L’Església va celebrar el 10 de novembre la festa del papa Sant Lleó el Gran, tot i que a Eslida la celebren el diumenge segon de Pasqua. Sant Lleó va nàixer a finals del segle IV a la regió de la Toscana (Itàlia). Amb una formació que el predisposava a l’oratòria, va ser un home
4. Tot açò cal viure-ho de manera especial en la família Un risc freqüent, a tindre en compte, en la disminució dels afectes és la manca d’atenció. Hui dia vivim amb molta pressa, no tenim temps, vivim bastant estressats. Açò disminueix o incapacita per tal de prestar atenció a l’altre i caure en el compte
Fasting the ninth day of Dhul-Hijjah (Arafah) has a very special merit. ?? ??? ????? ??? ???? ??? ??? : ??? ???? ???? ??? ???? ???? ? ??? ?? ??? ??? ???? ? ??? : [ ???? ????? ??????? ???????? ] ???? ???? Estic seguríssim que molts dels que dejunen no entraran al Paradís,
3. Cal saber donar, però també rebre afectes En moltes ocasions els afectes són un camí ideal per a la resolució dels conflictes en la parella, la família, entre els amics o en el treball. Però cal tenir precaució i com indica la professora Pilar Hoyo: “mai no cal instrumentalitzar l’afecte
2. Els afectes ajuden a créixer com a persones En l’anterior apunt indicava que els necessitem per tal de viure, però a més a més són imprescindibles si volem seguir creixent i madurant. En la mesura en què som capaços de demostrar-li a l’altre els nostres sentiments d’afecte i estima, en
1. Els gestos juguen un paper important en els afectes Els afectes juguen un paper fonamental en la vida de les persones. Són imprescindibles. Sense afectes no podríem viure. És una necessitat primària per a tot ésser humà, com l’aigua, el menjar o l’aire que sense ells seria impossible seguir vivint. Els afectes
Situat a la Foia de Bunyol, entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El terreny és bastant accidentat i els constitueixen xicotetes elevacions i turons. En la meitat nord destaca el turó del Castell, al peu del qual s’estén la població; després de soprepassar la rambla de l’Hortera, el terreny es torna a
Dóna gust l’esponja nova. Neta. Sense cap gota d’aigua. Es pot impregnar de moltes coses: aigua més o menys neta, llet, oli, alcohol, vi… Tot és possible. Som com l’esponja. Clar que si no s’ompli d’aigua, serveix per a molt poc. Nosaltres rebem milers d’idees notícies, opinions… Hi ha vegades que estem tan plens, com
La vinguda del papa Benet a Barcelona pot tenir moltes lectures i moltes interpretacions, segons les opcions personals. En una qüestió sí que tots coincidirem. És en la resposta a aquests interrogants: ha dit res de nou el Papa? Tots els seus missatges –siguin dits en llatí, català o castellà– han aportat res que no
“Cal trobar el lloc de la dona a l’Església. Diumenge es va desaprofitar una ocasió única” Ací teniu la resta de la informació: Arran del debat sobre el paper que van tenir les monges durant la cerimònia de diumenge de dedicació de la Sagrada Família -netejant l’altar i el terra davant de tots els homes
Municipi situat en la part nord-oest de la Vall d’Albaida, en una zona de transició cap a la comarca de la Safor. En la part septentrional penetren les darreres estribacions de la serra del Buscarró, d’on baixa el riu Pinet, amb altituds, com Escollán, amb 484 metres, la Lloma Llarga, amb 463; i el Moyal
Corto, bueno, y de actualidad La abuela le dice a su nieta: Yo, a tu edad, ya trabajaba. Y la nieta le responde:Y yo, a tu edad, estaré todavía trabajando.
Fa un dia penjava un article de Juan G. Bedoya sobre el “laïcisme agressiu” que, segons Benet XVI, vivim a l’estat. I diumenge, quan veia a través de TV3 la retransmissió de la Missa a la Sagrada Família de Barcelona, se’m va caure la cara de vergonya en veure la imatge d’unes religioses
Dissabte podíem llegir que els menors consumeixen Internet i televesió intensament i sense control familiar a El País. Així ens trobem que quatre de cada 10 tenen amics cibernètics a qui no han vist i que la majoria reconeix que la tele col.labora amb la seua educació (sic). Sols vull deixar-vos
Arran del que va dir ahir Benet XVI sobre el “laicismo agresivo” i la Segona República, penge aquest article de Juan G. Bedoya (ja que el compartesc TOTALMENT): “Solo desde una ignorancia irresponsable puede afirmarse que en España se practica hoy un “laicismo agresivo”, o que existe una clerofobia tan radical como la