla que denuncia la falsa solidaritat ha que estem sotmesos per l’Estat espanyol, i que es la causa principals de les retallades del nostre estat del benestar, i la que precisament ens resta oportunitats individuals, i com a poble per trobar el camí de sortida a la crisi que patim, i culpa de tots els mals al socialisme català, se li hauria de recordar, que ell i el seu partit, son còmplices del nostre espoli, i precisament ell que no ens ofereix cap alternativa, més que ser un estat per tornar a compartir pis amb el nostre botxí, cosa que denota una esquizofrènia preocupant, i diu que encara no es hora de fer cap pas seriós, la pregunta seria, que si ara no es hora, quan ho serà, menysprea els anhels de llibertat del poble, i prefereix una Catalunya sota mínims però agermanada amb Espanya, que un estat lliure que prengui les seves decisions, i gestioni els seus recursos en benefici dels seus ciutadans. Aquests son els autèntics taps per la llibertat catalana, i els vertaders culpables de la nostra situació, ja que des dels partits espanyols senzillament executen el seu pla contra Catalunya, i ho fan prou be.

Aquesta lliçó segons la Carme Chacon, l’ha donada Zapatero un cop més, al anunciar  la seva no presentació als propers comicis, i segons ella estar molt orgullosa d’haver estat al seu costat, i considera que aquesta retirada serà en pena de tothom. Com a presumpte candidata a la successió, haurà d’accentuar encara més el seu anticatalanisme demostrat aquests últims anys mil i un cops, i que es el viu reflex del que ofereix a la societat catalana el partit que representa, o sigui un enemic més pels nostres interessos, que  es contradiuen amb les declaracions de l’alcalde Hereu, i el seu reconeixement a la tasca d’aquest gran demagog que ara ens abandonarà.

Serà curiós veure el paper denigrant, i intentant dissimular el seu origen d’aquesta candidata a succeir el tro espanyol, i les misèries que anirà escampant per recollir suports i guanya punts, que ja sabem que si es tracta de l’estat espanyol amb l’anticatalanisme et pot suposar una victòria segura.  La candidata apart de lloar la lliçó de coherència, ha acusat als populars que ells tots trien a un, i a l’altra costat un tria a tots, ha declarat el seu orgull de treballar amb Zapatero, ja que ha tornat a anteposar els interessos espanyols per damunt dels personals, i es va mostra afligida com gairebé tothom pel final d’etapa que ja va anunciar des del començament, cosa que demostra un cop més que sap complir la seva paraula, i encara tindrà un any per lluitar contra la crisi.  Per la seva banda el president espanyol aposta per unes primàries, i obligarà als populars a treballar, i no a atacar-lo. Els seus companys de partit com l’alcalde Hereu el defenen, i li atribueixen obres com l’estació de la Sagrera, la nova terminal del Prat o la capitalitat mediterrània per Barcelona, per posar accent amb el seu compromís amb Catalunya.  Per la seva banda Mas, diu que no tolerarà que s’enfonsi l’estat del benestar per salvar l’economia espanyola.

Realment, no hi  ha res més miserable que avergonyir-te dels teus orígens, i actuar d’esquena als interessos de les persones que han confiat amb tu per fer-te arribar on ets, aquest es el cas dels votants del PSOE-C que van portar la Chacon a Madrid, on ha tingut temps d’expressar per exemple la seva alegria per la sentencia condemnatòria de l’Estatut entre altre perles, i que constantment ha oblidat els interessos dels catalans per substituir-los, be en el seu cas no ha calgut, ja que sempre ha tingut els mateixos, com son els interessos espanyols. Per acabar de rematar la feina, aquesta ministra del govern espanyol amb un ministeri tant caspós com el de defensa, ara parla de lliçons de coherència del president espanyol, se’ns dubte aquesta paraula associada a Zapatero no poden anar a la mateixa frase, un dels presidents més mentiders, cínics i demagogs de la democràcia espanyola, i al que se li recorden frases celebres com “apoyare el estatuto que salga del Parlamento” o moltes d’altres que tots sabem han quedat en una gran mentida, i que han anat a perjudicar Catalunya com mai. Pel que fa a l’estat espanyol, amagar durant un any la crisi amb mentides que no s’aguantaven per enlloc, es motiu suficient perquè qualsevol estat madur demani el seu cap, però es veu que no ha estat suficient per la població, que veu com la seva ineptitud ara es basa en dur a terme mesures dictades des d’Europa, i cadascuna més greu que l’anterior, i sobretot ignorar per complert les autonomies, i acusar-les del dèficit creat pel govern espanyol, i voler fer-los pagar la festa amb l’espoli de propina, aquesta es la lluita contra la crisi i la paraula que defensa la Chacon, i que si li serveix de consol, no el trobarem a faltar en absolut, com també Hereu, que per exemple no recorda el desastre de Rodalies, ni els incompliments sistemàtics en inversions catalanes propiciats pel seu heroi. De fet Mas ha dit una obvietat que es posar per davant el nostre estat del benestar que l’economia espanyola, una frase que hauria de passar desapercebuda, i que al estar destacada, demostra com s’ha pervertit els nostres valors i la nostra dignitat més essencials.

Aquesta lliçó segons la Carme Chacon, l’ha donada Zapatero un cop més, al anunciar  la seva no presentació als propers comicis, i segons ella estar molt orgullosa d’haver estat al seu costat, i considera que aquesta retirada serà en pena de tothom. Com a presumpte candidata a la successió, haurà d’accentuar encara més el seu anticatalanisme demostrat aquests últims anys mil i un cops, i que es el viu reflex del que ofereix a la societat catalana el partit que representa, o sigui un enemic més pels nostres interessos, que  es contradiuen amb les declaracions de l’alcalde Hereu, i el seu reconeixement a la tasca d’aquest gran demagog que ara ens abandonarà.

Serà curiós veure el paper denigrant, i intentant dissimular el seu origen d’aquesta candidata a succeir el tro espanyol, i les misèries que anirà escampant per recollir suports i guanya punts, que ja sabem que si es tracta de l’estat espanyol amb l’anticatalanisme et pot suposar una victòria segura.  La candidata apart de lloar la lliçó de coherència, ha acusat als populars que ells tots trien a un, i a l’altra costat un tria a tots, ha declarat el seu orgull de treballar amb Zapatero, ja que ha tornat a anteposar els interessos espanyols per damunt dels personals, i es va mostra afligida com gairebé tothom pel final d’etapa que ja va anunciar des del començament, cosa que demostra un cop més que sap complir la seva paraula, i encara tindrà un any per lluitar contra la crisi.  Per la seva banda el president espanyol aposta per unes primàries, i obligarà als populars a treballar, i no a atacar-lo. Els seus companys de partit com l’alcalde Hereu el defenen, i li atribueixen obres com l’estació de la Sagrera, la nova terminal del Prat o la capitalitat mediterrània per Barcelona, per posar accent amb el seu compromís amb Catalunya.  Per la seva banda Mas, diu que no tolerarà que s’enfonsi l’estat del benestar per salvar l’economia espanyola.

Realment, no hi  ha res més miserable que avergonyir-te dels teus orígens, i actuar d’esquena als interessos de les persones que han confiat amb tu per fer-te arribar on ets, aquest es el cas dels votants del PSOE-C que van portar la Chacon a Madrid, on ha tingut temps d’expressar per exemple la seva alegria per la sentencia condemnatòria de l’Estatut entre altre perles, i que constantment ha oblidat els interessos dels catalans per substituir-los, be en el seu cas no ha calgut, ja que sempre ha tingut els mateixos, com son els interessos espanyols. Per acabar de rematar la feina, aquesta ministra del govern espanyol amb un ministeri tant caspós com el de defensa, ara parla de lliçons de coherència del president espanyol, se’ns dubte aquesta paraula associada a Zapatero no poden anar a la mateixa frase, un dels presidents més mentiders, cínics i demagogs de la democràcia espanyola, i al que se li recorden frases celebres com “apoyare el estatuto que salga del Parlamento” o moltes d’altres que tots sabem han quedat en una gran mentida, i que han anat a perjudicar Catalunya com mai. Pel que fa a l’estat espanyol, amagar durant un any la crisi amb mentides que no s’aguantaven per enlloc, es motiu suficient perquè qualsevol estat madur demani el seu cap, però es veu que no ha estat suficient per la població, que veu com la seva ineptitud ara es basa en dur a terme mesures dictades des d’Europa, i cadascuna més greu que l’anterior, i sobretot ignorar per complert les autonomies, i acusar-les del dèficit creat pel govern espanyol, i voler fer-los pagar la festa amb l’espoli de propina, aquesta es la lluita contra la crisi i la paraula que defensa la Chacon, i que si li serveix de consol, no el trobarem a faltar en absolut, com també Hereu, que per exemple no recorda el desastre de Rodalies, ni els incompliments sistemàtics en inversions catalanes propiciats pel seu heroi. De fet Mas ha dit una obvietat que es posar per davant el nostre estat del benestar que l’economia espanyola, una frase que hauria de passar desapercebuda, i que al estar destacada, demostra com s’ha pervertit els nostres valors i la nostra dignitat més essencials.

Després de Jordi Pujol, ara s’ha resolt la incògnita de la posició final del president en l’afer de la Consulta, ho ha fet com a bon català, amagat i nomes falta que demani perdó per exercir el dret de qualsevol ciutadà en un acte purament democràtic i fonamental, davant l’allau de critiques de la caverna socialista i popular, amb la típica divisió de la societat, que es veu que nomes es produeix si es vota a favor de la independència. Per altra banda el gran mentider socialista espanyol, ha anunciat que no tornarà a presentar-se, i tots aquests falsos progres espanyols, hauran de deixar el signe de la cella, i buscar un nou emblema del nou candidat per intentar seguir traient beneficis.

El president va votar anticipadament el dijous, i compleix amb la paraula donada consistent a votar a la consulta, ho va fer a la seu d’Omnium ,i segons ell fet a títol personal, ja que es una consulta organitzada per la societat civil, i no es vinculant.  Per part socialista, la portaveu ha dit que fa al carrer el que es nega a fer en el Parlament, i ha remarcat la incoherència, i ha qualificat com una excusa per tapar les vergonyes, i preguntant-se que opinava en Duran sobre el tema, l’expresident Montilla creu que no ho hauria d’haver fet, ja que representa a tots els ciutadans, per la seva part Duran, ho considera conseqüent, i defensa la seva idea d’estat confederal.  Per Ciudadanos ho qualifica d’irresponsable per participar en un procés de secessió. The Guardian, prestigiós diari europeu, parla de la possibilitat d’autodeterminació com a cosa possible, i Aznar alhora les considera il·legals. A Madrid, el president del govern espanyol ha anunciat el que era un secret a veus, que no es tornarà a presentar.

Bona notícia el gest del president català, que segueix els passos de l’expresident Pujol, i dona una imatge de normalitat democràtica fugint de totes aquestes declaracions de partits, que critiquen una consulta ciutadana, i deixen ben clar els seus dèficits democràtics, la manera escollida i tant privadament es la part negativa, ja que votar sempre es un exemple que com a president hauria de donar a la ciutadania, i no donar la imatge de nen petit fent una malifeta, cosa que encara fa veure els equilibris que hi ha en la seva formació. El representant socialista te raó, en quan la incoherència de votar una cosa al carrer, i d’aquí 15 dies al Parlament no fer el mateix per iniciar el camí de la llibertat, sembla un joc que francament no ens podem permetre, com incoherent es en Duran, i el seu estat confederal, una excusa amb una opció impossible que no depèn de nosaltres, i que ningú te intenció de dur a terme, això no es pot equiparar al procés d’autodeterminació que depèn de la nostra voluntat, i es perfectament viable.  En Montilla diu que el president representa tots els ciutadans, i te raó, se li hauria de recordar que son tots, els que volen un Si a la consulta, un No o en Blanc, ara que li queda clar que un representant democràtic mai pot representar els ciutadans com l’expresident, que neguen el dret a la ciutadania d’exercir un vot, base de tota democràcia, i que no divideix res, ja que sinó mai es podria fer cap votació, i suposo que la dictadura uniforme deu ser el sistema perfecte del dirigent socialista. Per Ciudadanos, evidentment tot procés democràtic serà criticat, ja que les seves mancances en aquest sentit, ens fan preguntar com poden ser vàlids en un sistema d’aquestes característiques, on junt a socialistes i populars, formen  una tripleta, que com Aznar encara considera il·legals les consultes, cosa normal en partits que no arribarien als mínims democràtics exigibles en qualsevol lloc.  Cal destacar que l’espoli es tant aberrant, i la solució tant clara, que fins hi tot des de fora ens diuen el que es evident, potser que fem cas. Pel que fa a Zapatero, el mateix de “aprovaré l’estatut que surti del Parlament” i moltes altres mentides, i sense tenir cap transcendència sobre Catalunya, es un fet que no canvia les coses, ja que tant Populars com el futur candidat socialista, haurien de representar el mateix per nosaltres, i hauríem de mostra la nostra repulsió per aquest espanyolisme ranci que tant mal ens ha fet.

El govern espanyol aplica una teràpia a Catalunya, consistent a carregar de deures i exigències impossibles, donada la situació econòmica catalana, alhora van aplicant mesures que es carreguen a les autonomies, i se sumen a l’espoli econòmic, i per acabar de fer el ple, ara ens neguen els 1350 milions acordats en el sistema de finançament a traves del fons de compensació. La situació es insostenible, i la societat potser cal que comenci a pensar en tancar l’aixeta, i iniciar una vaga fiscal com ja es comença a insinuar per la xarxa, i que donada la covardia política, podria ser el primer pas endavant cap a la llibertat.

El ministeri d’economia espanyol ha comunicat a la Generalitat que no pagarà els diners previstos pel 2011, previstos en el nou sistema de finançament, i a més ha demanat doblar les retallades  per arribar a aquest 1,3 del dèficit, el govern català hauria de retallar el 22 % del pressupost, per acabar-ho d’adobar, si a Catalunya es neguen aquestes exigències impossibles, tampoc hi haurà autorització per admetre deute a llarg termini, una situació desesperada, en uns dies on veiem com l’expresident Pujol ha votat Si a la Consulta de Barcelona, i en Duran ja ha respost que no ho compartia, ja que ell esta amb actiu i ha de tocar de peus a terra, per tant no pot fer propostes utòpiques  o que divideixen la societat. De totes maneres la plantada del govern català que insinua Homs respecte aquest escarni econòmic, ja ha trobat resposta en el PSOE-C, on es troba intolerable inventar problemes on no n’hi ha per justificar unes retallades, i acusar de mentiders al govern català, ja que creu que la única exigència es el límit de dèficit que es demana. Com deia avui en Salvador Cardús, davant dels progressos de l’independentisme, la reacció es molt agressiva, i això vol dir que ens tenen en compte.

Realment, desprès d’aquest autèntic atac a la nostra línia de flotació des de les institucions centrals espanyoles, algú hauria de dir que ja n’hi ha prou de ser cornut i pagar el beure, el que més ha contribuït a que altres territoris vagin endavant amb la contrapartida del seu ofec econòmic, ara no pot pagar la festa, quan precisament aquest endeutament, be donat per haver contribuït d’aquesta manera tant salvatge a la mal anomenada solidaritat, i el govern no pot retallar-nos absolutament tot per validar això, l’autoestima hauria de veure com diu en Cardus, que tanta virulència nomes pot ser interpretada per la por que fa l’avenç de l’independentisme dins la societat, i el convenciment de que es la única via per sortir d’aquest forat negre on ens trobem.  Es totalment indignant i d’un cinisme aberrant, les declaracions del socialisme dissimulant aquests atacs, i justificant que el dèficit a complir ja se sabia, francament els seus votants haurien de prendre nota que ara estan en joc  el seu estat del benestar, i no les falses ideologies que pretenen vendre aquests partits, que precisament mai defendran els nostres interessos. Les reflexions d’en Pujol han estat conseqüents amb el seu vot a la consulta, i la replica d’aquest llast per Catalunya anomenat Duran i Lleida, dient que toca de peus a terra i no vol fer propostes utòpiques, i que divideixen, haurien de ser contestades que precisament perquè toquem de peus a terra no podem seguir compartint un projecte comú que es com un càncer per la nostra societat, i això no divideix, vers al contrari uneix a la gent que vol prosperar, i veure una llum al final del túnel fosc, la divisió nomes esta a la seva ment  contraria a la nostra prosperitat, però sap perfectament que nomes pot vendre aquestes mentides per fer-se pagar els favors que li deu l’estat espanyol.

Ja n’hi ha prou de fer el ridícul, i escoltar personatges que van contra els nostres interessos, perquè no provem de mirar pel nostre benestar, independentment dels nostres interessos, segur que poques divisions trobarem, i això un partit no pot esperar que la societat passi per davant seu, ho ha de liderar i proposar, altrament el més raonable seria posar fi a l’estat de les autonomies, ens evitaríem parodies macabres com aquestes.