(Jordi Lòpez Camps) Estimado monseñor Renzo Fratini, nuncio de Su Santidad. He coincidido con usted en varias ocasiones y alguna vez hemos intercambiado saludos, pero entiendo que no haya retenido mi nombre. En su momento fui director general de Asuntos Religiosos en el gobierno autonómico catalán y no soy indiferente a lo que sucede en
Situat en el sector meridional de l’Horta de València, entre la ciutat de València i l’Albufera. El seu terme municipal és estret amb extensió cap al sud en la seua meitat oriental, característiques que presenten també els termes conveïns. La superfície del terreny és plana, l’únic accident que trenca la monotonia del paisatge
Com que la feina de mestre i professor és molt “feixuga” (i no és cap broma), aquests dies no tinc temps per a quasi res (ja sabeu que la paperassa és fonamental per tal que el sistema educatiu seguisca “viu”). Us deixe algun article interessant: “Xiquets, estudieu” (Salvador Vendrell- Levante-EMV), “En defensa
Algunes amistats sabeu que, a part d’assistir als dos homenatges centrals merescuts a l’home subterrani, com m’ha dit avui de nou, volia poder fer-me una fotografia amb el patriota de l’Alcúdia i fer-li’n alguna. Encara que en aquests dos moments l’havia pogut saludar però no havia trobat la manera de fer que
Dos bons articles: “Autonomía personal y libertad” (Javier Pérez Royo-El País) i“El burro no anda” (Pedro de Silva-Diario de Mallorca).
Podíem llegir fa uns dies un article d’Almudena Grandes sobre aquest frare caputxí a EPS. “La palabra de Gumersindo” n’era el títol. El vaig enllaçar al FCB (facebook) i us en vull fer cinc cèntims. Nascut a Lizarra-Estella l’11 de novembre del 1880 i mort a Iruña-Pamplona l’any 1974, Martín Zubeldía Inda prengué
1. Apagada del consumisme per tal de practicar el consum responsable. No comprar coses supèrflues o innecessàries. Comprar productes respectuosos amb el medi ambient. Adquirir algun producte que provinga del comerç just. 2. Apagada de les paraules fredes, seques o distants, per tal de practicar paraules càlides, acollidores, fraternes, cordials, amables
Josep Miquel Bausset El 29 de novembre, convocats per l´AVL, es reunien preveres i laics compromesos pel valencià a l´Església. I és que, després de 45 anys del Vaticà II, encara no ens podem adreçar normalment a Déu en la nostra llengua. Què se n´ha fet del Llibre del Poble de Déu del P. Riutort,
Situat a la Ribera Alta, entre els riu dels Ulls i la séquia Reial del Xúquer. El terme és pla, amb una altitud mitjana d’uns 30 metres sobre el nivell del mar, està aprofitat en la seua totalitat per l’agricultura, tret d’una xicoteta porció on es troben enclavades les edificacins del poble. La major
Michael Novak, representant del conservadorisme nord-americà, diu; “Gràcies als esforços de les empreses multinacionals, el país (del tercer món) obtindrà: 1) plantes industrials que d’un altre mode mai no s’hi construirien, 2) els productes que aquestes plantes fabricarien, 3) el diner que percebria la seua població en forma de subsidis i salaris, 4) inversions
Estic sorprés davant les coses que em diuen en la propaganda a l’hora d’anar a comprar. Em pregunte si és que jo no entenc bé. Diu així un anunci: “Pague en còmodes terminis” Des de quan un pagament pot ser còmode? un altre diu: “En 3, 4 o 15 minuts vosté estarà en
Ahir, com deia al BUZZZ, no sabia si anar al cinema o quedar-me a casa. Finalment, vaig optar per anar al cinema. Vaig comprar l’entrada per tal de veure “BIUTIFUL”. Com podem llegir a la sinposi és la història d’un home en caiguda lliure. Però serà l’obscuritat la cosa que il.lumine el seu
Extret de Levante-EMV: “Hoy se celebra la festividad del que fue protector del Cap i Casal y su reino hasta 1810. La figura de San Mauro fue venerada en Valencia y su Reino desde 1631 porque salvó de la sequía a la ciudad y sus dominios hasta en cuatro ocasiones. En 1810 y por la
5. La nostra societat està en vies d’envelliment progressiu. És una nota que fa que la immigració siga, en aquests casos, necessària i en altres, útil. En aquesta societat està l’església catòlica, la diocesana, la parroquial. També estan altres religions. En aquesta societat descrita l’església catòlica ha de tenir una pastoral
La societat civil en què vivim i de què formem part creients i no creients es defineix per unes característiques de què participa la major part dels homes i dones que pertanyen a aqueixa societat. Aqueixes notes influeixen en les seues vides de forma més o menys conscient. Les notes o característiques més