ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA REALITAT DE L?ESTAT ESPANYOL

General

Aquests dies han succeït una sèrie de fets que donen idea del veritable tarannà de l’estat espanyol, com son el recompte del Memorial democràtic de la Generalitat dels símbols franquistes, que ha censat amb 3467 a tot Catalunya, més de 30 anys desprès de la mort del dictador.  També les noves condemnes del Tribunal Europeu dels drets humans sobre les tortures a l’estat espanyol. Per últim, i en una època de crisi econòmica, la inversió de mes de 360 milions d’euros en un nou vaixell militar de l’armada espanyola, amb la ministra Chacon davant de tot.

El memorial democràtic ha censat tots aquests símbols del feixisme, als quals s’han de sumar els prop de 4000 que l’Ajuntament de Barcelona va comptabilitzar. En total doncs, prop de 8000 símbols de la dictadura del terror, i on la recomanació es retirar les plaques dels habitatges, i tots els relleus amb l’àliga. Els primers son els més nombrosos, però també hi trobem rètols de carrers, monuments o creus. La Generalitat s’ha compromès amb els ajuntaments, a facilitar les actuacions de retirada. Una nova demanda per tortures a l’estat espanyol que prové del Tribunal d’Estrasburg, que ha condemnat Madrid per evitar la investigació en el cas del pres polític donostiarra Mikel San Argimiro, que va ser incomunicat 5 dies el 2002, i torturat per la Guàrdia Civil. La condemna es de 23 mil euros per violar el conveni europeu dels drets humans, l’Audiència nacional va decidir arxivar el cas. Però els informes del forense va constatar que hi va haver tortura, proves desestimades pel tribunal.  Per altra banda el Rei d’Espanya ha presidit l’acte d’inauguració del que segons la ministra Chacon, es un dels vaixells més avançats del món. El més gran de la flota espanyola, i que porta el nom del monarca, amb una tecnologia i disseny espectaculars, i capaç entre altres coses de transportar 30 aeronaus, i un cos de 360 milions de inversió pública.

 

Crec que es molt vergonyós que més de 30 anys que el terrible dictador moris al llit i ho deixés tot lligat, començant per l’actual monarca espanyol, encara quedin tots aquests símbols a la vista, i en els nostres carrers i places, de fet com que aquesta etapa fosca, des del poder espanyol tant sols s’ha volgut dissimular, les conseqüències nomes poden ser aquestes, sentències a mort sense anul·lació, cap condemna ni responsabilitat, prohibit investigar sobre el tema, càrrecs públics provinents del govern dictatorial, una llei de la memòria que ofèn a les víctimes, la Falange, partit del terror totalment lícit, i un seguit de coses que indiquen clarament la qualitat democràtica d’aquest estat.  Una qualitat que també conserva una de les característiques de les dictadures, com son la tortura als detinguts, i la retirada de qualsevol dret a aquestes persones. Els tribunals internacionals i organitzacions, segueixen assenyalant a l’estat espanyol per aquestes practiques, i aquest fa la vista grossa, i segueix a la seva, amb un sistema judicial on l’audiència nacional es hereu dels tribunals de l’antic règim.

 

Pel que fa a la crisi i les mesures d’austeritat, sobretot als treballadors en general, sembla que no afecten a l’exèrcit, que malbarata els fons públics amb noves adquisicions, i sense aplicar una dràstica retallada en aquest sector, que com diu la Constitució, es fonamentalment per mantenir la integritat territorial, amb un dels articles mes antidemocràtics que es recorden.

 

En definitiva, un estat que no vol evolucionar i aprendre del seu passat, més aviat vol perpetuar-lo, i darrere un vel de modernitat, s’amaga la crua realitat de la falsa transició espanyola.