ESCOLTA, VOLÒDIA! (novel.la nova)
Suposo que avui o demà ja podreu trobar a les llibreries la meva segona novel.la. L’esperadíssima ESCOLTA, VOLÒDIA! Dic “esperadíssima” perquè a mi se m’ha fet llarg…
A la fi, tot arriba. Ha quedat prou maca! Però, esclar, de què va la novel.la? Doncs, com diria aquell, va d’uns sagals fascinats per un home que escriu poemes i té una fixació en Lenin. Un cop mort aquest home, els dos amics es dediquen a recollir informacions i opinions per tal de fer-li una miscel.lània d’homenatge. Pel camí descobreixen que és impossible conèixer bé algú, per molt esforç que s’hi posi: les opinions i els records solen ser diferents i sovint contradictoris. De passada també recullen, els dos amics, informacions sobre un succés estrany que va passar al poble durant la segona guerra mundial. Tot això ambientat en una localitat imaginària que es diu Sant Andreu Alt. La novel.la parla, doncs, del xoc entre els ideals i la realitat. Del feixisme ambiental. Del fracàs del comunisme. De les diferències entre la vida viscuda i la vida imaginada. De la memòria i la desmemòria. L’Est i l’Oest. L’amor i el desamor. La joventut i la vellesa. La literatura i la vida. I de la majoria de passions que hi ha a les novel.les, esclar. Després, cada lector i cada crític hi dirà la seva. D’això es tracta.