Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Anuncis que em posen nerviós (24: el de Viakal)

1

L’escena.

Una casa, un xic i dues xiques. Una trucada. Arriba, sense avís, la mare d’ell. Toca zafarrancho. Elles se’n van a netejar el lavabo, però no usen el producte adequat per treure les tacotes que deixa la calç. Sort que el noi, que està al dia de tot, els ensenya Viakal, que deixa tot lluent. La mare, satisfeta de com de polit és el seu nen.

El missatge.

Doncs això: Viakal neteja millor que altres productes, cosa que sap fins i tot el més tarambana dels joves que viuen “independents”.

Per què em posa nerviós?

Quan s’anuncia l’arribada de la senyora, elles s’han de posar a fregar la pica del lavabo, però és ell qui els ha de dir quin producte és l’adequat. O sigui, a sobre de servils, tontes. Un masclisme poc subtil i sorprenent en la publicitat d’avui en dia s’ha colat en aquest anunci. Després està l’actitud de la senyora: anar a visitar el fillet per entrar al lavabo, passar el dit per tot arreu i comprovar, cosa estranya, que tot està incòlume. Ai, les mares tafaneres! Hi ha un anunci semblant que també posa bastant nerviós: el d’aquella mare que descobreix la nevera del noi plena de no-sé-quina-mena-de-suc i es lamenta de que “ja no em necessites”. No cal que pateixi, senyora. Tots necessitem la mare, sempre.

Publicat dins de Personal | Deixa un comentari